dimarts, 11 de setembre de 2012

Marxem!!

Massa temps fa que no escric al blog. Falta d'inspiració, oblit, apatia, deixadesa, qui sap... O simplement que les coses tenen el seu moment i s'ha de deixar que el temps dictamini quin és el camí que ha de seguir aquest blog, si és que realment li toca seguir algun de camí.

I parlant de camins, avui "A cau d'orella..." torna per dedicar un post a la cita històrica que avui viurem als Països Catalans. En aquest nou camí que volem encetar, no volem demanar permís per res; ni tan sols volem demanar que ens entenguin. Simplement volem exigir el nostre dret de decidir per nosaltres mateixos en consciència i llibertat. I per tot això, i molt més... MARXEM!!




"Els homes no poden ser si no són lliures" (Salvador Espriu)

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Deixa't estar de Països Catalans, això no existeix. Només hi ha una nació entre els Països Catalans que reclami la independència, i aquesta és Catalunya. Exigim els nostres drets, i els altres ja s'ho faran. Si volen venir seran benvinguts, però no obligarem a ningú. De moment marxem sense ells, que no ens estimen massa, en general.

fanal blau ha dit...

Bona i fructífera diada, joanfer!

Agnès Setrill. ha dit...

Ara és hora catans!

Elfreelang ha dit...

temps al temps i poc apoc avui un altre pas, que no serà petit però tampoc definitiu mai se sap...bona diada!

Violant d'Atarca ha dit...

Bona Diada!
Matí amb l'independentisme revolucionari al Fossar, després cap a la Fira d'Entitats a l'Arc del Triomf i d'aquí una estona m'uniré amb tota la nostra tropa: la dels Països Catalans! Es clar que sí!
Joanfer, molts petons i una abraçada patriòtica!
Visca la Terra...
LLIURE!!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Avui ja som a dos dies de la Diada i de l'efecte de la nostra sortida al carrer. Sento comentaris tan fora de lloc que em fa vergonya la raça humana. Què fàcil ens surt el generar odi. Per què els fa tanta ràbia que nosaltres demanem ser lliures? No ho entenc. I no entenc que s'hagi d'anar sempre tirant pilotes fora. "Si en Guardiola és tant catalaniste, com és que es va posar la samarreta de la selecció espanyola?"- he sentit que criticava un. Una adequada resposta es que podem treballar al nostre país i també a l'estranger, oi? Això és com l'argument que utilitzen alguns dient que si tinguéssim la independència on jugaria el Barça...ara, com tantes altres vegades, resulta que el futbol serà la clau.
Visca Catalunya LLIURE!

Lucia Luna ha dit...

Has escollit un gran dia per escriure :) un petonás enorme maco

Joan fer ha dit...

Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Espero que hagueu tingut una molt bona diada i, sobretot, desitjo que poguem mantenir aquest esperit fins al final. Marxem, doncs?? ;)

Carme ha dit...

Si, Joan, Sí, au! marxem!