Vídeo-currículum

No la conec, ni tampoc l'he vista mai. Tampoc sé com és, ni he parlat mai amb ella. No sé pràcticament res d'aquesta persona. L'únic que sé és que es diu Núria Fusté Massana, que acaba de perdre la seva feina de mestre en una escola, com molts companys i companyes aquest curs, i que ha tingut la genial idea de fer un vídeo-currículum que està sent tot un éxit a les xarxes socials.

Aquí us el deixo perquè el disfruteu i perquè pogueu comprovar també de quina forma, i amb quina passió, i alhora tan poc valorada, vivim molts i estimem la "professió" de mestres i professors.

Avui és la Núria, demà qui sap si podem ser qualsevol de nosaltres..




Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
M'ha agradat molt! Commou i això està molt bé.
Maijo Ginovart ha dit…
També m'ha agradat molt. Treballar la creativitat és el millor dels recursos per a afrontar el canvi.
Una abraçada, Joan.
Elfreelang ha dit…
impressionant i creatiu! l'escola, l'educació, el nostre país, no es poden permetre menysprear talents com el seu....
així anem....molt bona pensada la de la Núria! i la teva per penjar-lo aquí gràcies a tots dos!
Idea i vídeo excel.lents! No ens deixem, però, portar pel pessimisme i lluitem per una educació digne allà onn som, cosa que suposa lluitar també per la feina de tothom que sigui com l'autora del vídeo! Estiuenques salutacions Joan!
Audrey ha dit…
M'ha encantat!, enginy,imaginació, transmet valors fonamentals...Tant de bo tingui molta sort!.
Gràcies per compartir-lo, Joan.

Abraçada!
Laura T. Marcel ha dit…
Aquest video s'ha escampat com la pòlvora i ha causat tot tipus de reaccions. Jo el trobo boníssim però la meva sorpresa va ser al llegir els comentaris de l'article que us linko a continuació:

http://www.lavanguardia.com/vida/20120706/54320647162/profesora-youtube-videocurriculum.html

O la gent no entent res, ni les metàfores de les galetes, o l'enveja és tant gran que no saben veure més enllà dels seus nassos. Així ens va en aquest país. En lloc de valorar la feina, la creativitat, les ganes de no ser "ramat"... només a carregar-se al personal.... Estic segura trobarà feina pel curs vinent i els seus alumnes estaran encantats, i encantats sentint-se galetes. Li desitjo el millor.

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat