dimarts, 12 de juny de 2012

La xiqueta se'ns fa gran...



Demà, la xiqueta se'ns fa gran...

I és que la xiqueta, l'Alba del blog "Sol de mitjanit a Reykjavík", treu a la llum el seu primer llibre de poesia amb aquest mateix títol. Doncs sincerament, ja trigava...

I és que tan sols amb vint-i-pico d'anys (és de mal gust revelar l'edat d'una senyoreta...) ha demostrat un talent pel noble art de l'escriptura que en poca gent he pogut veure. Amb una expressió sense manies, sense tabús, directe, culpidor, però alhora encisador, ha sapigut transmetre tot un món interior i conquistar, des d'un primer moment, a tots aquells que la vam descobrir farà ja més de dos anys. Qui la llegeix, és com un amor a primera vista... No hi ha escapatòria possible!

A partir d'ara la podrem seguir disfrutant, a més a més, en un nou format amb la publicació de la seva obra. I espero que podem seguir gaudint d'ella també, abans que se'ns transformi en un Umbral, volguent només parlar si és del seu llibre...

Pels no iniciats o iniciades, "Sol de mitjanit a Reykjavík", en paraules d'ella mateixa,

"és quelcom semblant a aquella habitació pròpia de la qual parlava Virginia Woolf. És la meua habitació pròpia: sentiments, misèries, re- cords, dèries, reivindicacions, pors, il·lusions, reptes... tot cap a colp de paraula en aquest calaix desastre, en aquest anar despullant-se per a quedar-se amb allò essencial, amb allò que realment som, sense disfresses, sense embolcalls".

Amb aquesta carta de presentació ja et venen ganes de comprar-lo...

Xiqueta, aquest serà només el primer de molts que vindran. Pots estar ben segura, perquè jo ho estic. Confia en mi! I saps que em fa molta pena no poder estar "in situ"; però també saps que, d'alguna forma, si hi seré...

Et desitjo tota la sort del món, encara que sé que no la necessitaràs. Ets la xiqueta! La xiqueta que se'ns fa gran... o potser ja ho eres de gran?



3 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

No valia fer-me plorar, Peter!!!
No puc explicar-te ara com d'agraïda em sent amb les teues paraules, perquè sinó faré tard a la feina (la poesia alimenta però no paga el lloguer), així que tornaré a la vesprada, quan tot haja passat, per donar-te les gràcies per ser-hi sempre i des de sempre! :)

Besets!!

Miss Yuste ha dit...

Quina alegria :)
La veritat és que no imagine què es deu sentir quan tens el teu llibre publicat i a punt.

Escric una novel·la i m'hi estic deixant les banyes perquè jo m'encarregue de tot: format, correcció ortogràfica, disseny. No m'imaginava que fóra tan dur.

Espere poder dedicar algun dia el meu primer llibre a tots els escriptors que estan com jo.

Preciosa l'entrada que li has dedicat, Joanfer! :)

Joan fer ha dit...

Miss. Moltíssima sort, doncs, per la publicació també del teu llibre. Estic seguríssim que anirà molt bé també. Els que valeu, valeu!!
Pensa que la xiqueta està sent una top ten ja, que et penses?? hahaha I ella també s'ho ha currat de valent, amb suor i llàgrimes, mai millor dit, i es mereixia això i molt més!!
Petons, Miss! :)