Gràcies Pep...


En Kubala ens va portar un nou camp. En Cruyff, un nou estil. I tu... tu ens has donat un nou sentiment. Algú un dia et va anomenar de forma despectiva "filòsof", però vas saber com ningú girar la truita i sentir-te orgullòs de ser-ho. Només per això, ens seguirem aixecant ben d'hora, ben d'hora, no et preocupis. I recorda que això no és un adéu, sinó un fins aviat

Per tot els que ens has donat i has fet gaudir, GRÀCIES Pep...


Comentaris

Sergi ha dit…
Tenim molt per agrair-li, certament. Ha canviat la història blaugrana, però més enllà dels 13 títols (potser 14) i d'un joc digne del millor equip del món, ha aconseguit que el public aclami els jugadors quan acaben de perdre un partit que els impedeix anar a una final somniada. Per una afició tan dolenta com la del Barça això era impensable fa uns anys. Per això, i per tantes altres coses, moltes gràcies Guardiola.
rits ha dit…
Ens ha canviat molt als culers, el que diu en Xexu és ben cert, un públic content, ovacionant l'equip tot i la derrota, fent aquest homenatge quan encara no s'ha guanyat cap títol, diu molt. No sempre podem guanyar, xò ell ens ha fet guanyadors d'esperit. I això és magnífic.

I si, moltes gràcies, Pep.
Violant d'Atarca ha dit…
Jo reconec els mèrits d'en Guardiola com entrenador i, fins i tot, comprenc que ens sentim seduïts per la personalitat que deixa reflectir en les seves aparicions en els mitjans, però, sincerament, crec que en fem un grau massa adorant-lo com si fos el superheroi que ens ha de salvar de tots els mals. Això de que el futbol generi aquesta passió tan desenfrenada ho trobo, si més no, digne d'analitza-ho en el gabinet psiquiàtric, encara que ho puc comprendre en part... A mi m'agradaria que aquesta passió tan febril també conduís les nostres energies en els camps de la sociologia, política, alliberament nacional, ciència, etc... Es clar que la importància del Barça va més enllà de ser un equip esportiu, però em preocupa que en una nació on hi ha tanta feina per fer, els partits de futbol siguin el lloc principal on les persones s'hi deixin l'emoció, l'empenta, la motivació...
En fi, malgrat això, mercès Guardiola per fer que l'opi del poble i els efectes que se n'han derivat, ens hagin fet viure aquests moments tan al·lucinants... perquè sí que és veritat que el Barça és més que un club i tu has estat més que un entrenador... hàgim perdut o guanyat...
Assumpta ha dit…
Gràcies, Pep!! Gràcies per canviar la nostra mentalitat!! :-))
Laura T. Marcel ha dit…
Al que diu la Violant, comento que tant de bo hi hagués algú en el camp de la sociologia, política, alliberament nacional, ciència, etc... que ens fes treure el barret i aplaudir com ho ha fet en Pep Guardiola. Llavors potser se'ns encomanaria alguna cosa per moure altres camps que no el del Barça. Però hi ha un trist escenari amb uns patètics actors que no mouen res. I ens estem contenint tant que crec que algun dia alguna cosa esclatarà.
De moment hem d'agrair al Guardiola el mestratge que ens ha donat de fer les coses ben fetes, del treball diari, del respecte als altres i del saber guanyar igual que perdre. Amb tot això sempre hi ha victòria.
Lucia Luna ha dit…
És que a més a més, és una persona excel.lent!
un petonet maco
Audrey ha dit…
Reconec que no sóc gens futbolera, no hi entenc pas..., però en canvi, el tarannà del Guardiola, pel que m'arriba i veig m'agrada!. Ens calen més persones com ell en aquest àmbit, tan competitiu i perquè no en d'altres més propers..., benvinguts els filòsofs!.

Una abraçada, Joan.
Jordi Dorca ha dit…
Gràcies a tu també. No és estèril aquest combat.
Anònim ha dit…
Les coses s'analitzen des dels èxits i no pas d'allò que no s'ha aconseguit i aquest home s'ha guanyat l'admiració de tota una generació blaugrana.

SEMPRE el tindrem en el nostre record.

Moltíssimes gràcies, Pep!
joanfer ha dit…
Xexu. Totalment d'acord, company. Trencar amb el tarannà propi de l'afició no era tasca fàcil. Li hem d'agraïr molt, certament. Em temo molt que el trobarem a faltar...

Rits. El fer-nos guanyadors d'esperit, treure'ns de sobre l'etiqueta d'eterns patidors, malgrat que es perdi, ha estat una de les seves grans victòries...

Assumpta. Gràcies a tu també pel teu comentari... ;)

Lucia. Això sembla també. Malgrat que alguns estiguin per la labor de demostrar el contrari. Certament, almenys de moment, no ho han aconseguit... Petonets, maca!

Audrey. Mostrar aquest tarannà del treball en equip, de l'esforç, de l'optimisme és el que provoca aquest optimisme. Aquesta filosofia, inclús, està sent introduïda en moltes empreses pels seus grans éxits. I és que penso que no pot ser d'una altra manera... Una abraçada, Audrey!

Jordi. Continuarem lluitant, sense dubtes. Amb aquesta filosofia que ens deixa arribarem ben lluny, estic convençut...

Miss. Malgrat que sempre el recordarem, sóc dels que pensen que en Pep, d'una manera o una altra, tornarà. Tinc una teoria sobre la seva marxa, però potser ara no toca entrar en tema. De moment, i fins la seva tornada, li agraïrem molt...
joanfer ha dit…
Violant i Laura T. Us he deixat les últimes, no perquè m'hagués descuidat, sinó perquè he trobat molt interessant aquest minidebat que heu encetat.
Tens raó, Violant, quan dius que potser s'està fent un gra massa i que lloar en Pep com si fos un heroï es converteix en quelcom frívol, davant la situació que s'està visquent avui dia fora de l'estrictament esportiu. Però per altra banda, per bé o per malament, aquesta admiració no és fruit d'un simple aficionat al Barça. Penso que la filosofia implantada, que tothom a pogut veure, va molt més enllà. I aplicant valors com l'esforç, el bé comú, el treball en equip, la perseverància a la realitat, a la nostra vida diària i als nostres problemes, podem arribar ben lluny i ens en podem sortir. Això sí, la teoria és molt maca, però portar-la a la pràctica... això és el més complicat certament!
Amb això, i en relació al que deia la Laura, comentar que sí que hi ha gent, sempre ha hagut, en el camp de la sociologia, la política, la ciència l'educació, etc... amb la mateixa filosofia. Quin és realment el problema. Que totes aquestes persones no són mediàtiques, no surten a la llum pública. Estem creant una mica entre tots i totes una societat on la cultura, el saber, avorreix. I tot allò que avorreix, no interessa, malgrat existeixin els mateixos valors.
Penso que el debat podria donar molt de sí, ideal per una tertúlia davant d'un cafè, però la xarxa té aquestes limitacions i sempre ens quedarem curts a l'hora d'extreure conclusions.
Gràcies per les vostres aportacions a totes dues!

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat