dijous, 1 de març de 2012

Benvolgut Pepe

Benvolgut Pepe,

No, no em posis aquesta cara. Ja fa tres anys que vas fer el teu últim viatge sense avisar, i des de llavors he mirat sempre de dedicar-te un post el mateix dia que vas partir. Justament ara estic veient la pel·lícula que les teves "vídues" van gravar en una de les seves trobades en memòria teva. Conèixer històries, intimitats, curiositats de la teva vida privada i professional sense treure un somriure, o inclús una rialla, saps que és impossible. I és que no deixes mai de sorprendre!

Saps? Encara molts et trobem a faltar. Les coses per aquí últimament no van massa bé. Aquell humor que tenies, amb aquell sarcasme tan sutil, encara no ha trobat substitut.

Que sàpigues que la pudor a merda dels fatxes ha tornat en aquests últims temps. I és que sembla que aquests fills de puta, com tu deies, no s'acaben de morir mai... Bé, el Fraga, gran amic teu i demòcrata de la tota la vida, sí (que Déu el tingui en sa glòria... o no!).

Entre retallades aquí i retallades allà (totes molt necessàries i ben esperades per tots i totes, clar!), també els grisos semblen haver tornat al carrer, manifestant-se i defensant-se d'uns estudiants que portaven llibres com a arma de destrucció massiva contra ells. I alguns llibres eren de Garcia Lorca!! És que ja els hi val... Si s'haguessin quedat aquests a casa o estudiant, que és la seva obligació, res del que està passant passaria... això diuen alguns!

Per cert, suposo que ja t'hauràs assabentat que fa dos anys et van condemnar a retractar-te per uns suposats insults al batlle de Salamanca. Ho has fet ja? Dons espavila!! Crec que la justícia espanyola és l'única que és capaç de condemnar algú després de mort. Ara, això sí, també són capaços d'absoldre a xoriços il·lustres, genis de la política contemporània, després d'aprofitar-se del seu càrrec en benefici personal. I aquests estan "vivitos y coleando"! Però, bé, ja saps.... Spain is different!

També explicar-te que que jo també m'he quedat solter. I és veritat quan deies que això és una de les tragèdies més grans que pot viure la persona, per Déu!! Si quan surto a lligar l'únic que lligo és un constipat, Pepe!! I la gent comença a mirar-me malament quan surto pel carrer!! I els nens em senyalen amb el dit!

Què m'ha passat, per favor?? Jo crec que m'han drogat o algo... Encara recordo quan deies:

"esa desazón permanente; de ese vacío espiritual, de esa oquedad;
de ese levantarte por la mañana y preguntarte «¿Pa qué?»;
de ese mojar el pan en aceite, ¡por mojar algo!"

I ara entenc com et senties, perquè jo em sento igual... Què vols que et digui? Ara, no et pensis que sóc un depravat com tu que va fent-se "cosetes marranes" por ahí, no. Jo sóc molt més indecent! ... Perdó, indecent he dit?? Decent, volia dir decent...

En fi, acabo ja que saps que no m'agrada enrotllar-me. Que ja veus com va tot. I jo aquí, veient encara la teva pel·lícula... sol!! I tornant a fumar!! És que el meu cos no aguantava tanta salut, saps? I clar, com que sóc solter, també havia de buscar-me alguna companyia, jopeta!

Bé, company filòsof, ara sí que m'acomiado. Recorda sempre el que t'he dit altres vegades: enrecorda't molt de mi i de tots i totes nosaltres... però no tinguis pressa en venir-nos a buscar... amenys a mi!! No siguis cabró que et conec, eh?

Una forta abraçada!


9 comentaris:

Carme ha dit...

Jo també he estat amb la peli de les seves vídues, després he tornat cap aquí.

Quanta falta ens fa, encara!

Bon homenatge al Pepe, Joan!

Està bé que li expliquis tot això!

Alba ha dit...

Mentre llegia les teves lletres m'has fet arrencar més d'un somriure... en Pepe era genial, però tu amb aquest petit homenatge també!
Si el Pepe aixequés el cap.... segur que seriem molt més feliços!

fanal blau ha dit...

Quina carta més bonica li has escrit!
Poc s'ho devia pensar en Pepe que l'enyoraríem tant i tan bé com ens aniria tenir-lo aprop.
D'alguna manera el tenim, al cor i al pensament.
Quin home i com ens l'estimem!
Gràcies, joan, per compartir el seu aniversari.

Laura T. Marcel ha dit...

Genial la teva entrada!
Un homenatge merescut i molt, molt bo!
Mira fins i tot em ve ganes de donar-te les gràcies en el nom del Pepe, per si de cas no et llegeix i no ho fa ell.
Com ens hem de veure! No sé quines ironies en treuria ell ara de la nostra realitat...
Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

T'aplaudeixo Joanfer segur que el Pepe estaria orgullós del teu escrit..em vaig empassar sencera la pel·licul i el Rubianes solamente ....

Lucia Luna ha dit...

Quin post!!!
li encantaria!!

un petonás

Joan Abellaneda ha dit...

entranyable joan aquest homenatge-recordatori d'aquest home que ens meravellava a tots per la seva manera de fer i de dir

una abraçada
joan

Audrey ha dit...

Quin homenatge!!, entranyable, sincer, sarcàstic, enyorat..., n'estaria ben content. Com bé dius...i malgrat tot no tinguis pressa en venir-nos a buscar

Ptons!

Joan fer ha dit...

Carme. Doncs sí, massa falta ens fa encara. Estic segur que voldria que no el trobem tant a faltar...

Alba. M'alegro haver-te tret un somriure, i gràcies pel compliment. Ai si en Pepe aixequés el cap... o tornava al forat, o el sentiríem però ben fort!

Fanal. I a persones que deixen tal emprementa que serà molt difícil oblidar-se d'ells. Ell és una d'aquestes persones. Quant n'hem d'aprendre d'ell...

Laura. Celebro que t'hagi agradat tant. Penso que s'ho mereixia de debó. Va ser gran entre els grans! Abraçada!

Elfreelang. La pel·lícula només l'he vista una vegaa. Però el Rubianes Solamente... ja he perdut el compte. T'asseguro que és el millor medicament per a moments complicats. Gràcies! ;)

Lucia. Gràcies, bonica. Un altre petonet per tu! ;)

Joan: Moltes gràcies a tu també, celebro que t'agradi. Una abraçada! ;)

Audrey. Ale, ale... que al final em posaràs vermell i tot. No sé si li haurà agradat o no. Almenys ni s'ha queixat, ni m'ha vingut a buscar. I això és bona senyal, no?? :P Petons!