dilluns, 13 de febrer de 2012

Tanca els ulls

(21 de setembre de 1962 - 13 de febrer de 1999)

Tanco els ulls i encara sento com la teva veu regalima els nostres cors. Massa temps sense tu, però el teu record ens acompanyarà per sempre.

Tretze anys sense Carles Sabater.


Arriba la nit
tu ja saps que és l'hora d'anar a dormir,
així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls.
Ningú no pot venir a fer-te mal

Tu tens tanta por

de quedar-te sol,
però ara no,
jo estaré amb tu per sempre més.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls
i dorm.


8 comentaris:

Carme ha dit...

Bon record, Joan, m'ha vingut de gust sentir-lo!

maijo ha dit...

Ja veus, la veu va més enllà de la vista. Hi ha records ben vius! Una abraçada.

caterina ha dit...

Com passa el temps! Quina manera de marxar, de forma inesperada. Bonic homenatge a un dels millorcs cantants de la música en català i bonica cançó!

Joan Abellaneda ha dit...

bonic homenatge al Carles Sabater Joan, no ens hem d'oblidar de persones que han aconseguit deixar petja...

gràcies per visitar-me al blog i comentar-me
una abraçada i fins la propera
joan

Jordi Dorca ha dit...

La seva música m'acompanya mentre escric, en algun lloc, una cosa sense importància.

Joan fer ha dit...

Carme. Celebro que t'hagi agradat! ;)

Maijo. Aquests records, i la seva música, ens acompanyaran sempre. Una abraçada també per tu! ;)

Caterina. El temps passa molt depressa. La seva mort va ser tràgica, realment, i molt impactant. Ens quedarà sempre, però, la seva música i el seu record.

Joan. Hi ha petjades que són molt difiícils d'esborrar. Potser, no ho sabem, no s'esborraran mai...
El visitar el teu blog és sempre un plaer, encara que no deixi sempre comentaris. Una abraçada també per tu! :)

Jordi. Tot té la seva importància. Per insignificant que sembli. I Hi ha petites i grans coses que sempre ens acompanyaran allà on siguem...

Joan fer ha dit...

Carme. Celebro que t'hagi agradat! ;)

Maijo. Aquests records, i la seva música, ens acompanyaran sempre. Una abraçada també per tu! ;)

Caterina. El temps passa molt depressa. La seva mort va ser tràgica, realment, i molt impactant. Ens quedarà sempre, però, la seva música i el seu record.

Joan. Hi ha petjades que són molt difiícils d'esborrar. Potser, no ho sabem, no s'esborraran mai...
El visitar el teu blog és sempre un plaer, encara que no deixi sempre comentaris. Una abraçada també per tu! :)

Jordi. Tot té la seva importància. Per insignificant que sembli. I Hi ha petites i grans coses que sempre ens acompanyaran allà on siguem...

Judit ha dit...

Ohhh! Com passa el temps... i encara avui, sents la fiblada d'enyor quan sents la seva veu!
Gràcies per recordar!