Hi ha lletres, i cançons, que s'haurien d'escoltar sempre en companyia... Fum, ingràvid volum, colom dispers. Fum, grisor sense pes, estel malmès. Espai que és sols inspiració Per poetes de ciència ficció. Aquell tros de món on no hi ets tu és... ...Fum, allunya’t de mi, no vull el teu mal perfum, Fragància de mort, cel sense sort. Encara que sembli mentir I als mapes no ho marquin així, Aquell tros de món on no hi ets tu és fum. Ets tu l’únic cos, l’únic so que vull sentir Quan pari el temps I un món negre em tanqui els ulls I una suau brisa em converteixi en Fum, ingràvid volum, colom dispers. Fum, grisor sense pes, estel malmès. Espai que és sols inspiració Per poetes de ciència ficció. Aquell tros de món on no hi ets tu és fum. Qui ho vulgui ja ho pot contradir, Que ningú pot sentir-ho per mi. Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.