dilluns, 31 de desembre de 2012

Feliç 2013


Sortint del meu núvol particular per passejar una estona, he volgut passar per aquí per fer un "remember" (que ara està molt de moda) de l'any que ara deixem. Aquí queden moltes coses per revisar, per recordar, per enyorar i també per treure't ni que sigui un tímid somriure. Amb tot allò de bo i allò que no ha estat tan bo, deixarem que les onades de la vida s'emporti aquest any i obri les portes a un de nou que, "visto lo visto", tampoc serà difícil de millorar. 
Amb tot el meu afecte i l'estima que sempre hi serà, us desitjo a cau d'orella una molt bona sortida d'any i un feliç, molt feliç, 2013...

Petonets i abraçades per tothom


Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

dimarts, 18 de setembre de 2012

Ens van fer creure...

A pocs dies del setanta-dosè aniversari del naixement de John Lennon he volgut recuperar, i compartir, un de tants i tants textos i reflexions que ens va deixar en vida. I és que encara avui dia ens fan creure tantes coses...



"Ens van fer creure que "el gran amor", només succeeix una vegada, 
generalment abans dels 30 anys.
No ens van explicar que l'amor no és accionat, 
ni arriba en un moment determinat.

Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d'una taronja,
i que la vida només té sentit quan trobem l'altra meitat.
No ens van explicar que ja naixem sencers,
que ningú en la nostra vida mereix carregar en les esquenes
la responsabilitat de completar-ho que ens falta.

Les persones creixen a través de la gent.
Si estem en bona companyia és més agradable. 
Ens van fer creure en una fórmula anomenada "dues en un":
dues persones pensant igual, actuant igual... 
que era això el que funcionava!

No ens van explicar que això té un nom: anul·lació.
Que només sent individus amb personalitat pròpia 
podrem tenir una relació saludable.

Ens van fer creure que el casament és obligatori
i que els desitjos fora de terme, han de ser reprimits.
Ens van fer creure que els bufons i flacs són més estimats.
Ens van fer creure que només hi ha una fórmula per ser feliç,
la mateixa per a tots, i els que escapen d'ella
estan condemnats a la marginalitat.

No ens van explicar que aquestes fórmules
són equivocades, frustren a les persones, són alienants,
i que podem intentar altres alternatives.

Ah, tampoc ens van dir que ningú
ens anava a dir tot això:cadascun ho va a haver de descobrir tot sol
I llavors, quan estiguis “enamorat de tu mateix"
podràs ser feliç i t'enamoraràs d'algú.
Vivim en un món
on ens amaguem per fer l'amor
encara que la violència es practica a plena llum del dia."
John Lennon

dimarts, 11 de setembre de 2012

Marxem!!

Massa temps fa que no escric al blog. Falta d'inspiració, oblit, apatia, deixadesa, qui sap... O simplement que les coses tenen el seu moment i s'ha de deixar que el temps dictamini quin és el camí que ha de seguir aquest blog, si és que realment li toca seguir algun de camí.

I parlant de camins, avui "A cau d'orella..." torna per dedicar un post a la cita històrica que avui viurem als Països Catalans. En aquest nou camí que volem encetar, no volem demanar permís per res; ni tan sols volem demanar que ens entenguin. Simplement volem exigir el nostre dret de decidir per nosaltres mateixos en consciència i llibertat. I per tot això, i molt més... MARXEM!!




"Els homes no poden ser si no són lliures" (Salvador Espriu)

dijous, 12 de juliol de 2012

Mor lentament...

En l'aniversari del seu naixement, estic seur que Neruda ens recordaria que ens fan falten molts poemes com aquest, per fer-nos sentir que encara estem i estarem molt vius!
 

Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit,  
repetint tots els dies els mateixos trajectes,  
qui no canvia de marca
qui no arrisca vestir un color nou i no li parla a qui no coneix.

Mor lentament qui evita una passió,  
qui prefereix el negre sobre blanc i els punts sobre les "is" a un remolí d'emocions,  
justament les que rescaten la lluentor dels ulls, somriures de badalls,  
cors a les ensopegades i sentiments.

Mor lentament qui no volteja la taula quan es infeliç en el treball,  
qui no arrisca el cert per l'incert per anar darrere d'un somni
qui no es permet almenys una vegada a la vida
fugir dels consells sensats.

Mor lentament qui no viatja, qui no llegeix,  
qui no escolta música, qui no troba gràcia en si mateix.
Mor lentament qui destrueix el seu amor propi, qui no es deixa ajudar.
Mor lentament qui passa els dies queixant-se de la seva mala sort o de la pluja incessant.

Mor lentament qui abandona un projecte abans d'iniciar-lo
no preguntant per un assumpte que desconeix 
o no respon quan li indaguen sobre alguna cosa que sap. 

Evitem la mort en suaus quotes, recordant sempre que estar viu exigeix ​​un esforç molt més gran que el simple fet de respirar.

Només l'ardent paciència farà que conquistem una esplèndida felicitat.

(Pablo Neruda)

dimecres, 4 de juliol de 2012

Vídeo-currículum

No la conec, ni tampoc l'he vista mai. Tampoc sé com és, ni he parlat mai amb ella. No sé pràcticament res d'aquesta persona. L'únic que sé és que es diu Núria Fusté Massana, que acaba de perdre la seva feina de mestre en una escola, com molts companys i companyes aquest curs, i que ha tingut la genial idea de fer un vídeo-currículum que està sent tot un éxit a les xarxes socials.

Aquí us el deixo perquè el disfruteu i perquè pogueu comprovar també de quina forma, i amb quina passió, i alhora tan poc valorada, vivim molts i estimem la "professió" de mestres i professors.

Avui és la Núria, demà qui sap si podem ser qualsevol de nosaltres..




dimarts, 12 de juny de 2012

La xiqueta se'ns fa gran...



Demà, la xiqueta se'ns fa gran...

I és que la xiqueta, l'Alba del blog "Sol de mitjanit a Reykjavík", treu a la llum el seu primer llibre de poesia amb aquest mateix títol. Doncs sincerament, ja trigava...

I és que tan sols amb vint-i-pico d'anys (és de mal gust revelar l'edat d'una senyoreta...) ha demostrat un talent pel noble art de l'escriptura que en poca gent he pogut veure. Amb una expressió sense manies, sense tabús, directe, culpidor, però alhora encisador, ha sapigut transmetre tot un món interior i conquistar, des d'un primer moment, a tots aquells que la vam descobrir farà ja més de dos anys. Qui la llegeix, és com un amor a primera vista... No hi ha escapatòria possible!

A partir d'ara la podrem seguir disfrutant, a més a més, en un nou format amb la publicació de la seva obra. I espero que podem seguir gaudint d'ella també, abans que se'ns transformi en un Umbral, volguent només parlar si és del seu llibre...

Pels no iniciats o iniciades, "Sol de mitjanit a Reykjavík", en paraules d'ella mateixa,

"és quelcom semblant a aquella habitació pròpia de la qual parlava Virginia Woolf. És la meua habitació pròpia: sentiments, misèries, re- cords, dèries, reivindicacions, pors, il·lusions, reptes... tot cap a colp de paraula en aquest calaix desastre, en aquest anar despullant-se per a quedar-se amb allò essencial, amb allò que realment som, sense disfresses, sense embolcalls".

Amb aquesta carta de presentació ja et venen ganes de comprar-lo...

Xiqueta, aquest serà només el primer de molts que vindran. Pots estar ben segura, perquè jo ho estic. Confia en mi! I saps que em fa molta pena no poder estar "in situ"; però també saps que, d'alguna forma, si hi seré...

Et desitjo tota la sort del món, encara que sé que no la necessitaràs. Ets la xiqueta! La xiqueta que se'ns fa gran... o potser ja ho eres de gran?



dissabte, 2 de juny de 2012

Una estrella al firmament


Em costa imaginar-te absenta per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.

[...]

Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenenment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absenta per sempre.
                      
                       (Lletra a Dolors de Martí i Pol)


 Avui, una nova estrella brillarà al firmament...



dilluns, 21 de maig de 2012

diumenge, 6 de maig de 2012

Gràcies Pep...


En Kubala ens va portar un nou camp. En Cruyff, un nou estil. I tu... tu ens has donat un nou sentiment. Algú un dia et va anomenar de forma despectiva "filòsof", però vas saber com ningú girar la truita i sentir-te orgullòs de ser-ho. Només per això, ens seguirem aixecant ben d'hora, ben d'hora, no et preocupis. I recorda que això no és un adéu, sinó un fins aviat

Per tot els que ens has donat i has fet gaudir, GRÀCIES Pep...


dijous, 3 de maig de 2012

Qui la segueix...

Queda clar que, qui la segueix, l'aconsegueix. Encara que, de vegades, potser costi una mica... ;)



dijous, 26 d’abril de 2012

Retallades

Així es preveu que quedaran les aules a partir del curs que ve. Sembla que estarem una mica... ajustats!!


diumenge, 22 d’abril de 2012

Sant Jordi 2012

Com cada any, voldria desitjar-vos a tots i a totes una Feliç Diada de Sant Jordi 2012, plena de llibres i roses per a tothom...

Si, sí... heu llegit bé: per a tothom!! O és que elles no tenen dret a tenir el seu llibre? O, el que és mes important (almenys en el meu cas...), és que els nois no tenim dret a tenir la nostra rosa? Doncs fins aquí podríem arribar! És més, jo no em penso quedar per segon any consecutiu sense rosa, que m'agafa una empipada que després no hi ha qui m'aguanti, encara que me l'hagi de regalar jo mateix!

Aixi que, ja sabeu, gaudiu com cal d'aquest dia, i als que esteu molt i molt enamorats... feu el favor de no bavejar massa, si us plau.. Que ja us val!!



"Un llibre obert és un cervell que parla. Tancat, un amic que espera.
Oblidat, un ànima que perdona. Destruït, un cor que plora..." 
                                                                              (Proverbi hindú) 


dilluns, 16 d’abril de 2012

Sobre l'estupidesa


Una de les cites que més m'han agradat sempre de l'Einstein, i que més d'una vegada ja l'he deixada caure en algun post, era quan afirmava que hi havien dues coses que eren infinites: l'Univers i l'estupidesa humana, però que de l'Univers no estava del tot segur. A propòsit de la classe política que tenim al capdavant d'educació, la frase ve que ni pintada... 

Sovint deuen pensar que som nosaltres, els docents, els que sovint sortim al carrer a manifestar el nostre descontent per la seva trista no-gestió, els que som estúpids i estúpides. Per descomptat, res més lluny de la realitat.

Dissabte passat més d'un centenar de persones vam tornar a demostrar que som cada vegada més els que creiem que un altre ensenyament és possible i que la Filosofia ha de tenir el paper que li pertoca, ni més ni menys. Continuarem sortint, continuarem lluitant, continuarem pensant en una educació basada en continguts, però també en valors i esperit crític, precisament, per no educar persones estúpides.

El bon amic i company Jordi Beltran deia al seu blog que som súper heroïs. No sé realment si arribem a tant, però el que sí sé és que, amb la que està caient, continuem amb la moral ben alta (mai millor dit) i això és el que ens fa encara molt més grans...



dilluns, 2 d’abril de 2012

Tornem a la càrrega

Per començar la setmana, recordar dues cites importants a tenir en compte pels que ens movem en el món educatiu i, més concretament, en l'àmbit de la Filosofia.

En primer lloc, recordar que el proper dia 16 d'abril s'acaba el termini de presentació dels treballs de recerca que optaran als XXXI Premis Arnau de Vilanova, als que tinc el plaer de formar part novament com a membre jurat.

Aquesta convocatòria està adreçada al Professorat i alumnat de Secundària i Universitat, i per optar al premi, els treballs hauran de ser inèdits i, segons la categoria, hauran de versar sobre:

A) Una experiència o reflexió didàctica sobre les matèries de filosofia en l’ensenyament secundari.
B) Un treball de recerca sobre filosofia, història de la filosofia, psicologia, sociologia, ètica i ciutadania, o qüestions relacionades amb aquestes matèries.
C) Quaselvol tema de l’àmbit de la filosofia.

Les bases del concurs les podreu trobar en aquest enllaç.

La segona cita important és la V Concentració per la Filosofia.

Un any després de l'experiència a Mataró, els docents i alumnat tornem a sortir al carrer per reivindicar el paper, cada cop més malmès, de la Filosofia al nostre sistema educatiu. Aquesta vegada la Concentració tindrà lloc el proper dissabte 14 d'abril a Barcelona, amb la intenció de superar novament la convatòria d'altres anys.

El programa d'enguany serà el següent:

11:00h Inici de l’acte. Ateneu de Barcelona. Sala Verdaguer. Parlaments:
        • Ramon Alcoberro (Bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. UdG. UOC)
        • Jordi Beltran (Coordinador projecte ARC i Mostra de fotofilosofia)
        • Norbert Bilbeny (Degà de la Facultat de Filosofia de UB)
        • Pere Martí Olivella (Membre fundador d’Ad Hoc. Filosofia a secundària)
        • Lluís Font (Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament)
        • Ignasi Roviró (President de la Societat Catalana de Filosofia. Professor URL)
12:15h Sortida en direcció Plaça Carles Pi i Sunyer
Recorregut:
  • C. d’en Bot
  • C. Francesc Pujols
  • C. del Duc
  • C. de la Canuda
  • Plaça Carles Pi i Sunyer
  • C. dels Arcs
  • Av. de la Catedral – Pla de la Seu
12:30h Pla de la Seu
13,30h Final de l’acte

Sens acumula la feina, sí! Però ja ens agrada, ja...

No cal dir que esteu tots i totes convidats. Us hi esperem!


divendres, 30 de març de 2012

Sense alè...


"La vida no es medeix per les vegades que respires, 
sinó pels instants que et deixen sense alè.."


dijous, 22 de març de 2012

Pont sobre aigües turbulentes


"Sigueu com la font que es vessa i no com el tanc que sempre conté la mateixa aigua."
                                                                                                             (Paulo Coelho)

dimecres, 14 de març de 2012

Estats d'ànim


Unes vegades em sento
com un pobre turó
i altres com muntanya
de cims repetits.

Unes vegades em sento
com un penya-segat
i en altres com un cel
blau però llunyà.

De vegades un és
font entre roques
i altres vegades un arbre
amb les últimes fulles.

Però avui em sento amb prou feines,
com llacuna insomne,
amb un embarcador
ja sense embarcacions.

Una llacuna verda,
immòbil i pacient,
conforme amb les seves algues
les seves molses i els seus peixos.

Serè, en confiança,
confiant que una tarda
t'acostis i et miris,
et miris al mirar-me. 

                                         Mario Benedetti

Poema ideal per a una setmana complicada...



dijous, 8 de març de 2012

Laura

Perquè ...

arribi un 8 de març que no tingui sentit, que no calgui, conmemorar ni celebrar res...
la vostra dignitat no tingui un preu, ni estigui embrutada per ningú...
la felicitat només depengui de vosaltres mateixes...
no hi hagi més plors, ni pors, ni penes...
no facin falta ni un perquè més...

I perquè, avui i SEMPRE, també sigueu Laura...



"No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar 
a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf)  

dijous, 1 de març de 2012

Benvolgut Pepe

Benvolgut Pepe,

No, no em posis aquesta cara. Ja fa tres anys que vas fer el teu últim viatge sense avisar, i des de llavors he mirat sempre de dedicar-te un post el mateix dia que vas partir. Justament ara estic veient la pel·lícula que les teves "vídues" van gravar en una de les seves trobades en memòria teva. Conèixer històries, intimitats, curiositats de la teva vida privada i professional sense treure un somriure, o inclús una rialla, saps que és impossible. I és que no deixes mai de sorprendre!

Saps? Encara molts et trobem a faltar. Les coses per aquí últimament no van massa bé. Aquell humor que tenies, amb aquell sarcasme tan sutil, encara no ha trobat substitut.

Que sàpigues que la pudor a merda dels fatxes ha tornat en aquests últims temps. I és que sembla que aquests fills de puta, com tu deies, no s'acaben de morir mai... Bé, el Fraga, gran amic teu i demòcrata de la tota la vida, sí (que Déu el tingui en sa glòria... o no!).

Entre retallades aquí i retallades allà (totes molt necessàries i ben esperades per tots i totes, clar!), també els grisos semblen haver tornat al carrer, manifestant-se i defensant-se d'uns estudiants que portaven llibres com a arma de destrucció massiva contra ells. I alguns llibres eren de Garcia Lorca!! És que ja els hi val... Si s'haguessin quedat aquests a casa o estudiant, que és la seva obligació, res del que està passant passaria... això diuen alguns!

Per cert, suposo que ja t'hauràs assabentat que fa dos anys et van condemnar a retractar-te per uns suposats insults al batlle de Salamanca. Ho has fet ja? Dons espavila!! Crec que la justícia espanyola és l'única que és capaç de condemnar algú després de mort. Ara, això sí, també són capaços d'absoldre a xoriços il·lustres, genis de la política contemporània, després d'aprofitar-se del seu càrrec en benefici personal. I aquests estan "vivitos y coleando"! Però, bé, ja saps.... Spain is different!

També explicar-te que que jo també m'he quedat solter. I és veritat quan deies que això és una de les tragèdies més grans que pot viure la persona, per Déu!! Si quan surto a lligar l'únic que lligo és un constipat, Pepe!! I la gent comença a mirar-me malament quan surto pel carrer!! I els nens em senyalen amb el dit!

Què m'ha passat, per favor?? Jo crec que m'han drogat o algo... Encara recordo quan deies:

"esa desazón permanente; de ese vacío espiritual, de esa oquedad;
de ese levantarte por la mañana y preguntarte «¿Pa qué?»;
de ese mojar el pan en aceite, ¡por mojar algo!"

I ara entenc com et senties, perquè jo em sento igual... Què vols que et digui? Ara, no et pensis que sóc un depravat com tu que va fent-se "cosetes marranes" por ahí, no. Jo sóc molt més indecent! ... Perdó, indecent he dit?? Decent, volia dir decent...

En fi, acabo ja que saps que no m'agrada enrotllar-me. Que ja veus com va tot. I jo aquí, veient encara la teva pel·lícula... sol!! I tornant a fumar!! És que el meu cos no aguantava tanta salut, saps? I clar, com que sóc solter, també havia de buscar-me alguna companyia, jopeta!

Bé, company filòsof, ara sí que m'acomiado. Recorda sempre el que t'he dit altres vegades: enrecorda't molt de mi i de tots i totes nosaltres... però no tinguis pressa en venir-nos a buscar... amenys a mi!! No siguis cabró que et conec, eh?

Una forta abraçada!


dissabte, 25 de febrer de 2012

El box 26

Avui, per raons familiars, he hagut de passar-me unes quantes hores a l'hospital de Mataró i comprovar, amb els meus propis ulls, quina és la situació actual i en quines condicions han de treballar l'equip de professionals del centre: falta de personal, boxes a petar de gent malalta, passadissos plens de gent en cadira de rodes i en llitera...

La meva tieta, que era la persona que acompanyava perquè pogués ser atesa, s'ha tirat des de les sis de la matinada fins les quatre passades, esperant en un passadís que la pugessin a planta per ser ingressada. I com ella, altres pacients esperaven de la mateixa forma que poguessin ser atesos. Us asseguro que era una autèntica pena...

Però en l'espera ha passat quelcom que m'ha deixat gratament perplex i gairebé sense paraules. Estàvem justament davant del box 26, quan de sobte una infermera surt disparada cap al megàfon d'urgències per avisar un metge i altres efectius a causa de la gravetat d'una pacient. Han començat a entrar i sortir gent del box. El metge no ha trigat ni quinze segons en arribar i una infermera entrava amb ell amb un desfibril·lador. Dues noies jovenetes, m'atreviria a dir que eren auxiliars, sortien i entraven amb el material necessari com si de la seva pròpia vida depengués d'ells. Després d'aquest anar i venir, la porta del box 26 es tanca.

Els pacients i acompanyants que estàvem pels passadissos ens miràvem els uns als altres veient que la cosa era greu i que es podia témer el pitjor. 

Però al cap de cinc minuts llargs, davant del box 26, una de les infermeres jovenetes surt al passadís i es queda, exhausta, mirant cap a la porta que ella mateixa ha tornat a tancar. I al poc temps, l'altra jove que s'havia quedat dintre, surt com ella fent el mateix gest de tancar la porta. I en aquell moment, davant la mirada de tots els que estàvem allà expectants, les dues noies s'han mirant directament als ulls i, sense importar-lis què i qui hi havia al voltant d'elles (això és el que menys importava...) s'han fet un apasssionat petó i una abraçada com si es tractés del final d'una pel·lícula romàntica... Barreja de valentia, nervis i amor, han fet d'aquesta escena una autèntica meravella per admirar i no oblidar. I és que la feina havia estat més que ben feta. Al cap de molt poca estona es va tornar a obrir la porta i començaren a sortir metges i infermeres. Havien pogut estabilitzar la pacient que, per un moment, semblava que la perdien

I és que podran retallar moltes coses, però hi ha gestos, com els petons, que mai ens els podran retallar, perquè alguns valen igual, o més, que la mateixa vida...

"Si per un petó poses la vida, què importa el teu sexe, si poses l'ànima..." (Malú)



dilluns, 20 de febrer de 2012

L'affaire Sofia

Envoltat durant els últims dies de molta feina, crispació política-social i retallades, i més retallades, busques sovint una distracció que t'ajudi a desconnectar d'aquesta realitat. Sovint ho faig amb la música, ja ho sabeu, eterna companya en tot moment. No fa oblidar, però recoi, la companyia és inmillorable.

A propòsit d'això, feia dies que esperava que sortís el nou disc d'un amics, que fa uns anys que van saltar al nou panorama de la música catalana amb molt bon peu. Una música d'aquí, diferent, real, divertida, reflexiva i que t'embriaga ràpidament provocant un molt bon rotllo (feia uns dies que parlava d'això en un altre post) han aconseguit amb el seu disc acabar de conquistar-me amb cadascuna de les seves cançons. Sé que hi ha bloggers i bloggeres que sovint passen per aquí que coincidiran amb mi amb això que explico. Per vosaltres també aquest post.

Però, a part d'això, era inevitable que fes un post exclusivament per una d'aquestes cançons. Poques, molt poques cançons han tocat el tema de la Filosofia, i més en concret de la Història de la Filosofia, com a tema central de la mateixa. M'atreviria a dir que ara mateix no em vindria cap al cap. En un moment en el que cada dia està menys de moda estudiar-la i més en retallar-la (compte no us retallin a vosaltres també aquesta cançó!), el treball diari dels docents i cançons com aquesta ens ensenyen que la Filosofia encara serveix per alguna cosa. 

I és que no hi ha res com posar una Sofia a la teva vida...

´


Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós).

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

diumenge, 19 de febrer de 2012

divendres, 17 de febrer de 2012

Ni moral, ni vergonya


Desolació, indignació i ràbia continguda.

"No tienes cuerpo ni de puta!". Això és el que ha hagut de sentir una mare i professora en boca d'un policia quan aquest s'ha dirigit a una jove estudiant de l'IES Lluís Vives de València, quan es manifestaven en contra de les retallades. La repressió ha estat desproporcionada i esperpèntica. Nombrosos ferits pels cops de "la fuerzas de in-seguridad" i varis detinguts, gairebé tots i totes d'edats compreses entre 14 i 17 anys. I ara, qui us (ens) protegirà de la policia?

No sóc pare, però si ho fos de qualsevol de vosaltres, tingueu per segur que estaria més que orgullós del vostre exemple, davant d'aquells que no tenen ni moral, ni vergonya!

dilluns, 13 de febrer de 2012

Tanca els ulls

(21 de setembre de 1962 - 13 de febrer de 1999)

Tanco els ulls i encara sento com la teva veu regalima els nostres cors. Massa temps sense tu, però el teu record ens acompanyarà per sempre.

Tretze anys sense Carles Sabater.


Arriba la nit
tu ja saps que és l'hora d'anar a dormir,
així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls.
Ningú no pot venir a fer-te mal

Tu tens tanta por

de quedar-te sol,
però ara no,
jo estaré amb tu per sempre més.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls
i dorm.


dimecres, 8 de febrer de 2012

Emma

Que estigui amb una galipàndria de cavall, i que a més sigui la segona en el que va d'any, no és cap notícia. Que avui faci tres anys aquest blog, que en els seus orígens va començar anomenant-se "Filosofia avui", tampoc ho és. El que sí és notícia és que l'Emma fa cinc anys. 

Diuen que quan venim al món ho fem amb una barra de pa sota el braç. I efectivament, ella va venir, no amb una barra sota el braç, sinó amb carro de compra sencer, però per al seu tiet. Es va convertir, sense ella saber-ho, amb el meu particular talisman. I quan les coses no em rutllen del tot bé, penso en ella i en la sort que tinc (que tenim) de tenir-la.

Recordo el dia que va néixer. I de veritat que sembla que va ser ahir. La meva mare em va trucar per telèfon ben d'hora, ben d'hora, per dir-me que ja havia nascut. Que era clavadeta a mi, però amb la bellesa natural de la seva mare. I que des del primer moment radiava felicitat i unes ganes enormes de viure. El primer que vaig fer a l'arribar a l'hospital va ser agafar-la entre els meus braços, i en aquell moment vaig descobrir que començava també a néixer una veritable història d'amor.

Amb una carona preciosa, uns ulls grans i brillants i un somriure entramaliat, li agrada la música, tocar la guitarra, els Lax'n'Busto... i fer-li molt, molt, la punyeta al seu tiet per després descollonar-se a costa seva. I és que per un ésser d'aquesta mena, jo em deixo fer el que sigui. Amor de tiet? No ho sé... El que sí que sé és que és amor vertader. 

Emma, aquí tens el meu primer regal: la teva cançó preferida perquè la cantis i la ballis com tu només saps. Felicitats, petita!

dilluns, 6 de febrer de 2012

Sóc mestre

Sí, sóc mestre. Sense por, sense complexos (mal que li pesi a alguns)... I crec en l'educació pública, catalana i de qualitat!

Sóc mestre i estic orgullós de ser-ho!

dijous, 26 de gener de 2012

Tot canvia


Deixem, doncs, que bufi el vent
perquè matí i vespre
existiran sempre,
tota l'eternitat.
                                                    Res no neix,
                                                        res no mor,
                                                           tot canvia.
                                               (Alfred Tennyson)

divendres, 20 de gener de 2012

Bon rotllo

Un dels programes de televisió que més disfruto veient és el "No me la puc treure del cap" de TV3, presentat pel Roger de Gràcia. Ahir encetaven la seva segona temporada, amb un programa dedicat a aquelles cançons que donen "bon rotllo". Antònia Font, Els Pets, James Brown, Queen, Abba, i inclús Javier Gurruchaga i Kiko Veneno, van ser algun dels exemples de cantats o grups que en algun moment han composat o cantat alguna cançó que només l'inici ja et posen de bon humor.

No sé si és perquè el programa en sí ja em dóna aquest efecte, però tot el que va sortir ja em semblava genial. Vamos, que estava d'un bon rotllo... Fins que em vaig preguntar qui afegiria o qui havia trobat a faltar en aquesta llarga llista. Sense cap mena de dubtes em va venir ella al cap. Des de sempre, sentir la Rosana, m'ha donat molt, però que molt bon rotllo. I és que sentir-la dir que "si quieres las estrellas vuelco el cielo" el bon rotllo t'ha de venir de cop!



I a vosaltres, qui us transmet el bon rotllo??

dilluns, 16 de gener de 2012

Campanades a morts

Avui, Fraga és mort. Assassí de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries...


divendres, 13 de gener de 2012

Fum

Hi ha lletres, i cançons, que s'haurien d'escoltar sempre en companyia...



Fum, ingràvid volum, colom dispers.
Fum, grisor sense pes, estel malmès.
Espai que és sols inspiració
Per poetes de ciència ficció.
Aquell tros de món on no hi ets tu és...

...Fum, allunya’t de mi, no vull el teu mal perfum,
Fragància de mort, cel sense sort.
Encara que sembli mentir
I als mapes no ho marquin així,
Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.

Ets tu l’únic cos, l’únic so que vull sentir
Quan pari el temps
I un món negre em tanqui els ulls
I una suau brisa em converteixi en

Fum, ingràvid volum, colom dispers.
Fum, grisor sense pes, estel malmès.
Espai que és sols inspiració
Per poetes de ciència ficció.
Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.

Qui ho vulgui ja ho pot contradir,
Que ningú pot sentir-ho per mi.

Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.

dijous, 5 de gener de 2012

Nit màgica

Ep! Ja ho teniu tot preparat? Heu entregat la vostra carta als reis? Perquè ja sabeu que aquesta nit és màgica... I que si heu estat molt bons, molt bons, els Reis Màgics us portaran tot allò que heu demanat. I si durant l'any heu estat una mica trastos... mmm... potser us portaran una mica de carbó, eh? Però no us enfadeu per això, que el carbó, si el tasteu, està molt bo (que m'ho diguin a mi...).

I aquesta nit ja sabeu: deixeu una sabata al balcó, aigua, torrons i neules pels reis i els seus camells d'Orient. Tanqueu els ulls... demaneu un desig i...

... bona nit màgica i que us concedeixin tot allò que heu demanat...



dimarts, 3 de gener de 2012

Cagun dena!

Dos menús d'adult + un d'infantil,



un passeig perquè sí,



un paquet de Donettes, 



dos nassos de pallasso, 


   
tres entrades al circ, 



Tot, un pasta!


Veure la meva neboda disfrutar amb el mateix pallasso que em feia riure a mi a la seva edat...


... Cagun denaaaa!! Però què bèsssstiaaaa...!!!




diumenge, 1 de gener de 2012

Per a tu...

El primer post de l'any havia de ser per a tu, Vicky. Estic segur que el teu últim viatge serà cap a Albanta i serà en un Unicorni blau. Sempre en el meu cor...



"Els amics són la família que un escull" 
(Vicky Cruz Monterrey)