dimecres, 1 de juny de 2011

Mala sang


La nit m'envolta,
les llums se'm tornen fosques,
t'escric a les parets,
m'allunyo de les coses.

La vida es fora, la lluna és buida i nova.
Sota els meus peus fa fred.
No hi ha flors, només ombres.

Sé que te'n vas, que no estàs sola.
Sé que no et queda res per mi.
M'és ben igual si no em perdones,
que sigui tal com sóc,
que em senti així per tu.

Va ser tan fàcil,
avui tot se'm cargola,
no vull estar vençut,
cansat ni decebut.

La meva història
em sembla la d'un altre home,
només miralls trencats,
només imatges tortes.

La nit s'acaba
i al pic del dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert.
El sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va darrere el vent.

Se m'han tancat totes les portes
i ja no em queda res per dir,
sé que ara ets lluny, que no estàs sola,
que s'ha acabat el joc
i el que he perdut sóc jo.

La nit s'acaba
i un altre dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert.
El sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va buscant el vent.

S'acabarà la nit algun dia, sí.

S'acabarà la nit i no tindré mai, 
no, no mai, mala sang, mala sang,
cap mala sang...