Queda prohibit...


Queda prohibit plorar sense aprendre,
aixecar-se un dia sense saber que fer,
tenir por als teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,
no lluitar pel que vols,
abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,
fer que algú pagui els teus deutes i el mal humor.
Queda prohibit deixar als teus amics,
no intentar comprendre el que van viure junts,
cridar només quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,
fingir davant les persones que no t'importen,
fer-te el graciós per tal que et recordin,
oblidar a tota la gent que et vol.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix,
tenir por de la vida i als seus compromisos,
no viure cada dia com si fos un últim sospir.

Queda prohibit fer fora algú de menys sense
alegrar-te, oblidar els seus ulls, el seu riure,
tot perquè els seus camins han deixat d'abraçar-se,
oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present.

Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
pensar que les seves vides valen mes que la teva,
no saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat.

Queda prohibit no crear la teva història,
no tenir un moment per a la gent que et necessita,
no comprendre que el que la vida et dóna, també t'ho lleva.


Queda prohibit no cercar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu aquest món no seria igual.

Atribuït a Pablo Neruda, encara que això és cada vegada més incert...



Comentaris

Gerònima ha dit…
Me'l sé de memòria en castellà.
És molt bonic.
GEMMA ha dit…
Un poema que no perdrà la seva vigència.

Bon diumenge, Joan
Elfreelang ha dit…
tant se val l'autor...el poema s'ho val...per si sol...una abraçada!
rits ha dit…
Sigui de qui sigui sempre és maco. I llegir-lo en català, un plaer.
Audrey ha dit…
Un poema per tenir present cada dia i sobretot per dur-lo a terme...
joanfer ha dit…
Gerònima. Jo la veritat és que no el coneixia. L'he trobat per casualitat per la xarxa i en castellà. Traduïr-lo aquesta vegada ha estat senzill, de fet és un poema fàcil. Gràcies pel teu comentari i benvinguda... :)

Gemma. Esperem que no la perdi. Bona setmana, pont, aqüeducte o el que tinguis, maca... :)

Elfreelang. Tens raó. El que realment importa aquí és què diu més que el qui ho diu.
Una fort abraçada, Elvira!

Rits. És que la nostra llengua és preciosa... :)

Audrey. Sobretot això últim... dur-lo a terme! :)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat