diumenge, 18 de desembre de 2011

Coses de l'amor(t) i de la vida


"Si res no ens 
salva de la 
mort, almenys 
que l'amor 
ens salvi de 
la vida".

Pablo Neruda 



Potser caldria no deixar de fer l'amor, doncs, no...?

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

Molt millor si no deixem de fer-lo i regalar-lo!
Un petó, bonic!

Carme ha dit...

Home, Joan, deixant Neruda a part, que prou que deu tenir ráó...

jo m'ho miro al revés: per què hauríem de deixar de fer-ho? :)

Que tinguis molt bon dia, Joan!

ninona ha dit...

"que l'amor ens salvi de la vida"
És que, ben mirat, l'amor és l'únic que ens salva una mica de tot.

La comparteixo ;)

Alba ha dit...

Una bona reflxió, sí senyor! però el que diu la Carme m'agrada més! ;)
Salutacions!!!

maijo ha dit...

La veritat és que l'amor ho mou tot, és energia universal. Sóc de fer l'amor i no la guerra.
Una abraçada, Joan Fer.

Jordi Dorca ha dit...

Una gran veritat. I potser l'única conclusió possible.

Vida ha dit...

Un poquet d'amor per a tu idò dins els meus bons desitjos: Bon Nadal!

Joan Fer ha dit...

Fanal. No, no ho deixem de fer i regalar. Però sempre amb un somriure! Petons! ;)

Carme. Si et preguntes això... és perquè ho fas! Així m'agrada, Carme. Fes-me un favor, val? No canviïs mai, si us plau! ;)

Ninona. Doncs també tens tota la raó. M'agrada la teva reflexió, ninona! ;)

Alba. Coincideixo plenament amb tu, Alba. I amb la Carme també, clar... ;)

Maijo. L'amor és allò que ens manté sempre vius. No mor mai! Celebro veure't per aquí, Maijo. Espero que estiguis millor. Un petó i una abraçada ben forta... ;)

Jordi. Potser només? Estic totament convençut! ;)

Vida. Els meus desitjos també d'amor per a tu. M'alegra tornar-te a veure per aquí, de veritat. Petons! ;)

Ja ho he fet públicament en el post que he fet avui, però vull aprofitar per desitjar-vos unes bones festes i un millor 2012. Petons i abraçades per tothom!