Indignats





















 No només necessitem gent capaç de sortir al carrer per mostrar la seva indignació, sinó que també necessitem bons professionals de la informació capaços de fer mínimament bé la seva feina...



Comentaris

Sergi ha dit…
Hi ha mitjans especialistes en tergiversar la informació d'aquesta manera. No sé ni per què se'ls fa cas. Posant la imatge estàs donant bola a un diari que no té cap credibilitat.
18 d’octubre del 2011, a les 0:09
Carme Rosanas ha dit…
M'agrada l'acudit... és molt bo!
18 d’octubre del 2011, a les 15:59
rits ha dit…
a mi tb m'agrada molt l'acudit, xq a més és ben cert.
espero que vagi canviant, sembla que hi ha mitjans que comencen a explicar coses ben explicades.
18 d’octubre del 2011, a les 22:55
Josep ha dit…
I tot plegat era tan previsible.
19 d’octubre del 2011, a les 10:34
Anònim ha dit…
Després de tant de temps ja no em sorprèn del que són capaços els mitjans de comunicació. I t'ho diu una persona que va estudiar Periodisme.

No calen més paraules.
19 d’octubre del 2011, a les 21:45
joanfer ha dit…
Xexu. No crec que li estigui donant cap bola a aquest panflet. Penso que el 99% dels que passen per aquí tenen dos dits de front i saben de quin peu calça aquesta gent (l'1 per cert, el deixarem pel típic excepció que confirma la norma).

Carme. Sí, és realment bo! ;)

Rits. És cert, això sembla. Espero que aquests nous professional facin valer com es mereixen la sev feina...

Josep. Malauradament t'haig de donar la raó. Massa previsible.

Miss. Potser hauríem de parar de mitjans de desinformació. Aquests són uns cínics, directament...
19 d’octubre del 2011, a les 23:05
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por.
Més informació