diumenge, 11 de setembre de 2011

Visca la terra!


A hores d'ara, estaré a Andorra de Terol on he vingut a passar el cap de setmana per assistir a un casament. Així, doncs, els catalans i catalanes que hi serem en aquest poble aragonès, la celebrarem d'una forma ben diferent.

Tanmateix, i després del que està esdevenint en els últims dies, un post programat commemorant el dia d'avui, era gairebé obligat.

Aquest 11 de setembre, com ja sabem, bé marcat indubtablement per la sentència del TSJC contra la immersió del català a les escoles, amb el que es preveu una Diada més calenta i reivindicativa del que ja és habitual. Sembla, doncs, que venen temps durs. Però, malgrat tot, hem de ser valents, molt valents, i no deixar de lluitar i reivindicar el que és de sentit comú i que a més, és allò nostre.


És per això que avui he volgut recuperar el discurs que el mestre Pau Casals va pronunciar a la seu de la ONU al 1971, quan ser valent en aquells moments era molt més difícil encara.

Un breu record, doncs, pel mestre, també un de molt especial per l'Heribert Barrera i en Pere Boix, que ens van deixar justament fa quinze dies, i per tots aquells catalans i catalanes que han lluitat i segueixen lluitant per una terra lliure... Tant de bo, algun dia deixem de commemorar una derrota, per poder celebrar una victòria definitiva.

VISCA LA TERRA! I VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!



7 comentaris:

Carme ha dit...

Visca la Terra!

I bona diada!

Galionar ha dit...

Molt bona diada!

fanal blau ha dit...

Molt bona Diada, Joan!
Els peus i la veu al carrer!

Elfreelang ha dit...

Visca! i donem un bon cop de falç! Bona diada!

Violant d'Atarca ha dit...

Persistir sense defallir és quelcom que duem gravat als gens després de tants segles maldant per a sobreviure com la nació que som i hi han historiadors estrangers que des de la seva objectivitat se'n fan creus de com encara no ens ha assimilat el colonitzador. Per tant, un motiu més per besllumar que la victòria la tenim cada cop més a la vora.
Continuem lluitant i
Visca la Terra Lliure!

onatge ha dit...

Suposo que a l'herència genètica ja hi portem la resistència... la lluita per a poder viure en aquesta Nació Catalunya. Arriba un moment que tanta incultura i odi envers nosaltres, ja cansa. Deixem-los que no saben el que es diuen...

Des del far amb barretina.
onatge

joanfer ha dit...

Espero que hagueu passat una molt bona diada. Jo estava a uns quants kilòmetres, però el meu cor i el meu cap estaven amb vosaltres. Seguirem lluitant units! Visca la terra!!