dimarts, 13 de setembre de 2011

El de las zapatillas

Com NO passar desapercebut en un casament?

Les directrius són molt clares i no pots saltar-te ni un dels consells que tot just us ensenyaré:

D'entrada has d'estar convençut que vas a posar-te guapo, molt guapo. Perquè "tu lo vales"!
Després agafes i et poses el vestit nou més elegant (de rebaixes), que tot just t'acabes de comprar per l'esdeveniment.
Escull la millor corbata que tinguis, encara que només tinguis una, però que sigui la millor.
Busca la camisa més maca i més adient que tinguis penjada a l'armari.
Els calçotets, com no... els més sexis! (Que mai sap...)
Pentina't d'aquella forma que només Jorge Clooney i tu sabeu fer.
Perfuma't tot sencer amb aquell nou perfum que t'has comprat.
Mira't al mirall assajant aquell posat de seducció que només tu saps fer i...

... finalment... perquè sense això no tens garantia d'èxit, és necessari i imprescindible que agafis aquelles precioses sabates noves que també t'acabes de comprar (de rebaixes, com no), i te les deixis descuidades a casa teva que la tens en aquell moment a més de tres-cents encabronats i fotuts kilòmetres de distància, i no tinguis altre remei que posar-te aquelles úniques sabatilles que portes i que són les més roïns, les més velles i les més horteres que et puguis imaginar.

Seguidament, només ho expliquis amb els més íntims, amb aquells que segur trobaràs el recolzament necessari per la situació i saps que romandran amb la màxima discreció possible. I quan passin unes hores, quan el casament passi de ser un casament a ser la gran bacanal, relaxa't i transmet a un més ampli grup de gent la felicitat plena que tens de que ningú s'hagi assabentat del "petit detall insignificant". De forma immediata, podràs contemplar com comencen tots a descollonar-se i et confien, no només que tothom s'havia adonat, sinó que també has estat la comidilla del casament (comidilla discreta, això sí...) i l'honor que t'hagin posat el sobrenom de "el de las zapatillas"...

És en aquell moment quan comprovaràs que l'objectiu de NO passar desapercebut s'haurà assolit...

Sabeu aquella dita que diu "Senyor, cuida'm dels meus amics, que dels meus enemics ja me'n cuido jo"? Doncs estic plenament d'acord!

Això sí... a aquests impresentables, no els canviaria per res del món.

9 comentaris:

Carme ha dit...

je, je, je... això és de veritat, oi?

Tu, amic, "el de las zapatillas" escolta'm: ets genial!

A veces Eau, a veces Euria, siempre Idoia ha dit...

Jajajajaja, quina alegria llegir-te desprès de l'estiu. Mira, a mi m'agraden els homes amb texans, samarreta negre, despantinats i amb bambes. Jo en canvi, sempre vaig com per a anar de cassament. Per mi que anaves GUAIIII.
Petons

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

hahahahahahahaha...Peter, el de las zapatillas :P

Eres molt gran!! Vull document gràfic!

maijo ha dit...

La indumentària tampos és tan important. segurament que els teus amics en el fons pensen així. Guapo!

Laura T. Marcel ha dit...

Més d'un t'estava envejant perquè els seus peus no estaven tan comodament calçats com els teus!

joanfer ha dit...

Jopeta!! Però que he dit perquè penseu que això m'ha passat a mi??m Si a mi no em passa mai aquestes coses... ;P

Carme. Verídic com la vida mateixa. I la més genial de totes... tu!! ;)

Idoia. L'alegria és meva per tornar-te a veure per aquí.
Estic segur que et posis el qu et posis aniràs guapíssima! ;) I si jo anava guai, bé si m'haguessis mirat de sabatilles cap a munt... anava resulton! hahahah (és que no tinc àvia... ;P) Petons!!

Xiqueta. Jo també t'estimo... però molt, molt! ¬¬
I que sàpigues que m'estic encarregant personalment de fer desaparéixer qualsevol document gràfic! ;P

Maijo. La veritat de la bona és que es van comportar. No deurien voler fer llenya de l'arbre caigut, hahahah. Guapa tu! ;)

Laura. D'això pots estar segura. Aniria ridícul, però de còmode... ufff!! hahahah

Rokins ha dit...

:-D, :-D
Jo sóc de les que em fa molta mandra anar a casaments i despres i la roba! buf! tot plegat un bon xou! millor quan passen coses espontanies i divertides com aquesta que salten una mica el protocols...

zel ha dit...

Jo tampoc estic a gust en un casament, i el darrer vaig fer servir unes sabates que m'havia posat 100 vegades!

joanfer ha dit...

Rokins. El meu problema és que ja no recordava l'última vegada que vaig haver-me de posar d'etiqueta (últimament sembla que només em convidin a divorcis, hahah :P). I la pèrdua de costum és el que té, que sempre se t'acaba oblidant alguna cosa. I tens raó, millor que passin aquest tipus de coses divertides... però sobretot si no et passen a tu! ;P

Zel. Doncs jo les "sabates" que vaig portar també me les havia posat més de 100 vegades... però no precisament en casaments!! hahaha