Per aprendre...

Tal dia com avui, un 24 d'agost de 1899, naixia Jorge Luis Borges. És un d'aquells escriptors que no he tingut l'ocasió de llegir gaire coses d'ell, tan sols alguna frase d'aquelles cèlebres i algun text dels que colpegen de debò. 

I d'aquests últims, vull compartir una traducció que ja vaig penjar fa poc més d'un any, però que encara ens esperona a veure, com es deia en un dels comentaris que van deixar petjada en aquell moment, que mentre seguim respirant, tenim una nova oportunitat per caure, aixecar-se, caminar, avançar i potser tornar a cagar-la... però encara, i sempre, per APRENDRE.

Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència

entre sostenir una mà i encadenar un ànima.

I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit 

i una companyia no significa seguretat.

I un comença a aprendre... 

Que els petons no són contractes i els regals no són promeses, 

i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts.

I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui, 

perquè el terreny de matí és massa insegur per a plans... 

i els futurs tenen una forma de caure en la meitat. 

I després d'un temps un aprèn que si és massa, fins a la calor del sol crema. 

Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, 

en lloc d'esperar que algú li porti flors. 

I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val, 

i un aprèn i aprèn... i amb cada dia un aprèn. 

Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'oferix un bon futur,

significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat. 

Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb els teus defectes, 

sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges. 

Amb el temps t'adones que si estàs al costat d'aquesta persona 

només per acompanyar la teva solitud, 

irremediablement acabaràs no desitjant tornar-la a veure. 

Amb el temps entens que els veritables amics són contats, 

i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses. 

Amb el temps aprens que les paraules fetes en un moment d'ira

poden seguir llastimant a qui vas ferir durant tota la vida. 

Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa, 

però perdonar és només d'ànimes grans. 

Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament, 

molt probablement l'amistat mai tornarà a ser igual. 

Amb el temps t'adónes que encara que siguis feliç amb els teus amics, 

algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar. 

Amb el temps t'adónes que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible. 

Amb el temps t'adónes que el que humilia o menysprea a un ésser humà, 

tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus multiplicats al quadrat. 

Amb el temps aprens a construir tots els teus camins en l'avui, 

perquè el terreny del matí és massa incert per a fer plans. 

Amb el temps comprens que apressar les coses o forçar-les que passin 

ocasionarà que al final no siguin com esperaves. 

Amb el temps t'adones que en realitat el millor no era el futur, 

sinó el moment que estaves vivint just en aquest instant. 

Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç 

amb els que estan al teu costat, 

enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu 

i ara s'han marxat. 

Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, 

dir que estimes, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic, 

davant una tomba, ja no té cap sentit.

Però desafortunadament, solament amb el temps... 

Jorge Luis Borges