dimecres, 20 de juliol de 2011

Una posta de sol

 

"Saps? Quan un està molt trist, les postes de sol són encara més boniques..." 
(El Petit Príncep)

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Però vols dir que les mirem quan estem tristos? Són més boniques en companyia, això sí. Si és bona, ja s'entén!

Carme ha dit...

Sí, són més boniques, però crec que ens fan posar encara més tristos, però és d'una tristesa bonica, com més dolça, plena de nostàlgia.

Crec que amb les coses belles es canalitza millor la tristesa.

Vida ha dit...

Com a mínim, som més sensibles a la seva bellesa...

GEMMA ha dit...

Realment l'esta d'ànim influeix en la percepció de la mirada.

Salut i somriures, Joan!

lolita lagarto ha dit...

és com si t'enyoressis de la posta de sol en el mateix moment que la gaudeixes..
que tinguis un bon dia Joanfer!

Noa ha dit...

Jo no diria més boniques. Diria que incrementen la intensitat de la tristor.

Laura T. Marcel ha dit...

Les postes de sol són magnífiques sempre, tant si varien en si mateixes com si varia l'ànim amb que les mirem.

Elfreelang ha dit...

Home jo diria que si estem tristos ho seguim estant i si estem contents també ,a no ser que la bellesa de la posta de sol ens canvii l'estat d'ànim...

Alba ha dit...

Jo prefereixo les sortides de Sol... com a mena d'homenatge al meu nom, si més no, no són tant tristes!
Però una bona posta de Sol... sí que és maca, sí!
Salut i abraçada!

Bayda' ha dit...

Potser ens semblen més boniques en els moments en que la nostra vida no ho és tant....

Miss Yuste ha dit...

Són més boniques perquè ens mostren la grandesa d'aquelles coses que ens passen inadvertides sovint. Ens informen que el nostre estat mental és pràcticament patètic en comparació de la magnificència d'allò del que formem part.

Salut,
Miss Yuste.

rits ha dit...

sempre son boniques i úniques, cap igual per molt que s'assemblin

maijo ha dit...

Quan podem apreciar la bellesa d'una posta de sol i gaudir-ne vol dir que la tristesa ja perd força.
Ben retrobat!
Una abraçada

joanfer ha dit...

Xexu: I tant que les mirem! I si és en companyia, encara més... ;)

Carme. Almenys contemplar-la t'ajuda a veure que no tot ha de ser dolent, no? ;)

Vida. La sensibilitat davant la bellesa no ho pode perdre mai...

Gemma. Totalment d'acord amb tu. De fet penso que ens passa amb tot. L'estat d'ànima ens condiciona constantment, per sort o per desgràcia... Petons, Gemma!

Lolita. Sí, sembla que abans que s'en vagi el sol, ja el trobessis a faltar. Com si sentissis que allò ho perds... ;) Gràcies, lolita!

Noa. No sé si de vegades es pot incrementar segons quins dolors, però que ho mires amb uns altres ulls, segur!

Laura. Sí, potser tens raó i realment no sabem sempre apreciar la seva bellesa sempre...

Elfreelang. Sí, també penso que el nostre estat d'ànim no canvia. Però en aquell moment la nostra atenció es forcalitza almenys en una altra cosa, no? ;)

Alba. Jo sóc més de posta de sol. Ara, una bona sortida de sol i, com diu en Xexu, ben acompanyat... ja la canvio, eh? ;P Un abraçada!

Bayda. Potser tinguis raó i simplement sigui això. Mirarem que quan la vida torni a somriure, poguem veure-les de la mateixa manera... ;) Benvingut/da!

Miss. Doncs hem de deixar de ser patètics per gaudir de tot allò que ens ofereix la vida, no creus? ;) Salut!

Rits. Tens raó, cap d'elles són iguales... Potser això és el que la fan més boniques encara! ;)

Maijo. Tant de bo podem pensar sempre així. Gràcies, Maijo! Petons... ;)

Anònim ha dit...

jo crec que quan mirem la posat de sol estiguem tristos o no, veiem les coses d'una altra manera... Més boniques, o fins i tot diria jo que les veiem més transparents...:)