dimarts, 12 de juliol de 2011

..a Neruda

Sí, sé que el tinc massa oblidat. Aquest blog porta en silenci massa temps. Però hi ha vegades que el silenci, a part d'obligat, sovint es fa necessari per un mateix.

Avui no torno, però, per parla del meu silenci. Vinc a compartir un altre tipus de silenci: el reflexat en un poema que vaig descobrir fa anys de Pablo Neruda, del que justament avui es celebraria els 107 anys del seu naixement. Són d'aquells poemes que no saps per què, potser pel que significà en aquell moment simplement, però són capaços d'imapactar-te, de fer-te tremolar només llegint els seus primers versos, per la seva força i la seva càrrega emocional i poètica.

Un petit homenatge, doncs, a un dels grans..




POEMA XV

M'agrades quan calles perquè estàs com absent,
i em sents des de lluny, i la meva veu no et toca.
Sembla que els ulls se t'haguessin volat
i sembla que un petó et tanqués la boca.

Com totes les coses estan plenes de la meva ànima
emergeixs de les coses, plena de l'ànima meva.
Papallona de somnis, et sembles a la meva ànima,
i et sembles a la paraula malenconia.

M'agrades quan calles i estàs com distant.
I estàs com queixant-te, papallona en amanyac.
I em sents des de lluny, i la meva veu no t'arriba:
deixa'm que em calli amb el silenci teu.

Deixa que et parli també amb el teu silenci
clar com un llum, simple com un anell.
Ets com la nit, callada i constel.
El teu silenci és d'estrella, tan llunyà i senzill.

M'agrades quan calles perquè estàs com absent.
Distant i dolorosa com si haguessis mort.
Una paraula llavors, un somriure n'hi ha prou.
I estic alegre, alegre que no sigui cert. 


(Pablo Neruda. Traducció de l'original feta per joanfer)


9 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

De vegades la poesia ens rescata, o ens fa companyia, o ens esclata la veritat a la cara...al cap i a la fi, es tracta de sentir i de bategar amb cada vers...he de recuperar a Neruda, de fet, he de recuperar algunes coses...a vore per on comence :)

Carme ha dit...

Un poema realment potent, amb molta càrrega emocional, com tu dius. M'agrada d'haver-lo llegit. M'agrada la teva traducció!

rits ha dit...

M'has fet venir ganes de llegir-ne més, fa massa temps que no llegeixo cap d'ell.

Doncs saps, jo me n'alegro de retrobar-te, escriguis molt o poc. Tornis o no.

helena arumi ha dit...

És una meravella. El compartiré al face amb el teu permís i al blog.

:-)

Alba ha dit...

és un poema dels que et fan pensar... En un primer moment dic, óstres! jo l'havia llegit en castella! però és que has fet una traducció genial.
Salut i shhhht! Tothom necessita el seu temps.

Guspira ha dit...

Sembla mentida com ens podem fer nostres els versos d'altri. Segons el moment que vivim, ens calen d'una manera o una altra. Crec que en els versos de Neruda, tothom hi pot veure reflectits moments de la seva vida.
Has fet un bon homenatge! Que tinguis molt bon dia, Joan!

Elfreelang ha dit...

Hola joanfer és car de llegir, darrerament no apareixes gaire i avui ho has fet amb un dels millors poemes, pel meu gust, del Neruda... quin plaer llegir-te i llegir-lo!

Audrey ha dit...

La poesia posa paraules als nostres sentiments, preciós!. Gràcies per compartir-lo.

Abraçada,

joanfer ha dit...

Xiqueta. Ja saps que hi ha coses que es recuperen per sí soles ;) El més important és recuperar-se un mateix sempre! Recorda els versos de Whitman contestant a la pregunta sobre "què hi ha de bo en les coses?": "Que tu estàs aquí, que existeix la vida i la identitat, que prossegueix el poderós drama i que tu pots contribuir amb un vers". I saps que això últim tu ho saps fer molt bé... ;)
(I de pas recupera el teu blog, que no saps quan el trobo a faltar!) Besets!

Carme. És una autèntica joia de poema. M'alegro que t'agradi. Gràcies!

Rits. I jo m'alegro també de retrobar-me amb tu... ;) El poema és un recull del llibre "Veinte poemas de amor i una canción desesperada". Val molt la pena tot! Petons!

Helena. Tens tot el meu permís, com no! Gràcies... ;)

Alba. És cert, tots necessitem el nostre temps. Però vosaltres no cal que calleu. Parleu! Ni que sigui en veu baixa... ;) Salut!

Guspira. Ha estat un bon dia, Guspira. Gràcies! És important sentir-nos identificats en els versos. Voldrà dir que aquests ens han agradat, ens han arribat. M'alegro que hagi estat així, doncs... Bona nit, Guspira! ;)

Elfrellang. El plaer és meu de trobar-te sempre amb una paraula bonica cada vegada que entres aquí. Gràcies, Elvira! ;)

Audrey. Tens raó que la poesia moltes vegades serveix per posar paraules als nostres sentiments. De totes formes, no sé si en el meu cas serà així. No ho tinc clar, la veritat. Aquesta vegada simplement he anat al bagul dels records i allà hi era... Una altra abraçada per tu! ;)