Al Chemist

Diumenge passat vaig tenir l'oportunitat de visitar Toluges, un poblet de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. El poble, d'entrada, em va semblar una mica fred, poc acollidor, encara que suposo que el fet que el dia no acompanyés va tenir molt a veure. 

Pel carrer, de català ben poquet. Ni tan sols es sentia a la gent més gran del poble (o almenys jo no el vaig saber reconéixer). Però el més curiós de tot va ser que fent un passeig cap al tard, ens vam trobar un concert de música d'un grup que personalment no coneixia i que em va fer patxoca. Es diuen Al Chemist. M'explicaren que era un grup català i que pretenen fusionar la cultura catalana i la francesa, com així molt bé expliquen al seu web.

L'ambient a la plaça era extraordinari, plena de gent. Eren divertits, tenien gràcia, "xispa", capacitat per engrescar la gent que hi havia. Allà tothom, grans i petits, cantaven i ballaven absolutament totes les seves cançons, inclús les que es cantaven en català. Un grup que sens dubtes valdria la pena tenir-lo en compte.

Ara bé, ahir no va ser l'únic concert que vaig poder gaudir: sentir la meva neboda de quatre anys cantant-me el T'estimo molt i el Llença't dels Lax'n'Busto... això sí que no té preu!


Comentaris

Elfreelang ha dit…
me n'alegro que t'ho passis tant bé , i que ens en facis cinc cèntims i ui quin encant de nebodeta cantant!!!
joanfer ha dit…
Ha d'haver moments per tot, Elfreelang!;)
I sí, la meva nebodeta és un encant... quan està de bones! Perquè quan té el dia ranci... hehehe! ;P
Una abraçada! ;)
Laura T. Marcel ha dit…
Vaig anar a la Catalunya Nord fa dos estius i coincideixo amb tu que al carrer de català ben poc tot i que hi ha més senyeres penjades que aquí. També vaig trobar uns molt bons grups de música tocant al carrer. Deu ser que allà ho valoren més això de la música perquè a mi em va impactar la qualitat del que es podia escoltar a cada cantonada i també l'ambient i la participació en les festes populars. Em va agradar força, m'hi vaig trobar molt bé, com a casa però sense poder parlar massa com a casa.

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat