Mala sang


La nit m'envolta,
les llums se'm tornen fosques,
t'escric a les parets,
m'allunyo de les coses.

La vida es fora, la lluna és buida i nova.
Sota els meus peus fa fred.
No hi ha flors, només ombres.

Sé que te'n vas, que no estàs sola.
Sé que no et queda res per mi.
M'és ben igual si no em perdones,
que sigui tal com sóc,
que em senti així per tu.

Va ser tan fàcil,
avui tot se'm cargola,
no vull estar vençut,
cansat ni decebut.

La meva història
em sembla la d'un altre home,
només miralls trencats,
només imatges tortes.

La nit s'acaba
i al pic del dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert.
El sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va darrere el vent.

Se m'han tancat totes les portes
i ja no em queda res per dir,
sé que ara ets lluny, que no estàs sola,
que s'ha acabat el joc
i el que he perdut sóc jo.

La nit s'acaba
i un altre dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert.
El sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va buscant el vent.

S'acabarà la nit algun dia, sí.

S'acabarà la nit i no tindré mai, 
no, no mai, mala sang, mala sang,
cap mala sang...



Comentaris

Unknown ha dit…
Vaja, no sembles massa feliç avui...Molts d'ànims!
Maijo Ginovart ha dit…
Hola Joan,
Quina lletra més trista! Vigila, amic, no acabis plorant com una magdalena com em va passar a mi fa dos post. Però, no passarà d'aquí perquè en el fons sempre hi ha molts motius per superar el maltràngol.
Petonets.
Elfreelang ha dit…
bona canço però no cal fer-se mala sang no val la pena demà serà un altre dia i potser serà diferent una abraçada joanfer!
Anònim ha dit…
Tot té solució excepte la mort, mai se'ns ha d'oblidar. Les persones anirem tancant etapes i començant-ne de noves. I no, no sempre serem feliços però tindrem la certesa que tard o d'hora tot canviarà.

Salut :)
onatge ha dit…
Hola Joan, s'acabarà la nit i sotirà el sol i la lluna i seràs nit amb la nit i llum amb el dia... Tot és passatger. No et facis mala sang, necessites el galop de la sang per viure, i la vida t'està esperant!

Des del far una abraçada.
onatge
myself ha dit…
M'has fet plorar i tot. No sé si era la lletra més adequada al meu estat ;) Però bé, tornarà a sortir el sol, segur. Encara que ara només hi hagi miralls trencats i imatges tortes...
Gràcies pel comentari al blog. Passaré pel teu!
Una abraçada i fins aviat!
Audrey ha dit…
No hi ha mal que cent anys duri..., ni cos que ho aguanti!. Per sort, després de la tormenta torna a sortir el sol...

Abraçada!.
fanal blau ha dit…
Joan,
una bona revetlla i felicitat i felicitats per demà!
Una abraçada!
pluja ha dit…
Es tanquen portes però sempre s'obren algunes finestres que deixen entrar la llum del sol.Una petita llum fa fora sempre a la foscor. Encen un petit llumí!
joanfer ha dit…
Moltes gràcies per cadascun dels vostres comentaris. És un plaer tenir-vos per aquí sempre!

Gràcies per les felicitacions, Fanal. Espero que tu i tothom hagi tingut una bona revetlla també.

Pluja. El llumí ja està encès. Faré tot el possible perquè aquesta vegada no s'apagui. Gràcies i bentornada!
caterina ha dit…
Què maca la cançó i què grans ells! No passen de moda :)
Guspira ha dit…
Joan, a vegades la solitud va bé per trobar-se un mateix. I si de moment sempre és de nit, mira-ho pel cantó positiu i aprofita per contemplar els estels. I somriu! Així :D
joanfer ha dit…
Caterina. Són molt grans!

Guspira. Gràcies pel teu somriure... ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat