La fugida
Un petit record per al Pepe Rubianes, just quan es compleixen els dos anys de la seva fugida d'aquest món.
"Volguera fugir a un món llunyà
desfilant el cel,
travessant paisatges
de llums blanques i sense aire,
afirmant-me en el més elevat del silenci
amb candela de llàgrimes deserta
vessades en la plana d'un arrugat paper buit.
Volguera amagar-me
desfilant el cel,
travessant paisatges
de llums blanques i sense aire,
afirmant-me en el més elevat del silenci
amb candela de llàgrimes deserta
vessades en la plana d'un arrugat paper buit.
Volguera amagar-me
en la nit bressolada dels teus ulls
rient entre cossos dibuixats
en el palmell de la mà
que gesta l'harmonia.
Volguera fugir amb tu
i la teua vida immensa,
i amb tu distendre'm
en la llibertat que dóna ànima al matí
que, amb tu, em fa lliure i viu..."
rient entre cossos dibuixats
en el palmell de la mà
que gesta l'harmonia.
Volguera fugir amb tu
i la teua vida immensa,
i amb tu distendre'm
en la llibertat que dóna ànima al matí
que, amb tu, em fa lliure i viu..."
Versió traduïda del poema "La huida" de Pepe Rubianes
Comentaris
En Rubianes va ser tota una persona i tot un personatge! L'estimava molta gent i és que com ha dit la Caterina, era un geni!
Jo encara el trobo a faltar.... i me la suda todo por delante y por detrás!
Salut i humor!
Alba
Gràcies pel record! Si recordem les persones les mantenim encara una mica amb nosaltres.
fugir de tant en tant és una bona forma de trobar-se :)
B7s!
Alba. Hi ha molts que els trobem a faltar encara. I sí... a mi també me la suda por delante y por detrás! ;P Salut!
Laura. Així és la vida d'injusta de vegades. Tan injusta que... saps que el van condemnar per injúries després de mort? Així és Espanya!
Carme. Va saber arribar a la gent amb tot el seu art, i això és realment un do.
Elfreelang. Dos anys! El temps passa volant...
Albert. El que va dir va estar tret fora de context en tot moment. Ara bé, tot i així, encara que no hagués estat treta, va ser per treure's el barret.
Senyorsunyer. Mai millor dit... Gràcies i benvingut al blog! ;)
Guspira. Gràcies pel teu comentari, però és ell el que ho va fer tot per mantenir-se encara amb nosaltres.
Vida. Dels més grans!! ;)
Xiqueta. Dos anys ja. Com comentava abans, com passa el temps veritat? I què diferent eren algunes coses fa dos anys... ;)
De tant en tant fugir és bo... però és molt més bo (i bonic) trobar-se i retrobar-se... Besets!
Fanal. Tant de bo sigui així. Alguns havíem après molt d'ell...
Gemma. VISCA!! ;)