dimecres, 2 de març de 2011

La fugida

Un petit record per al Pepe Rubianes, just quan es compleixen els dos anys de la seva fugida d'aquest món.

 
"Volguera fugir a un món llunyà
desfilant el cel,
travessant paisatges
de llums blanques i sense aire,
afirmant-me en el més elevat del silenci
amb candela de llàgrimes deserta
vessades en la plana d'un arrugat paper buit.

Volguera amagar-me 
en la nit bressolada dels teus ulls
rient entre cossos dibuixats
en el palmell de la mà
que gesta l'harmonia.

Volguera fugir amb tu
i la teua vida immensa,
i amb tu distendre'm
en la llibertat que dóna ànima al matí
que, amb tu, em fa lliure i viu..."

Versió traduïda del poema "La huida" de Pepe Rubianes

13 comentaris:

caterina ha dit...

Irrepetible. No n'hi tornarà a haver cap com ell. Deia les coses clares, sense pèls a la llengua, moltes de les quals altres no s'atrevien a dir, i a més ho feia amb gràcia. Un geni!

Alba ha dit...

Un bon homenatge Joan!
En Rubianes va ser tota una persona i tot un personatge! L'estimava molta gent i és que com ha dit la Caterina, era un geni!

Jo encara el trobo a faltar.... i me la suda todo por delante y por detrás!

Salut i humor!
Alba

Laura T. Marcel ha dit...

No li desitjo la mort a ningú, però a vegades costa d'entendre pq marxen alguns enlloc d'alguns altres. Amb en Rubianes es va perdre una gran persona. Jo no se si era un geni, però si que se'l troba a faltar. Un bonic homenatge el teu Joanfer, al qual em sumo.

Carme ha dit...

Li vaig llegir els poemes. Era conèixer un altre Rubianes. L'un i l'altre es feien estimar.

Gràcies pel record! Si recordem les persones les mantenim encara una mica amb nosaltres.

Elfreelang ha dit...

Molt bon homenatge al Pepe! ja dos anys? tot un personatge, no l'oblidem!

Albert B. i R. ha dit...

La veritat és que no em feia especial gràcia, però només per com va ser criticat per aquelles paraules al programa de l'Albert Om es mereix el record.

senyorsunyer ha dit...

La LLibertat feta home.

Guspira ha dit...

Aquest gest teu el manté amb nosaltres.

Vida ha dit...

Gran Rubianes!

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Ja fa dos anys??...hi ha gent que no morirà mai, ell n'és un.

fugir de tant en tant és una bona forma de trobar-se :)


B7s!

fanal blau ha dit...

Sempre ens acompanyarà; i la seva poesia també.

Gemma ha dit...

VISCA en Rubianes!

joanfer ha dit...

Caterina. Tu ho has dit: un geni irrepetible! I ens falten tants d'aquests avui dia...

Alba. Hi ha molts que els trobem a faltar encara. I sí... a mi també me la suda por delante y por detrás! ;P Salut!

Laura. Així és la vida d'injusta de vegades. Tan injusta que... saps que el van condemnar per injúries després de mort? Així és Espanya!

Carme. Va saber arribar a la gent amb tot el seu art, i això és realment un do.

Elfreelang. Dos anys! El temps passa volant...

Albert. El que va dir va estar tret fora de context en tot moment. Ara bé, tot i així, encara que no hagués estat treta, va ser per treure's el barret.

Senyorsunyer. Mai millor dit... Gràcies i benvingut al blog! ;)

Guspira. Gràcies pel teu comentari, però és ell el que ho va fer tot per mantenir-se encara amb nosaltres.

Vida. Dels més grans!! ;)

Xiqueta. Dos anys ja. Com comentava abans, com passa el temps veritat? I què diferent eren algunes coses fa dos anys... ;)
De tant en tant fugir és bo... però és molt més bo (i bonic) trobar-se i retrobar-se... Besets!

Fanal. Tant de bo sigui així. Alguns havíem après molt d'ell...

Gemma. VISCA!! ;)