El sembrador d'estrelles

El "Sembrador d'estrelles" és una estàtua que està en Kaunas (Lituània). Durant el dia pot passar desapercebuda. Un bronze més, herència de l'època soviètica, com mostra la foto.




Però quan la nit arriba, l'estàtua justifica el seu títol. El seu nom passa a tenir, ara sí, veritable sentit.




No deixis de sembrar estrelles, encara que no es vegin a simple vista...


...Queda prohibit no buscar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu, aquest món no seria igual.

                                                         P.Neruda


Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Gràcies, Joan... intentarem anar sembrant estrelles... encara que no es vegin.
Elfreelang ha dit…
El mateix et dic...anar sembrant estrelles....i només estrelles que puguin ser vistes per qui creuen en la màgia de la il-lusió ..l'essencial és invisible als ulls....
Maijo Ginovart ha dit…
És molt bonic. La de coses que podem sembrar amb una bona actitud.
Una abraçada.
Sergi ha dit…
Que gran! Com s'ho curren aquests lituans. Entenc que està fet expressament, no? Que l'escultor ja volia que fes aquest efecte. M'encanta.
Anònim ha dit…
...I AMB LES ESTRELLES SEMBREM AMOR I COMPANYIA.
JUGAMT AMB BCN.
Audrey ha dit…
Preciós!, sembrar i recollir..., encara que a vegades sembli que els estels no arrelen, la nostra actitud els farà créixer!.

Abraçada!
fanal blau ha dit…
Sembrar sempre...
Aquesta imatge ja te'n fa venir ganes...
Bon cap de setmana, joanfer!
Guspira ha dit…
Que bonic... M'agrada molt!
avui et trobo a tu sembrant estrelles i a la Carme sembrant tendresa... Mira que si tot això comença a donar els seus fruits! :)
Catalina Cerdó ha dit…
És molt bonic això de sembrar estrelles, m'ha encantat... busquem la felicitat, tinguem actitud positiva, millorem com a persones!
Una abraçada plena d'estrelles!
Laura T. Marcel ha dit…
Coneixia l'estatua que em sembla una creació extraordinària però acompanyada del teu missatge és una meravella tot plegat.
Sembrarem extrelles.
GEMMA ha dit…
Quin despertar de significats i belleses té la nit!
Anònim ha dit…
Realment és una estàtua molt original!
Quan al nostre voltant els coses estan tan malament, és molt complicat smebrar estrelles entre la foscor. Costa veure la llum.
onatge ha dit…
Mentre sembres estrelles ja creus en la vida... En la foscor més fosca, sempre hi ha una flama, una guspira, una mirada, uns llavis... que són camí a la celístia...

Des del far amb estrelles.
onatge
Ais...com m'agrada tot plegat, el sembrador d'estrelles i Neruda i entrar ací, entrar ací també m'agrada molt :)
Anònim ha dit…
Preciosa imatge
Gemma ha dit…
Quina canya d'estàtua...i quin missatge tan positiu que transmet! M'encanta!
Irina ha dit…
una imatge bellíssima i un escrit impactant, segueix sembrant estrelles en aquest bloc teu tant bonic.
una abraçada ben gran
joanfer ha dit…
Carme. Gràcies a tu, que segueixes passant per aquí sembrant les teves estrelles... ;)

Elfreelang. I el que costa ser conscients de tot això. Si ho fóssim problablement el món aniria d'una altra manera... ;)

Maijo. L'actitud és esencial! Gràcies a tu. Una abraçada.

Xexu. Jo també ho entenc d'aquesta forma; fet expressament. I és sensacional! ;)

Jugant amb BCN. Doncs no deixem de sembrar-les! Gràcies i benvingut! ;)

Audrey. Sóc dels que pensa que tot en aquesta vida té la capacitat d'arrelar. Només cal estar ben atents i amb els ulls ben oberts. Tu ho dius, una qüestió d'actitud! Una abraçada per tu! ;)

Fanal. Dóna ganes d'anar-la a visitat i tot! Bona setmana per tu, fanal! ;)

Guspira. La qüestió és que anem sembrant coses bones. Els fruits vindran, estic segur!

Ventafocs. La felicitat la trobarem precissament en aquelles coses petites que ens trobem tots els dies i que, sovint, no li donem importància. Una altra abraçada per tu!

Laura. Moltes gràcies pel teu comentari. Seguirem sembrant, doncs.

Gemma. I encara està tot per descobrir! ;)

Albert. Tu ho has dit: costa. Però la llum hi és. Només cal voler-la trobar i mirar la vida de forma positiva.

Onatge. Sempre és un autèntic plaer veure com sembres poesia en aquest espai. Gràcies, poeta!

Xiqueta. I a mi m'agrada que no deixis de passar per ací... ;)

Senyorsunyer. Gràcies!

Gemma. Quedem-nos, doncs, amb tot plegat. Gràcies a tu també!

Irina. Celebro que t'agradi. Gràcies per les teves paraules i espero que volguis seguir disfrutant! Una abraçada per tu... ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat