Felicitat i tristesa

 "Mai hagués pensat que en la felicitat hi hagués tanta tristesa."
(Mario Benedetti)

Comentaris

cinc dits ha dit…
Emocions ambivalents, i valents per poder conviure entre les "felicitats" i les "tristeses".
Un petó, joan.
Audrey ha dit…
La vida és plena de contrastos, senyal que som vius! i que sentim.
Alba ha dit…
En tot lo bonic sempre hi ha quelcom de no tant bonic i viceversa. Una mena de ying yang!

Salut i força per sempre.
Unknown ha dit…
M'agrada molt la imatge...Si és així, pensa que dins la tristesa també pot haver, llavors, molta felicitat.
GEMMA ha dit…
Cal saber somriure a les dues.
Bon cap de setmana, Joan.
Laura T. Marcel ha dit…
Són les dues cares de la mateixa moneda. Es tracta de trobar sempre l'equilibri.
Carme Rosanas ha dit…
M'agrada aquesta frase, crec que és certa i com diu Vida, també podria ser a l'inrevés, però queda més malament de dir...
Bon cap de setmana, Joan
Elfreelang ha dit…
Una emoció sovint tapa una altra! inclinat per una felicitat amb petites tristeses i grans alegries!
onatge ha dit…
Amic Joan, tot és molt relatiu... A la vida té molta importància afrontem el que la vida ens tira a la cara... Malgrat tots els malgrats, viure és el més gran treso.

La vida és allò qeu passa mentre estàs fent altres plans...
John Lennon

La vida no viscuda és una malaltia de la qeu hom pot morir...
Carl G. Jung

No hi ha res perdut si hom té el valor de proclamar que tot està eprdut i que cal recomençar.
Julio Cortazar

Intenta ser sempre feliç, perquè mai no saps qui s'enamorarà del teu somriure.
Francesc Miralles

No et canso més...

Des del far felicitat i tristesa...
onatge
Maijo Ginovart ha dit…
Hola, Joan.

Hi ha una frase que m'acompanya sempre: "Tot passa". L'aplico tant en els bons moments com en els pitjors.
Una abraçada.
Nits ha dit…
Hola Joan,

Jo aquesta dicotomia no la tinc gaire equilibrada. Tinc més tristesa que felicitat. La felicitat és momentània, fugaç, com mooooolt petita, però la veig com una mena de droga que t'enganxa tant que ets capaç de passar les mil una penúries per tornar-la a provar i provar i provar.

Un desig: que puguis asaborir molta d'aquesta felicitat en el teu camí.
Irina ha dit…
Ja ho deia Warhol, qui vol ser feliç ha de patir.
Un bloc molt treballat et segueixo!
Bon inici de setmana, una abraçada, Irina
joanfer ha dit…
Fanal. S'ha d'acceptar que hagis de conviure amb aquestes emocions. De vegades les viures per separat, d'altres, per bé o per malament, et tocara viure-les alhora. Un altre petó per tu... ;)

Audrey. Potser aquesta és la gràcia que té la vida. Aquesta mena de contrastos, aquestes sensacions contradictòries... Gràcies! ;)

Alba. Probablement hauríem de pensar que l'un no existeix sense l'altre... Coincideixo amb tu amb el concepte del ying yang, just quan penjava el post vaig pensar en ell. Salut i gràcies! ;)

Vida. A mi aquesta imatge em va impactar. La vaig trobar molt oportuna. Tant de bo pogui trobat molta felicitat com dius... ;)

Gemma. El somriure no s'ha de prerdre mai malgrat tot... Gràcies, Gemma! ;)

Laura. Trobar l'equilibri potser és el més difícil. S'ha de seguir treballant en assolir-ho, però... ;)

Carme. Hem d'aprendre a dir i acceptar tantes coses... Gràcies, Carme! ;)

Elfreelang. Cert el que dius. Potser cal pensar que per arribar a la felicitat (si és que és possible) has d'acceptar que dins d'aquesta, hi hagi moments d'alegries, però també de tristesa...

Onatge. Tu no em canses mai, ja ho saps... Em quedo amb que viure és el més gran tresor i amb cadascuna de les frases que aportes. Una abraçada, poeta... ;)

Maijo. Sí, és veritat, tot passa... El problema és que potser hi han coses que no vull que passin... Una altra abraçada per tu! ;)

Nits. Penso que de vegades ens compliquem molt la vida. Busquem la felicitat com si d'alguna cosa material es tractés quan probablement la tenim més a l'abast del que ens pensem. Cada vegada més penso que per arribar a ser feliç no és qüestió de fer tot allò que t'agrada o estimes, sinó estimar tot allò que fas. Tant de bo pugui asseborir molta d'aquesta felicitat. Els mateixos desitjos per tu. ;)

Irina. Benvinguda, Irina. Un blog treballat? Bé, menys del que m'agradaria, la veritat.
Ningú ens ha promés que ser feliç sigui fàcil, no? Doncs potser cal això, patir una mica de tant en tant. Gràcies per la teva visita, Ens seguim! ;)
romanidemata ha dit…
sí, es clar per sentir-te feliç has de haver sentit què és l'antípoda.

salut
(i que et sentis còmode amb e què fas i no t'hagis de penedir de res; proposta per aquest any que encara no t'havia visitat)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat