dissabte, 24 de desembre de 2011

Avui és Nadal


Riu
Perdona
Relaxa’t
Demana ajut
Fes un favor
Vés a caminar
Digues el que penses
Trenca un hàbit
VÉS A CÓRRER
Somriu al teu fill. Planta un arbre
Permet-te brillar. Mira fotos velles
LLegeix un bon llibre. Canta a la dutxa
Escolta a un amic. Accepta un compliment
Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari
FINALITZA UN PROJECTE
Ajuda a la gent gran Compleix les promeses
Sigues un nen altra vegada. Escolta la Natura
Avui no et preocupis. Deixa que algú t’ajudi
Tracta’t com a un amic. Permet-te equivocar-te
Fes Feliç als qui t’envolten. Fes un album familiar
Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps
Apaga la televisió i parla. Escolta la teva música preferida
APRÈN ALLÒ QUE SEMPRE HAS DESITJAT
Fes una llista d’allò et fa sentir-te bé. Vés a la biblioteca i escolta el seu silenci
Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes que algú es senti benvingut
Truca als teus amics per telèfon. Fes un petit canvi en la teva vida
Digues a les persones estimades que les Estimes Molt
Sàpigues que no estàs sol
Dóna un nom a un estel
Respira profundament
Pensa en el que tens
Sigues solidari
Cultiva l’ Amor
SOMRIU I SIGUES FELIÇ

Avui és Nadal. Encens la tele, escoltes la ràdio, llegeixes la premsa, mires al teu voltant i veus la que està caient... i crec que encara podem donar gràcies del que som, del que tenim... Encara podem estar contents.

Però intentem per un moment oblidar-nos de tot allò negatiu que ens envolta, que no és poc, i mirem de ser positius, que us en sembla? A més, tinc l'estanya i positiva sensació que l'any que ve serà molt, molt positiu (no, la majoria absoluta del PP no tindrà res a veure amb això que dic...). Ara, això sí... ens hem d'aixecar ben d'hora, ben d'hora, eh? :P

Com suposo que ja haureu observat, les mostres de felicitacions nadalenques són més que variades, i per a mostra un botó! Però jo, sense deixar de banda el meu permanent esperit crític sobre el Nadal, i en concret sobre el que l'hem convertit, no voldria deixar de compartir amb vosaltres i encomanar-vos els meus desitjos més positius. En aquest particular arbre de Nadal en podreu trobar molts, però el meu desig més important és que sigueu feliços, molt feliços. I que aquesta felicitat no es mantingui durant aquestes dates només, sinó que romangui en vosaltres durant tot l'any. Ah, i si és així, no sigueu garrepes i compartiu-la amb els amics, que és gratis! :) Gràcies a tots i totes per ser-hi encara.

Sabeu? Avui és Nadal... i estic content!

Bon Nadal a tothom!

diumenge, 18 de desembre de 2011

Coses de l'amor(t) i de la vida


"Si res no ens 
salva de la 
mort, almenys 
que l'amor 
ens salvi de 
la vida".

Pablo Neruda 



Potser caldria no deixar de fer l'amor, doncs, no...?

dijous, 8 de desembre de 2011

Lennon

Trenta-un anys es compleixen avui de la mort d'un mite: John Lennon. Moltes vegades m'he preguntat si es va convertir en mite amb el seu assassinat o ja ho era des d'abans. Sigui com sigui, el recordo i me n'adono que el temps passa molt ràpid. La vida passa massa ràpida...

Amb la cançó "Beautiful boy" de l'àlbum "Double Fantasy" (1980) ens va deixar escrita una de les seves millors herències, que és recordar-nos que...

"La vida és allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans." 




dissabte, 3 de desembre de 2011

Queda prohibit...


Queda prohibit plorar sense aprendre,
aixecar-se un dia sense saber que fer,
tenir por als teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,
no lluitar pel que vols,
abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,
fer que algú pagui els teus deutes i el mal humor.
Queda prohibit deixar als teus amics,
no intentar comprendre el que van viure junts,
cridar només quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,
fingir davant les persones que no t'importen,
fer-te el graciós per tal que et recordin,
oblidar a tota la gent que et vol.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix,
tenir por de la vida i als seus compromisos,
no viure cada dia com si fos un últim sospir.

Queda prohibit fer fora algú de menys sense
alegrar-te, oblidar els seus ulls, el seu riure,
tot perquè els seus camins han deixat d'abraçar-se,
oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present.

Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
pensar que les seves vides valen mes que la teva,
no saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat.

Queda prohibit no crear la teva història,
no tenir un moment per a la gent que et necessita,
no comprendre que el que la vida et dóna, també t'ho lleva.


Queda prohibit no cercar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu aquest món no seria igual.

Atribuït a Pablo Neruda, encara que això és cada vegada més incert...



dimarts, 29 de novembre de 2011

Ens peguen!

Ho he vist aquesta nit a l'APM i no m'ho podia creure. I estic segur que si estàveu vosaltres també davant la televisió, tampoc estareu donant crèdit. I és que s'ha vist molt de passada. Gairebé no s'ha apreciat. Però sí, allà s'ha mostrat! Allà s'ha mostrat la prova irrefutable que els professors i les professores hauríem de cobrar un plus de perillositat per treballar amb un material altament perillós, amb capacitat de mutació i que s'infiltra sigil·losament entre la multitud. I ha parlat! I de quina forma, mare meva... Semblava una autèntica possessió!

Doncs que sapigueu que d'aquests, n'hi ha a tot arreu. I molt més grans! Són com una plaga! I... No sabeu del que parlo? Potser no ho heu vist? Doncs aquí teniu la prova de la que us parlo. 

(Atenció, si sou professors o professores, penseu que les imatges poden ferir la vostra sensibilitat). 


dissabte, 26 de novembre de 2011

Bogeria

Diuen que els bojos, a part de dir sempre la veritat, viuen en el seu propi món paral·lel. No sabrem mai si en aquest món seu seran feliços o no, però fixant-nos en alguns, i en la seva capacitat de lluitar i viure, no deuen estar pas gaire allunyats de poder tocar-la amb els dits. 

De mi sempre s'ha dit que visc en el meu propi món paral·lel... Què em voldran dir amb això?... No ho sé... Per mi sempre ha estat un misteri... De què estàvem parlant?... Bé, és igual... El cas és que ahir al vespre, ves per on, em vaig enrecordar d'aquesta cançó i en el temps que feia que no la sentia, ni tocava. I és que tothom, alguna vegada a la seva vida, s'ha sentit embriagat per alguna mena de bogeria o, si més no, n'ha fet alguna.

Amb tot, vaig poder comprovar que amb la guitarra encara me n'ensurto prou bé. Ara bé, cantar... ufff, cantar segueixo cantant com el cul! 

T'atreveixes a cantar tu amb mi?


Quan la neu es cansa i es fa tendra,
Quants desitjos en aquell moment;
Quanta vida, quanta primavera.
I jo no puc assaborir-les,
No puc canviar de rumb els pensaments

Si pogués reviure un cop aquest instant, de gran,
Quan ja ningú recordi com va ser.
Ho faria sense por i sense innocència,
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.

Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural
Que el destí no et va atorgar
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...

Tu que et perds, que ja no sé per on trobar-te,
Fes, desfés i torna per tornar a allunyar-te,
Omples buits amb posat de marbre.
I jo que veig que lluito però que se m’escapa
Sé que el temps m’ensenyarà com oblidar-te,
Però l’espera resulta llarga.

I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
Que vaig fer malament de forma inconscient.
Premi sense interès, misteri que ara ja no resoldré,
Em manca fe.

Si pogués reviure un cop aquest instant,
De gran, quan no recordi com va ser
Ho faria sense por i sense innocència,
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.

Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural
Que el destí no et va atorgar
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...

I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
Que vaig fer malament de forma inconscient.
Premi sense interès, si misteri que ara ja no resoldrem,
Ens manca fe.

P.D.: Aquest post només anava a posar: "Ahir vaig pensar en aquesta cançó i vull comprtir-la amb vosaltres...". I mira! Si és que em tireu de la llengua, em tireu de la llengua, i m'acabo enrotllant! Ja us val, eh?

divendres, 25 de novembre de 2011

Dia internacional de la NO violència contra les dones

 

Si m’estimes...

No em cridis,

No m’insultis,

No m’ignoris,

No em peguis,

No em violis,

No em matis,

... ESTIMA’M! 

diumenge, 20 de novembre de 2011

Casualitats, curiositats

Hi ha casualitats curioses a la història que tenen la capacitat de posar els pèls de punta. La que es porta la palma (almenys que jo conegui) té molt a veure amb un dia com el d'avui: 20N. Tots i totes sabem la relació que té aquesta data amb l'extrema dreta espanyola, i és que en un dia com aquest es commemora la mort de Francisco Franco i també de José Antonio Primo de Rivera.

I parlant de casualitats curioses al voltant d'això, agafem per un moment la data de l'inici de la guerra civil espanyola, 18.07.36 i sumem-li la data de l'anunci oficial del final de la Guerra Civil Espanyola, 02.04.39. Què obtenim com a resultat? Doncs curiosament... 20.11.75! Us sóna aquesta data per casualitat??

Avui, casualment els fills i nets de tots aquests hi tornen. I ho fan amb força! Així que, veient els resultats electorals de les eleccions espanyoles d'avui, i observant que la gent cada vegada té menys memòria històrica i política, curiosament, m'he recordat d'Einstein i d'una de les seves célebres frases:


"Hi ha dues coses que són infinites: l'Univers i l'estupidesa humana.
I de la primera no n'estic gaire segur“ (Albert Einstein)


Jo tampoc n'estic gaire segur...

Sembla que venen temps difícils! Haurem de fer autocrítica i, ara més que mai, haurem d'unir esforços...



dijous, 17 de novembre de 2011

Dia Mundial de la Filosofia

El Dia Mundial de la Filosofia, va ser instituït per la UNESCO l'any 2002 com a resultat de la necessitat que té la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments que se'ns plantegen. L'existència mateixa de la UNESCO, la seva missió, els seus ideals de cultura de la pau, ja està lligada a la recerca universal de l'esperit filosòfic. I és precisament el tercer dijous de novembre, el mateix dia en el que es creu que va ser executat de forma injusta Sòcrates, quan celebrem any rere any aquesta diada.

Així, durant la jornada d'avui, es realitzarà arreu del món nombroses activitats per unir-se a aquesta celebració. Però va ser precisament ahir, amb la V Mostra de Fotofilosofia, quan es va dur a terme l'acte més important de celebració d'aquesta diada al nostre país. La participació de més de 50 instituts i l'assistència de més de dues-centes persones a l'acte va signficar, una vegada més, un paper més que rellevant i engrescador per part de la comunitat educativa enfront d'una disciplina que cada vegada sembla tenir menys pes a l'ensenyament.

Actes com els d'ahir en ensenyen que la Filosofia, aquest esperit reflexiu, crític, segueix més viu que mai. Com diria un alumne meu en la seva petita gran aportació a la Mostra, "Pensa tot el que vulguis. És gratis... (de moment)". Fem-ho doncs: pensem, penseu! Malgrat que a alguns encara els pesi que ho fem.

Feliç dia de la Filosofia!




dissabte, 12 de novembre de 2011

V Mostra de Fotofilosofia

Tot a punt per la celebració, el proper dimecres 16 de novembre, de la V Mostra de Fotofilosofia (Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB, a les 17h). Alumnat i professorat d'una cinquantena d'instituts d'arreu dels Països Catalans, han col·laborat en la Mostra aplegant “espurnes de pensament” fetes per l'alumnat de secundària, expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Aquest acte, que es porta a terme ja per cinquè any consecutiu, i que està obert públicament, està inclosa dins les activitats que es fan arreu del món per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia (Unesco, 17 de novembre) i s'està convertint en l'acte més multitudinari de reivindicació del paper de la Filosofia en el marc educatiu de tots els que es fan, no només a tota Catalunya, sinó també arreu de l'estat.

El programa de la Mostra serà el següent:

- Benvinguda i presentació
- Exposició i comentari de les Fotofilosofies guardonades a càrrec del Jordi Beltrán
- Entrega de guardons
- Performance a càrrec de l'alumnat de l'Institut Damià Campeny de Mataró
- Cloenda

Us hi esperem a tots i totes!


dilluns, 31 d’octubre de 2011

El no res


El "no res" ha estat sempre un dels temes estrella de la filosofia. De forma genèrica, trobaríem definicions del "no res" com "l'absència o inexistència d'un determinat objecte". Però, si prenem com a vàlida aquesta definició, com és possible que haguem de necessitar aquest "determinat objecte", que pròpiament sí té existència, per entendre que la seva no existència esdevindria, doncs, el "no res"? No estaríem caient en una contradicció?

De fet, la mateixa filosofia des de l'època de l'antiga Grècia, amb Plató i Aristòtil com a principals exponents, ja intenta esbrinar i donar diferents definicions, cada una en el seu temps, d'aquest terme. I és evident que podríem estar hores i hores donant voltes i debatent sobre aquest tema, i potser ara tampoc seria ni el moment ni el lloc per fer-ho.

Recentment, i gràcies a les troballes aconseguides a les últimes excavacions arqueològiques d'Atenes, podem tenir un document gràfic de les primeres discussions i conclusions sobre el tema, que ens poden inclús avui dia ajudar a entendre, no només el tema que aquí ens preocupa, sinó també la forma com es discutia a l'època dels clàssics. Aquí us deixo el vídeo d'aquest rigorós documental...




dijous, 27 d’octubre de 2011

Contrex

En aquests temps de crisi que corren, de vegades has de fer sacrificis i acceptar feines que mai pensaries que podrien oferir-te. I això és el que m'ha passat recentment: un treball que he acceptat de bon grat, en el que ajudo a les persones a perdre calories, això sí, amb un somriure. 

Potser semblarà una feina curiosa venint de mi, però creieu-me que té el seu punt. L'única exigència per part meva, i per qüestions de seguretat, que es conservés el meu anonimat. I això té molt de mérit! Sé que qualsevol voldria donar-se a conéixer en el meu lloc, però ja coneixeu de sobres que sóc una persona ben discreta...

Us passo el vídeo demostració del meu primer dia...

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Thought of you

En aquests temps de continu bombardeig d'informació de tot tipus, en el que sembla que ja res sorprèn, de sobte t'arriba alguna cosa que sí ho fa. Potser perquè et fa pensar, potser recordar, imaginar, o simplement perquè t'agrada el que estàs veient. 

"Thought of you" ha estat una d'aquestes coses. Una animació creada en 2D per Ryan Woodward a partir de 25.000 imatges, aconsegueix traduir en poesia l'anatomia i el moviment del cos humà al ritme de la cançó ‘World Spins Madly On’ de The Weepies.

La història, tan bonica i alhora tan trista, conté tants arguments com interpretacions li volguem donar cadascú de nosaltres...



dilluns, 17 d’octubre de 2011

Indignats





















 No només necessitem gent capaç de sortir al carrer per mostrar la seva indignació, sinó que també necessitem bons professionals de la informació capaços de fer mínimament bé la seva feina...



dilluns, 10 d’octubre de 2011

Punt zen

Cas 1. Diàleg amb un alumne després d'un examen.

Profe: Però com pots dir-me que aquesta pregunta la tens bé?
Alumne: Perquè la tinc bé, profe...
P.: Però si em dius que Beethoven és un gos que surt en una pel·lícula americana!!
A.: Ja... Però és que tu no has especificat!
P.: (A que li dono...)

Cas 2. Diàleg amb el fill d'un amic.

Fill de l'amic: Joan, tu en què treballes?
J. Sóc profe, ja ho saps...
F.: Ah, però treballes d'això??
J.; (A que també li dono...)

Cas 3. Diàleg amb una alumna que ens trobem pel carrer.

Alumna: Profeeeee, què fas per "Granu"??
Profe: Aviam... Treballo aquí!
Alumna: Ah sí? A on??
J.: (Sense comentaris...)

Cas 4. Aportada per macondo

Primera conjugació els infinitius acabats en -ar com pensar
Segona conjugació els acabats en -er o -re;
Tercera conjugació els acabats en -ir;

L'alumne nouvingut...cuarta los acabados en -or como amor.

...i és que ja ho deia Empèdocles!

Cas 5. Aportada per Judit 


Classe de naturals de quart.
Profe: Tipus d'aigua segons la composició?
Alumne: (Mitja hora pensant) Netes i brutes.
Profe... dijjjjjjjjjj

Cas 6. Aportada per Laura T. Marcel

Una vegada un nen de 9 anys em va preguntar si costava ficar-la.Em vaig fer la boja i va insistir fins que em va venir una inspiració d'aquelles que no saps ben bé qui t'il·lumina i li vaig dir que li preguntés al seu pare.
Quantes vegades has de fer un om interior per a no deixar anar la llengua o la mà...

Si us plau, si algú troba el meu punt zen... que me'l retorni si us plau!



Feliç setmana a tothom! :)


dimecres, 5 d’octubre de 2011

Una dona és una dona...

Tal dia com avui, i tal dia com demà, es compliria tot just deu anys que em vaig casar. Com passa el temps, per favor!! I dic tal dia com avui, i tal dia com demà, perquè vam ser d'aquells que vam celebrar un dia la cerimònia legal, i al dia següent l'acte social de pompositat i festa que tots i totes coneixem. El dia, això sí, per no oblidar (en el bon sentit, ja s'entén).

I casualment avui a classe parlàvem de com ens vèiem d'aquí uns anys i sobre la capacitat que té l'ésser humà de tenir projecció de futur, de crear i construir la nostra pròpia vida, per ser els veritables protagonistes d'ella. I m'ha fet gràcia, perquè la gran majoria es veia amb parella estable, amb fills (o no), amb una bona feina, una vivenda... És a dir, les mateixes il·lusions que tots i totes hem tingut alguna vegada. La mateixa que jo tenia tot just fa deu anys.

Però, sovint, les coses no surten com voldríem, i de vegades val més la pena que sigui així. No sé realment com estaré d'aquí deu anys, però sí sé com estic ara. I la veritat és que puc donar gràcies per moltes coses: per la feina que tinc, pel piset on visc, dels amics i amigues, per la família... I això no tothom pot dir-ho. 

I a nivell de parella, doncs què voleu que us digui... Després d'un matrimoni, una altra relació més o menys duradora, rolletes, "rollazos" i alguna història que no anava enlloc, i veient el panorama, no em surt una altra cosa que dir "virgencita, virgencita..." que em quedi com estic!

I és que cada vegada que miro al meu voltant, veig que el tema de la parella és complicat, molt complicat. Però caient en tòpics molt tòpics, no sé si serà perquè els homes som massa simples o són les dones que són massa complicades, però en qualsevol cas, interioritzant la meva possible simplicitat, m'atreviria a cantar amb els Amics de les arts la "frase magistral" d'en Jean-Luc Godard:

"Una dona és una dona. No et preocupis, tan se val..." (Em dóna ganes de cantar-la amb ells i tot!)




dissabte, 1 d’octubre de 2011

Irena Sendler

El seu nom era Irena i ha mort als 98 anys d'edat. La seva història ben val la pena escoltar-la:
Durant la Segona Guerra Mundial, na Irena va aconseguir un permís per a treballar al gueto de Varsòvia, com a especialista en clavegueres i canonades. Però els seus plans anaven més enllà... Sabia quins eren els plans dels nazis per als jueus (era alemanya). 
Passava infants petitons amagats al fons de la caixa d’eines i duia un sac de xarpellera al darrere de la camioneta per a infants més grandets). També hi portava un gos que havia ensinistrat per a bordar als soldats nazis quan entrava i sortia del gueto. Naturalment, els soldats no volien saber res del gos i els lladrucs tapaven els gemecs dels infants. D’aquesta manera va arribar a treure i salvar 2500 infants. Els nazis la van atrapar i li van trencar les dues cames i els dos braços.
Na Irena portava un registre dels noms de tots els infants que salvava i el tenia guardat dins un pot de vidre soterrat al peu d’un arbre del jardí de casa. Passada la guerra, va provar de localitzar els pares que poguessin haver sobreviscut i refer les famílies. La majoria havien perdut la vida a les cambres de gas. Els infants que va salvar van trobar cases d’acollida o van ser adoptats.
L’any 2007 va ser proposada per a rebre el Premi Nobel de la Pau. Però no va ser l’escollida: el premi fou per a Al Gore, per unes diapositives sobre l’Escalfament Global... I el 2009 se l’endugué Barack Obama tan sols per tenir bones intencions. Ella es mereixeria també ser Nobel. Un record molt especial, doncs, per a ella...

La intenció d’aquest missatge és arribar a 40 milions de persones d’arreu del món. Fes-lo arribar a tots els teus coneguts i demana’ls que també ho facin. Gràcies.

dijous, 22 de setembre de 2011

diumenge, 18 de setembre de 2011

Amor novell


"Dum novus errat amor, vires sibi colligat usu; 
si bene nutrieris, tempore firmus erit"

"L'amor novell, mentre vaga a l'aventura, va aplegant forces amb la pràctica;
alimenta'l bé, i amb el temps serà vigorós"
(Ovidi, Ars Amandi)


Endevinareu quins llibres de col·lecció he comprat avui, veritat? ;)


dimarts, 13 de setembre de 2011

El de las zapatillas

Com NO passar desapercebut en un casament?

Les directrius són molt clares i no pots saltar-te ni un dels consells que tot just us ensenyaré:

D'entrada has d'estar convençut que vas a posar-te guapo, molt guapo. Perquè "tu lo vales"!
Després agafes i et poses el vestit nou més elegant (de rebaixes), que tot just t'acabes de comprar per l'esdeveniment.
Escull la millor corbata que tinguis, encara que només tinguis una, però que sigui la millor.
Busca la camisa més maca i més adient que tinguis penjada a l'armari.
Els calçotets, com no... els més sexis! (Que mai sap...)
Pentina't d'aquella forma que només Jorge Clooney i tu sabeu fer.
Perfuma't tot sencer amb aquell nou perfum que t'has comprat.
Mira't al mirall assajant aquell posat de seducció que només tu saps fer i...

... finalment... perquè sense això no tens garantia d'èxit, és necessari i imprescindible que agafis aquelles precioses sabates noves que també t'acabes de comprar (de rebaixes, com no), i te les deixis descuidades a casa teva que la tens en aquell moment a més de tres-cents encabronats i fotuts kilòmetres de distància, i no tinguis altre remei que posar-te aquelles úniques sabatilles que portes i que són les més roïns, les més velles i les més horteres que et puguis imaginar.

Seguidament, només ho expliquis amb els més íntims, amb aquells que segur trobaràs el recolzament necessari per la situació i saps que romandran amb la màxima discreció possible. I quan passin unes hores, quan el casament passi de ser un casament a ser la gran bacanal, relaxa't i transmet a un més ampli grup de gent la felicitat plena que tens de que ningú s'hagi assabentat del "petit detall insignificant". De forma immediata, podràs contemplar com comencen tots a descollonar-se i et confien, no només que tothom s'havia adonat, sinó que també has estat la comidilla del casament (comidilla discreta, això sí...) i l'honor que t'hagin posat el sobrenom de "el de las zapatillas"...

És en aquell moment quan comprovaràs que l'objectiu de NO passar desapercebut s'haurà assolit...

Sabeu aquella dita que diu "Senyor, cuida'm dels meus amics, que dels meus enemics ja me'n cuido jo"? Doncs estic plenament d'acord!

Això sí... a aquests impresentables, no els canviaria per res del món.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Concentració pel català

Us recordem que avui dilluns 12 de setembre, coincidint amb l'inici del curs escolar, la plataforma Somescola.cat convoca concentracions simultànies a tots els pobles i ciutats de Catalunya. Les concentracions tindran lloc davant de cada ajuntament, a les 19h, sota el lema "Per un país de tots, l'escola en català".

Així mateix, les entitats que formen part de Somescola.cat animen tots els centres educatius a penjar cartells i pancartes amb aquest lema des del primer dia de classe.

Al web www.somescola.cat podeu descarregar-vos l'arxiu per imprimir els cartells (DinA3) i les pancartes (3m x 1m).

No hi podem faltar! Tots i totes som escola!


diumenge, 11 de setembre de 2011

Visca la terra!


A hores d'ara, estaré a Andorra de Terol on he vingut a passar el cap de setmana per assistir a un casament. Així, doncs, els catalans i catalanes que hi serem en aquest poble aragonès, la celebrarem d'una forma ben diferent.

Tanmateix, i després del que està esdevenint en els últims dies, un post programat commemorant el dia d'avui, era gairebé obligat.

Aquest 11 de setembre, com ja sabem, bé marcat indubtablement per la sentència del TSJC contra la immersió del català a les escoles, amb el que es preveu una Diada més calenta i reivindicativa del que ja és habitual. Sembla, doncs, que venen temps durs. Però, malgrat tot, hem de ser valents, molt valents, i no deixar de lluitar i reivindicar el que és de sentit comú i que a més, és allò nostre.


És per això que avui he volgut recuperar el discurs que el mestre Pau Casals va pronunciar a la seu de la ONU al 1971, quan ser valent en aquells moments era molt més difícil encara.

Un breu record, doncs, pel mestre, també un de molt especial per l'Heribert Barrera i en Pere Boix, que ens van deixar justament fa quinze dies, i per tots aquells catalans i catalanes que han lluitat i segueixen lluitant per una terra lliure... Tant de bo, algun dia deixem de commemorar una derrota, per poder celebrar una victòria definitiva.

VISCA LA TERRA! I VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!



dijous, 8 de setembre de 2011

Per un país de tots, l'escola en català

Us trameto el cumunicat que ha difòs Som Escola informant de les diverses mobilitzacions que es duran a terme arran de la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística:


Benvolguts/ Benvolgudes

Aquest dilluns, 12 de setembre, hem de mostrar el nostre rebuig a la interlocutòria del TSJC que posa en qüestió el model d’immersió lingüística a Catalunya.

-Al matí, us animem a penjar el cartell a tots els centres escolars amb el lema “Per un país de tots, l’escola en català”. Podeu descarregar-vos-el, en alta resolució, des del web http://www.somescola.cat.

-A les 19 hores, us convoquem a fer concentracions simultànies davant dels ajuntaments de tots els pobles i ciutats de Catalunya amb la pancarta “Per un país de tots, l’escola en català”. Descarregueu-vos-la des del web http://www.somescola.cat.

Cal que aprofitem el primer dia del curs escolar per reclamar alt i fort que no farem ni un pas enrere en l’ús del català a l’escola. Us animem a participar en les mobilitzacions!

Feu difusió d’aquest correu a qui cregueu que li pugui interessar.

Tots i Totes Somescola!

Si voleu adherir-vos al manifest de Som Escola (ja sigui a nivell particular o d'entitat) podeu fer-ho clicant aquest enllaç :
http://www.somescola.cat/www/somescola/ca/adhesions.html


dissabte, 3 de setembre de 2011

Diguem NO!

Primer va ser l'estatut i ara li toca el torn a la nostra política lingüística a les escoles. El TSPJ està que se surt. 

Fa pocs mesos, el govern de Francisco Camps, al País Valencià, van suprimir la línia de valencià a les escoles. Ara, pel que sembla, li toca el torn a Catalunya. Els miserables de sempre ho celebren, com no... han estat ells els impulsors!  Quins són els seus arguments? Ni més ni menys que la discriminació, la persecució del castellà. A alguns els portaria jo tota una setmana a visitar escola per escola... 

Però jo em pregunto: amb totes aquestes lleis, amb tots aquests recursos contra la nostra llengua, quina és realment la llengua perseguida, menyspreada i que volen discriminar?

I mentre el PP se sent com un porc en un bassal de fang, el PSC-PSOE segueix mirant cap a un altre costat. Això sí, la reforma a la seva mida d'una Constitució que fins ara era intocable i sagrada (sembla que ja no ho és tant...), no fa una altra cosa que deixar-nos encara molt més clar que són el mateix gos amb collars diferents.

Em sembla que ha arribat el moment de fer una plantada i dir NO! Diguem NO! Jo, personalment, ja ho he fet... I tu?


"N'estic fins als collons que lletres que es van escriure fa 30 anys encara siguin vigents" 
                                                                                                              (Lluís Llach) 



dilluns, 29 d’agost de 2011

A tu, Pere

Pere Boix i Sala (Mataró 1960-2011)

En Pere posseïa la llavor del futur. Quan era molt jove, es va alçar en estat de revolta i mai no va cedir al cansament ni a les represàlies, ni es va acomodar a les renúncies. Ha estat sempre, el seu, un pensament jove, alternatiu, actualitzat, que no envellia.

Li agradava estar a prop de tots els conflictes socials i com si Mataró se li fes petit, sovint agafava el primer tren i baixava a Barcelona per ser present a totes les manifestacions i accions del calendari. Omplia la seva bossa de pamflets i manifestos, de crides a la desobediència, de força revolucionària.

Tenia passió pel coneixement, per la història i per la transformació. Tenia passió pel compromís i necessitava donar resposta a totes les agressions. Estimava la nostra llengua, els nostres Països Catalans, com un projecte de futur. A l'estiu viatjava a Occitània o al Pirineu d'Aragó, només per sentir les darreres paraules vives de les llengües minoritzades. 

Però estimava el seu Mataró i la seva comarca. Va ser present en una infinitat de lluites des finals dels anys setanta. Liderava, molt jovenent, la primera ocupació a Mataró - abans que ocupar s'escrigués amb "k" - quan va crear l'Ateneu amb els seus copanys de l'indepentisme llibertari.

Els qui hem estat amb ell en la seva dimensió de compromís social, omplim el nostre record d'imatges plenes de pancartes i cartells, de grans i petites manifestacions, de carrers plens de dignitat i de pobles en lluita. De converses als carrers, als bars, a les festes, amb l'alegria o amb indignació, amb ironia o transcedència. Els omplim de lluites amb noms concrets del nostre territori: La Cadira del Bisbe - quan en Pere es va llançar a terra davant d'un bisbe desorientat -, La Cisa - quan en Pere cridava amb el megàfon a la porta del xalet dels especuladors -, Les Cinc Sènies, l'Horta Ferrerons, Serra de Marina, Can Fàbregas, Salvem les rieres, Aturem l'ampliació del port... I aquest matiex any 2011 celebrava la vitòria contra els laterals de l'autopista, una lluita que finalment va assolir la dimensió històrica que en Pere havia desitjat. Són històries plenes i obstinades que ere la seva passió per viure.

Aquests darrers mesos en Pere passava davant l'acampada dels indignats. Hauria volgut tenir la força per estar-hi compromès, i no la tenia. Tenia l'enyorança de ser dins els nous temps de revoltes. Era l'enyorança de la lluita per una vida justa perquè en Pere tenia la llavor del futur. Per això tants joves compromesos se li acostaven buscant les fonts, les referències, l'esperit de lluita generosa i humil.

Gràcies a la seva mare per haver-nos donat la seva vida, per haver-lo estimat; res no ha estat en va. Gràcies per la força que li heu donat per travessar la vida i acompanyar-nos en cada lluita il·lusionada.

El seus companys i companyes de lluita...
La lluita continua!



diumenge, 21 d’agost de 2011

Un puny de vida


"L'amor no és repetició. Cada acte d'amor és un cicle en si mateix, 
una òrbita tancada en el seu propi ritual. 
És, com podria explicar-te, un puny de vida."  
                                                                            Mario Benedetti



dissabte, 13 d’agost de 2011

dilluns, 8 d’agost de 2011

Dia internacional de l'orgasme!

Per aquelles casualitats, avui he trobat per la xarxa una notícia ben curiosa, i és que tots els 8 d'agost, des de fa uns anys, es celebra el Dia internacional de l'orgasme. La celebració no tindrà cap acte institucional, ni multitudinari (només faltaria...). Això sí, els organitzadors animen a que tothom en tingui almenys una vegada durant el dia d'avui i de la forma que sigui per "aconseguir concentrar en un dia una gran massa de plaer a tot el globus". 

Així que no siguem tímids i animeu-vos ara que estem a l'estiuet i el celebreu com cal en companyia si és que en teniu. I per als que ho celebrarem sols, reivindicar que no és perquè no ens mengem un rosco, sinó perquè ens fem de pregar...

Ah, i penseu que qualsevol lloc és bo per tenir un orgasme, si no, veieu el següent vídeo...
Bon estiu a tothom i molt de plaer per avui!!





dimecres, 20 de juliol de 2011

Una posta de sol

 

"Saps? Quan un està molt trist, les postes de sol són encara més boniques..." 
(El Petit Príncep)

dilluns, 18 de juliol de 2011

Al Chemist

Diumenge passat vaig tenir l'oportunitat de visitar Toluges, un poblet de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. El poble, d'entrada, em va semblar una mica fred, poc acollidor, encara que suposo que el fet que el dia no acompanyés va tenir molt a veure. 

Pel carrer, de català ben poquet. Ni tan sols es sentia a la gent més gran del poble (o almenys jo no el vaig saber reconéixer). Però el més curiós de tot va ser que fent un passeig cap al tard, ens vam trobar un concert de música d'un grup que personalment no coneixia i que em va fer patxoca. Es diuen Al Chemist. M'explicaren que era un grup català i que pretenen fusionar la cultura catalana i la francesa, com així molt bé expliquen al seu web.

L'ambient a la plaça era extraordinari, plena de gent. Eren divertits, tenien gràcia, "xispa", capacitat per engrescar la gent que hi havia. Allà tothom, grans i petits, cantaven i ballaven absolutament totes les seves cançons, inclús les que es cantaven en català. Un grup que sens dubtes valdria la pena tenir-lo en compte.

Ara bé, ahir no va ser l'únic concert que vaig poder gaudir: sentir la meva neboda de quatre anys cantant-me el T'estimo molt i el Llença't dels Lax'n'Busto... això sí que no té preu!


dimarts, 12 de juliol de 2011

..a Neruda

Sí, sé que el tinc massa oblidat. Aquest blog porta en silenci massa temps. Però hi ha vegades que el silenci, a part d'obligat, sovint es fa necessari per un mateix.

Avui no torno, però, per parla del meu silenci. Vinc a compartir un altre tipus de silenci: el reflexat en un poema que vaig descobrir fa anys de Pablo Neruda, del que justament avui es celebraria els 107 anys del seu naixement. Són d'aquells poemes que no saps per què, potser pel que significà en aquell moment simplement, però són capaços d'imapactar-te, de fer-te tremolar només llegint els seus primers versos, per la seva força i la seva càrrega emocional i poètica.

Un petit homenatge, doncs, a un dels grans..




POEMA XV

M'agrades quan calles perquè estàs com absent,
i em sents des de lluny, i la meva veu no et toca.
Sembla que els ulls se t'haguessin volat
i sembla que un petó et tanqués la boca.

Com totes les coses estan plenes de la meva ànima
emergeixs de les coses, plena de l'ànima meva.
Papallona de somnis, et sembles a la meva ànima,
i et sembles a la paraula malenconia.

M'agrades quan calles i estàs com distant.
I estàs com queixant-te, papallona en amanyac.
I em sents des de lluny, i la meva veu no t'arriba:
deixa'm que em calli amb el silenci teu.

Deixa que et parli també amb el teu silenci
clar com un llum, simple com un anell.
Ets com la nit, callada i constel.
El teu silenci és d'estrella, tan llunyà i senzill.

M'agrades quan calles perquè estàs com absent.
Distant i dolorosa com si haguessis mort.
Una paraula llavors, un somriure n'hi ha prou.
I estic alegre, alegre que no sigui cert. 


(Pablo Neruda. Traducció de l'original feta per joanfer)


dimecres, 1 de juny de 2011

Mala sang


La nit m'envolta,
les llums se'm tornen fosques,
t'escric a les parets,
m'allunyo de les coses.

La vida es fora, la lluna és buida i nova.
Sota els meus peus fa fred.
No hi ha flors, només ombres.

Sé que te'n vas, que no estàs sola.
Sé que no et queda res per mi.
M'és ben igual si no em perdones,
que sigui tal com sóc,
que em senti així per tu.

Va ser tan fàcil,
avui tot se'm cargola,
no vull estar vençut,
cansat ni decebut.

La meva història
em sembla la d'un altre home,
només miralls trencats,
només imatges tortes.

La nit s'acaba
i al pic del dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert.
El sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va darrere el vent.

Se m'han tancat totes les portes
i ja no em queda res per dir,
sé que ara ets lluny, que no estàs sola,
que s'ha acabat el joc
i el que he perdut sóc jo.

La nit s'acaba
i un altre dia em sento al fons d'un pou,
el cor desert.
El sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va buscant el vent.

S'acabarà la nit algun dia, sí.

S'acabarà la nit i no tindré mai, 
no, no mai, mala sang, mala sang,
cap mala sang...



diumenge, 15 de maig de 2011

Propera parada: Tarragona

Ahir dissabte 14 de maig va tenir lloc a Mataró la IV Concentració per la Filosofia a l'ensenyament secundari. Amb el lema "També pensar", el professorat, l'alumnat d'arreu de Catalunya i gent que es va anar afegint als diferents actes programats, vam poder gaudir d'una excel·lent jornada, que recordarem durant bastant temps. Ja escalfem motors per l'any que ve. Propera parada: Tarragona!

Us deixo un vídeo-resum de tot el que vam viure...


divendres, 6 de maig de 2011

També pensar...


El proper dissabte dia 14 de maig, i per quart any consecutiu, professorat, alumnat, pares i mares i altres associacions d'àmbit educatiu tenim una nova cita a Mataró per defensar la Filosofia com a eina fonamental d'ensenyament en el nostre sistema educatiu. Dintre dels actes programats es farà la lectura pública del "Manifest del Maresme" en defensa de la Filosofia i que compta amb el recolzament, entre d'altres, de l'Associació "Ad Hoc. Filosofia a Secundària" i la plataforma "Salvem la Filosofia, ara" nascuda a la xarxa social Facebook.

El programa d'actes serà el següent:

10h.     Xerrada-Col·loqui a càrrec d'en Jordi Rodon a la Sala Cabanyes (Riera 110-120)
11'30h Batucada amb el grup "Tribukada"
12h      Concentració popular a la Pça de l'Ajuntament
                         - Performance a càrrec de "Berkana Teatre"
                         - Lectura popular de frases filosòfiques
                         - Actuació de Rap
                         - Lectura del "Manifest del Maresme 2011”
                         - Actuació del grup de música "MONEM"

Us hi esperem a tots i a totes!


dissabte, 30 d’abril de 2011

Mirades


"La vida només pot ser entesa mirant cap enrere, però ha de ser viscuda mirant cap endavant"
(Soren Kierkegaard)



divendres, 15 d’abril de 2011

dimarts, 5 d’abril de 2011

Vull...



Fa unes setmanes vam fer una dinàmica de grup entre el professorat de l'escola fent servir aquest poema de Jorge Bucay, tret del seu llibre "Contes per pensar". Són d'aquells que valdria la pena tenir-lo sempre en la tauleta de nit per no oblidar-lo. Avui m'he enrecordat d'ell i el vull compartir amb vosaltres.




  
"Vull que m'escoltis, sense jutgar-me.
Vull que opinis, sense donar-me consells.
Vull que confiïs en mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense pretendre decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar els teus somnis en mi.
Vull que m'abracis, sense asfixiar-me.
Vull que m'animis, sense abocar-me.
Vull que em sostenguis, sense fer-te càrrec de mi.

Vull que em protegeixis, sense amagar-me la veritat,

sense mentides.
Vull que estiguis a prop, sense invadir-me.
Vull que coneguis les meves virtuts i els meus defectes,
que els acceptis i no intentis canviar-los.
Vull que sapigues que avui, avui pots comptar amb mi...
sense condicions."
                                             
                                                                        Jorge Bucay



dimecres, 23 de març de 2011

Love me



"Algunes persones miren el món i diuen: PER QUÈ? 
Altres miren el món i diuen: PER QUÈ NO...?" 
(George Bernard Shaw)


dijous, 10 de març de 2011

El sembrador d'estrelles

El "Sembrador d'estrelles" és una estàtua que està en Kaunas (Lituània). Durant el dia pot passar desapercebuda. Un bronze més, herència de l'època soviètica, com mostra la foto.




Però quan la nit arriba, l'estàtua justifica el seu títol. El seu nom passa a tenir, ara sí, veritable sentit.




No deixis de sembrar estrelles, encara que no es vegin a simple vista...


...Queda prohibit no buscar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu, aquest món no seria igual.

                                                         P.Neruda


dimarts, 8 de març de 2011

Woman


Woman I can hardly express,
My mixed emotion at my thoughtlessness,
After all I'm forever in your debt,
And woman I will try express,
My inner feelings and thankfullness,
For showing me the meaning of succsess,
oooh well, well,
oooh well, well,

Woman I know you understand
The little child inside the man,
Please remember my life is in your hands,
And woman hold me close to your heart,
However, distant don't keep us apart,
After all it is written in the stars,
oooh well, well,
oooh well, well,

Woman please let me explain,
I never mean(t) to cause you sorrow or pain,
So let me tell you again and again and again,
I love you (yeah, yeah) now and forever, 
...

dimecres, 2 de març de 2011

La fugida

Un petit record per al Pepe Rubianes, just quan es compleixen els dos anys de la seva fugida d'aquest món.

 
"Volguera fugir a un món llunyà
desfilant el cel,
travessant paisatges
de llums blanques i sense aire,
afirmant-me en el més elevat del silenci
amb candela de llàgrimes deserta
vessades en la plana d'un arrugat paper buit.

Volguera amagar-me 
en la nit bressolada dels teus ulls
rient entre cossos dibuixats
en el palmell de la mà
que gesta l'harmonia.

Volguera fugir amb tu
i la teua vida immensa,
i amb tu distendre'm
en la llibertat que dóna ànima al matí
que, amb tu, em fa lliure i viu..."

Versió traduïda del poema "La huida" de Pepe Rubianes

dimarts, 22 de febrer de 2011

L'art de dir bestieses

Ara feia temps que no sentia parlar a aquest personatge. I la veritat és que ho he agraït i molt! Cada vegada que obria la boca era per dir una bestiesa encara més gran que l'anterior. El més trist és que al final ha arribat a ser més conegut per la seva ideologia política, ben propera al pseudo-feixisme que es respira al País Basc, que pels llibres de Filosofia que ha escrit (alguns de molt bons, per cert). Si molta de l'ètica de la que parlava en els seus escrits, l'hagués aplicat a la seva vida política, les coses probablement haguessin sigut per ell molt diferents. 

La meva por sempre ha estat que ens fiquessin a tots els filòsofs i totes les filòsofes en el mateix sac. Afortunadament, mai no ha estat així. I és que hi ha declaracions, i més amb l'ambient polític que es respira últimament, que desqualifiquen  per sí soles a qui les pronuncia. I aquesta no n'és una excepció:



Doncs em sembla molt que hauria fet un gran favor a la humanitat si s'hagués dedicat únicament a "sus libritos" i a l seu "ser acadèmic"...



dijous, 17 de febrer de 2011

Desconnexió de TV3

En protesta per la desconnexió de TV3 al País Valencià, per la llibertat d'expressió i per la defensa de la nostra llengua...


Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers 
(Lluís Maria Xirinacs)





dimarts, 8 de febrer de 2011

Passa-ho!

Avui he rebut des de la Xarxa de Blogs Sobiranistes un e-mail que crec que val la pena fer-ne difussió. Aquí us passo el seu contingut:

"Fem una sorpresa a l’Editor en Cap de la revista Time: Diguem-li Bon Dia!


Segurament sou coneixedors de la campanya que a travès del blog "Xiuxiuejant des dels EUA" es va fer amb la finalitat d'enviar correus electrònics a la revista TIME per a fer-los conèixer la voluntat d'independència de Catalunya donat que en un article on parlaven de territoris que podrien aconseguir la plena sobirania en un futur proper no esmentaven el nostre país.
(Si no en sabieu res podeu veure aquest post: http://www.vizcaino.cat/blog/2011/email-revista-time-paisos-catalans-volem-ser-independents/)
Aquesta campanya va ser un èxit fulgurant però com que no s'ha rebut cap resposta,ara el seu autor ens proposa el següent:
La campanya d'enviament d'emails a la revista TIME ha recollit més de 6500 mails en menys de dues setmanes. Però aquest és un èxit que encara sembla poc per l'impulsor de la campanya. L'Alexis Vizcaino, des del blog "Xiuxiuejant des dels EUA" veu possible una reacció de la revista i proposa fer una sorpresa a l'editor en cap de la revista TIME, el senyor Richard Stengel: Omplir la seva bústia de correu electrònic en una nit americana (de dia als Països Catalans) de manera que quan obri la bústia es trobi centenars d'emails.
L'Alexis ha habilitat l'enviament d'emails al cap de la revista TIME des del mateix formulari de sempre de manera que a partir d'ara ja s'estan enviant els emails des del formulari a l'editor en Cap. Després de tot el dia enviant emails des dels Països Catalans, serà matí a Nova York i llavors quan obri el correu: Sorpresa!
Amb el ritme actual de 300 emails al dia, l'Alexis veu l'èxit a la mà però demana des del seu blog augmentar una mica el ritme per a que la sorpresa sigui Majúscula i aconseguir així captar la seva atenció i la dels tècnics informàtics.
I com sempre, si pots, passa-ho!"

Doncs això... Si pots (i vols), passa-ho!



dissabte, 29 de gener de 2011

Felicitat i tristesa

 "Mai hagués pensat que en la felicitat hi hagués tanta tristesa."
(Mario Benedetti)

diumenge, 16 de gener de 2011

Estats d'ànims


Unes vegades em sento
com un pobre turó
i altres com muntanya
de cims repetits

unes vegades em sento
com un penya-segat
i en altres com un cel
blau però llunyà

de vegades un és
font entre roques
i altres vegades un arbre
amb les últimes fulles

però avui em sento amb prou feines
com llacuna insomne
amb un embarcador
ja sense embarcacions

una llacuna verda
immòbil i pacient
conforme amb les seves algues
les seves molses i els seus peixos 

serè en confiança
confiant que una tarda
t'acostis i et miris
et miris al mirar-me. 

                                         Mario Benedetti


Jo em sento com un ocell que vola sense saber el seu destí, però que ho fa amb confiança....
I tu, com et sents?