dilluns, 29 de març de 2010

Premis

El meu blog ha tingut la inmensa sort de rebre, de forma inesperada, quatre premis des del magnífic blog "Holocausto en español" de Nikkita. Em sento especialment orgullós, doncs és la primera vegada que rebo uns premis i, per descomptat, m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres.

Les condcions per poder rebrel's són, però, respondre unes preguntes que us trobareu tot seguit, però no voldria que quedés simplement en això, sinó que, com es fan amb molts altres premis que corren per la xarxa, voldria repartir-los també amb alguns dels meus seguidors.

Les preguntes que responc per poder rebre els premis són: 

Premi Espasa

 
 
- Heroïna preferida: La meva germana






Premi Irresistible

 
- Tres coses per les que no et resistiries: Una nit d'estiu contemplant la lluna, un bon sopar a la llum d'unes espelmes, el somriure de la meva nebodeta...





Premi Fortuna

 

- Dir alguna cosa d'un valor incalculable: l'amistat






Premi Sweet Blogger 



- Quin són les coses que més valores o t'agraden d'un blog: el seu disseny i el seu contingut.





Ara voldria repartir també aquests premis entre alguns dels meus seguidors. M'agradaria que hi hagués un per cadascuna de les persones que em segueixen i que tots s'ho mereixerien, però, per aquesta vegada, seran tres bloggers per premi. 

Els premiats són:

El Premi Espasa pels blogs:

"A joc de daus" de l'Ada 
"Que tinguem sort" de l'Albert B. i R.

El Premi Irresistible pels blogs:

"Garbi24" d'en Garbi

El Premi Fortuna pels blogs:

"Sempre endavant" de la Gemma

I el Premi Sweet Blogger per:

"Un tel als ulls" de la Clídice 
"Sortejant les ones" de la Cris

Val a dir que aquests premis no comprometen ni a recollir-los ni a publicar-los si no és vol. Moltíssimes gràcies a tots i totes per ser-hi...

dissabte, 27 de març de 2010

Silencis

"Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci." (Anònim)



diumenge, 21 de març de 2010

Manifest d'Igualada

Amb el recolzament de l'associació "Adhoc. Filosofia a secundària" i el grup del Facebook "Salvem la filosofia, ara!", la Plataforma en defensa de la Filosofia de la Catalunya Central (constituïda per intel·lectuals, estudiants, docents i ciutadans del Bages, de l’Anoia i d’altres llocs) convoca a una concentració a Igualada, primer a la Biblioteca Central i després a la contigua Plaça de Cal Font (molt cèntrica).

Serà el dissabte, 10 d’abril de 2010, a partir de les 10.00. L’acte al carrer tindrà lloc a continuació, i inclourà també la lectura pública de textos breus de cadascú i l’anunci del Manifest d’Igualada 2010, que actualitza i renova el “Manifest de Girona 2009″.

MANIFEST D'IGUALADA

Fem públic que:

  1. Docents i alumnes patim un progressiu ofegament i menyspreu en l’àrea de la Filosofia en l’actual currículum, tant pel que fa a la reducció d’hores lectives com al tractament que es rep.
  2. El seny mostra i l’experiència confirma que resulta inviable qualsevol matèria d’ensenyament amb una hora lectiva setmanal, com és el cas de l’Educació eticocívica.
  3. Cal una reacció decidida de la comunitat universitària i investigadora i de les instàncies socials i públiques per a protegir l’educació en l’autonomia, la crítica i la responsabilitat civil, objectius pedagògics reconeguts als quals col•labora decididament l’ensenyament de la Filosofia. El tronc comú humanístic és un eix bàsic per a estructurar un bon Batxillerat en sentit europeu.
  4. Tant l’educació ètica com la transdisciplinarietat són necessàries en l’educació dels joves. El Parlament de Catalunya ha reconegut (Resolució 951/VI de 2001) que “la filosofia palesa els vincles entre els diferents àmbits del coneixement en la seva doble dimensió cultural, la humanística i la científica”.
Ens adherim a accions prèvies com:

  1. El document de l’Associació Ad-Hoc (desembre de 2007) per a dignificació de la Filosofia
  2. La taula reivindicativa de la “Plataforma en defensa de la filosofia de Madrid i Castilla La Mancha” (2009), juntament amb la Plataforma estatal.
  3. El manifest de l’ADEF i de les altres iniciatives per la dignitat i rellevància de la Filosofia a la Secundària promogudes en diferents Comunitats autònomes.
  4. El Manifest de Girona (2009)
Manifestem que:

  1. En un temps de desorientació global com és el nostre, els sistemes educatius haurien d’afavorir els sabers que ajuden als joves a cercar el que és nuclear de la vida i la seva comprensió.
  2. La UNESCO i diferents agències internacionals reconeixen l’estreta vinculació entre l’educació filosòfica i el respecte dels drets humans i les llibertats públiques i personals arreu del món.
  3. La iniciativa d’introduir una Educació filosòfica i per a la ciutadania en l’ensenyament secundari obligatori obtindrà resultats tan sols si es planteja seriosament i no com a ridícul maquillatge de “correcció política”.
  4. La recerca i les anàlisis filosòfiques col•laboren decididament en la maduració dels estudiants i en el seu compromís per la pau i els drets. En concret, l’ètica i el coneixement del pensament dels principals autors requereix un tractament acadèmic seriós.
Demanem que:

  1. S’aturi immediatament la negació calculada d’hores que l’alumnat hauria de dedicar al pensament filosòfic.
  2. Es recuperi la denominació Ètica (4t d’ESO) i Filosofia (1r de Batxillerat) per les matèries que la LOE anomena “Educació eticocívica” i “Filosofia i ciutadania”, respectivament, i que s’assignin exclusivament a docents de l’especialitat de Filosofia.
  3. Per a poder desenvolupar adequadament Filosofia de 1r de Batxillerat, es doti aquesta matèria amb 3 hores setmanals .
  4. Que la Història de la Filosofia (2n de Batxillerat) compti amb 4 hores setmanals, com les altres matèries d’aquest curs terminal, i sigui considerada una àrea imprescindible i obligatòria a les Proves d’Accés a la Universitat.signar
Aquest “Manifest d’Igualada”,
serà difós a aquesta ciutat el 10 d’abril de 2010.

divendres, 19 de març de 2010

Mirant el món


"Algunes persones miren el món i diuen: PER QUÈ? 
Altres miren el món i diuen: PER QUÈ NO...?" 
(George Bernard Shaw)

divendres, 12 de març de 2010

Vides que passen

 
"La vida és tot allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans" 
(John Lennon)

dimarts, 9 de març de 2010

Bombolleta de fantasia

"En aquests moments me n'adono que el que realment m'importa és poder expressar-me. De fet, així ho faig en el meu dia a dia, tan en les petites quotidianitats, com en l'espai que m'envolta. Intento deixar un trosset de mi en tot el que faig.

Sempre he pensat que m'envolta una gran bombolleta farcida de fantasia, llegendes, petites curiositats sobre altres cultures, mitologia, etc. Un espai que per a mi és on tot es transforma i em permet mantenir la frescor que té la imaginació d'un infant."
 
 
(Miriam Jaques)
 
Des de bell mig de la Barcelona més cultural, ens arriba el nou bloc artístic de la Míriam Jaques. Una excel·lent docent i companya, gran amant de l'art i encara millor persona que, amb un munt de projectes al cap, obre aquest nou espai amb el desig d'exposar i compartir les il·lustracions i projectes que ella mateixa va creant.

Després de molts anys de dur treball, plens d'il·lusió, fantasia i inspiració, el seu fruit més immediat ha estat la publicació de les seves il·lustracions al conte "Plometes, el petit nakota" de la Margarida Casacuberta, on semblen que els mateixos personatges puguin transmetre vida.

Molta sort en aquest nou camí, que ben segur donarà els seus fruits.


"La feina ben feta no té fronteres, ni té rival."

dilluns, 8 de març de 2010

8 de març

8 de març, Dia Internacional de la dona treballadora.

Molts són els referents històrics que inspiren aquesta diada. La idea de tenir un dia de la dona treballadora, va sorgir a finals del s. XIX, rememorant llavors la "vaga sexual" realitzada per Lisístrata a l'antiga Grècia ,per tal d'aturar al guerra, així com també la lluita de les dones parisines en plena Revolució Francesa, quan caminaven cridant la "llibertat, igualtat i fraternitat" també per a elles, alhora que reclamen el sufragi universal.

Però el fet històric més conegut per tots i totes ha estat la vaga que va tenir lloc el 25 de març de 1911 (algunes fonts mantenen que aquest fet es va originar el 8 de març), en el que més d'un centenar de dones treballadores van morir cremades a la fàbrica tèxtil "Cotton" de Nova York, quan les van tancar per protestar per les ínfimes condicions de treball i pel baix salari que rebien. Aquest mateix dia 25, i a la mateixa ciutat, també van morir 142 dones (la gran majoria joves) a l'empresa Triangle Shirtwaist Company. 

La celebració d'aquest dia, a principis del segle XX, tenia diferents dates de celebració en funció de cada país. Fins que el 8 de març de 1917, quan les dones dels soldats russos (que ja havien mort més de dos milions a la I Guerra Mundial) van sortir al carrer per demanar "pau i pa" fent caure, inclús, al seu propi Zar del poder dies després. Anys més tard, el "8 de març. Dia de la dona treballadora" va ser reconeguda per la ONU al 1977.

En ple segle XXI, quan suposadament la humanitat ha avançat i evolucionat tant, dir que encara sigui necessari reivindicar aquesta diada resulta molt trist. La futura desaparició d'un celebració com aquesta implicaria que s'han assolit els objectius d'igualtat entre l'home i la dona i, per tant, que aquesta diada ja no tindria cap mena de sentit. I cap això hem de d'anar tots i totes. S'ha avançat molt, però encara queda molt per fer.

"No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar 
a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf) 

dissabte, 6 de març de 2010

Ull per ull...

"Ull per ull i el món quedarà cec." 
(Mahatma Gandi)


dilluns, 1 de març de 2010

Estimat Pepe...

Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa. Así de simple.
Un día, no lejano,
habrá que comenzar hacer el equipaje;
porque el viejo tren espera.
Siempre espera.
Pepe Rubianes
Estimat Pepe:

Avui fa un any que ens vas deixar. Encara que no t'ho creguis, alguns encara busquem a la secció de teatres del diari la teva tornada als escenaris. No riguis, no... que t'estic veient! Suposo que estaràs content, no, "pedazo de c..."?

Alguns t'hem anat cercant un substitut. Què vols, nen! Ens vas deixar plantat! Però res, per la teva tranquil·litat, no ha hagut manera. Em sembla que ho tenim ben fotut. Al final m'acabaré creient allò que t'escrivia sobre que el teu buit seria difícil de cobrir... També seguim sense trobar amb qui parlar de "La Raó Pura" de Kant, de l'evolució econòmica de l'últim quinquenni, de Schopenhauer, de Bartok Kunderland, de les pràctiques coreoabortives i precopulars en Sudán Sur... Bé, això no sé ben bé si és perquè o no trobem a ningú, o cada vegada en tenim menys ganes, o simplement perquè cada dia ens tornem més ximples.

I aquí la cosa segueix ben fotuda. Entre la crisi, la corrupció, l'atur, les hipoteques i el Fraga que encara ronda per aquí... doncs això. (Per cert, de la teva hipoteca t'havia de dir que gairebé està pagada, ja saps que no volíem que quedessis malament amb "la Caixa".) Però els que aguantem com podem la nostra feina i el dia a dia ho fem amb l'alegria que tu tan bé explicaves, propi de la teva filosofia, i que reflectia tanta realitat (al final d'aquesta carta t'he posat un vídeo perquè te'n recordis de tu mateix, que sé que no et podies veure gaire en directe).

Noi! Estiguis on estiguis, pensa una mica en nosaltres. Però només pensa, eh? Ara no vinguis ni a veure'ns, ni a buscar-nos, ni res d'això. No fotem, eh?

Una forta abraçada.