divendres, 26 de febrer de 2010

Vida

 

"La vida no és esperar a que passi la tempesta, 
sinó aprendre a ballar sota la pluja"

dilluns, 22 de febrer de 2010

Petites coses


"La felicitat humana no s'assoleix amb grans cops de sort que poden ocórrer poques vegades, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies." (Benjamin Franklin)

dissabte, 20 de febrer de 2010

Ensinistrament per a homes

Feia setmanes que m'havien ofert per impartir aquest curs. No ho tenia clar perquè no ha estat la primera vegada que l'he realitzat i, realment, les energies dipositades i les dificultats trobades en ell van ser enormes ja en el seu moment. Tot i això, he decidit finalment donar un pas endavant i tornar a fer-ho.

És per això que animo a tots els homes a fer aquest curs prometent que no sortiran decebuts. Per a més informació, ja teniu el meu correu.

Curs: HOME I FILOSOFIA PRÀCTICA

Primera sessió

"Com omplir els glaçons de gel del congelador pas a pas", amb presentació de diapositives. 
Durada: Durant quatre setmanes, tots els dilluns i dimecres durant de 19h.  a 21h.

Segona sessió

"El rotllo de paper higiènic: es canvia sol?". Discussió de Taula Rodona. 
Durada: Durant dues setmanes, tots els dissabtes de 12h. a 14h. 

Tercera sessió

"És possible pixar usant la tècnica d'aixecament de la tapa esquivant el terra, parets i banyeres properes?". Pràctica en Grup. 
Durada: Durant quatre setmanes, tots els dissabtes de 10h. a 12h.

Quarta sessió

"Els plats després del menjar poden levitar i volar fins a la cuina sols?". Exemples en Video. 
Duració: Durant 4 setmanes, tots els dimarts i dijous de 19h. a 21h.

Cinquena sessió

"Perduda d'identitat: lliurar el comandament de la tele a la teva parella". Lí­nea d'ajuda i grups de suport. 
Durada: Durant 4 Setmanes, tots els divendres i diumenges de 19h. a 21h.

Sisena sessió

"Aprendre a trobar coses. Comencem amb: cercar als llocs adequats i no posar la casa potes enlaire mentre es crida". Fòrum Obert. 
Durada: Durant dues setmanes, els dilluns de 20h. a 22h.

Setena sessió

"Cura de salut: Dur-li flors a la teva parella no és perjudicial per la teva Salut". Gràfiques i Cintes d'Àudio. 
Durada: Durant una setmana, el dilluns, dimecres i divendres de 19h. a 21h.

Vuitena sessió

"Els homes també pregunten les adreces quan es perden". Testimoniatges de la vida real. 
Durada: Dimarts a les 18h. S'informarà del lloc i durada.

Novena sessió

"És genèticament possible no dir res mentre ella aparca el cotxe?". Simulacions de Pràctica. 
Durada: Durant quatre setmanes, tots els dissabtes a les 17h.

Desena sessió

"Apredre a viure: Les diferències bàsiques entre una mare i una esposa"
Durada: Classes online i de role-playing . Dimarts a les 19h.

Onzena sessió

"Com ser el company ideal de compres". Exercicis de relaxació, meditació i tècniques de respiració. 
Durada: Durant quatre setmanes, tots els dimarts i dijous de 19h. a 21h.

Dotzena sessió

"Com combatre l'atròfia cerebral acordant-se dels natalicis, aniversaris i altres dades importants, i avisant quan s'arriba tard". Sessions de teràpia de xoc cerebral i lobotomí­es completes disponibles. 
Durada: Dilluns, dimecres i divendres de 19h. a 21h.

Tretzena sessió

"El Forn: què és i com s'utilitza?". Demostració en Viu. 
Durada: Dimarts a les 18h. S'informarà del lloc i la durada.

Els Diplomes seran únicament atorgats als supervivents.

Atentament,

El profe!

divendres, 19 de febrer de 2010

Nostàlgia

  
"No hi ha pitjor nostàlgia que enyorar el que mai va succeïr" 
(Joaquín Sabina)


dimarts, 16 de febrer de 2010

Coitus interruptus

No havia pogut començar millor el dia. M'agradaria explicar que prenia un cafè, però el que realment feia era prendre un Cacaolat calent (el cafè me l'ha tret la metgessa fa mesos), mentre començava a fullejar les notícies nacionals (les d'aquí i no les d'allà...). I no podia ser! La notícia que tant de temps estava esperant per fi havia arribat: "Ernest Maragall presenta la seva dimissió [...]". 

No podia continuar llegint de l'emoció. Em cremo amb el Cacaolat i començo a ennuegar-me. Part de la beguda se'm cau a sobre però miraculosament ni em frega. No importa. Val la pena. No hi ha res que pugui tacar -mai millor dit- aquest moment de glòria. El nostre "estimat" Conseller, tan poc donat a les decisions consensuades i al diàleg, i molt donat al "ordeno y mando" que per això sóc Conseller, queda fora del mapa polític i, en conseqüència, de la Conselleria d'educació. Serà veritat que al final Déu existeix?

Ara sí. Ara podrem respirar i començar a veure les coses d'una altra manera. Encara hi ha motiu d'esperança perquè es puguin fer millor les coses. Encara que també és veritat que fer millor les coses tampoc té gaire mèrit; senzillament és que no es poden fer pitjor. En fi, quanta raó tenia Andrés Montes quan deia que "la vida podia ser maravillosa!!".

No m'he adonat i han passat gairebé deu minuts. El Cacaolat ja està gairebé fred. Però igual de bo. Si no m'espavilo arribaré tard. Continuo llegint tan meravellosa notícia i... Merd....!!!

"Ernest Maragall presenta la seva dimissió, però Montilla no li accepta".

Ostres tu, quina "depre" de cop.  Em començo a sentir com el aquell de l'acudit que diu: "- No hi ha cosa que em faci més ràbia que m'expliquin un acudit i em deixin a mitges". I la que l'altre li repon: "-Doncs més ràbia em fa a mi que em deixin a mitges i, a sobre, em vulguin explicar un acudit".

En poques paraules: un coitus interruptus.

diumenge, 14 de febrer de 2010

L'opi del poble

Pels que ens agrada el futbol amb moderació, ara que tindrem futbol cada dia (per pal·liar la crisi, diuen; déu ser la d'uns quants) i, així, convertir-lo, com diria Karl Marx, en "l'opi del poble" contemporani, faig una crida a prendre aquesta iniciativa amb certa "filosofia"...

divendres, 12 de febrer de 2010

Aprendre


"Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar d'allò que ensenyes"
(Ortega y Gasset)

dilluns, 8 de febrer de 2010

Primer aniversari!

"Tenia setze anys quan una professora de l'institut ens va explicar un conte"...

Així començà, tot just fa un any, el primer post d'aquest bloc. Tant aquest, com els dos següents, van ser escrits amb anterioritat i només reposaven en uns tímids esborranys arxivats en un calaix desastre.

Però és justament un dia com avui, un 8 de febrer, que vaig decidir que els meus tres escrits, amb la seva data original de redacció, veiessin la llum del dia juntament amb l'article que vaig escriure entre aquell mateix dia i el següent: "Viure sense viure".

En un primer moment, recordo que la meva intenció era fer un bloc exclusivament de Filosofia, d'aquí el nom de "Filosofia avui", però que pogués participar tothom amb els seus comentaris. Amb el temps he anat pensant altres noms per aquest lloc, doncs ha anat evolucionant en un bloc amb una mica de tot: reflexions, emocions, sentiments, crítica... però encara no he acabat de trobar un que em faci prou "patxoca". Tot i així, es podria dir que, potser, no m'he allunyat tant de la idea inicial que tenia, perquè no deixa d'haver-hi una mica de filosofia en tot això.

Aquest bloc ha estat un molt bon company de viatge en l'últim any. Amb ell he expressat tot el meu món; però amb ell també he rigut, he plorat, m'he enfadat i m'he entusiasmat. Ara bé, ni molt menys no hagués arribat on ha arribat si no hagués estat gràcies a tota la gent que ha anat seguint-me durant aquests 365 dies. A tots ells, a tots vosaltres, als seguidors fidels, als anònims, als que comenteu, als que només llegiu, als que passeu de tant en tant, als que us agrada el que escric, als que no, als que només heu estat una vegada i, inclús, als que us vàreu equivocar de pàgina... Gràcies!

dimarts, 2 de febrer de 2010

Mataró decideix!


M'agrada aquest lema. Ja l'havia vist en altres poblacions del país però, fins ara, no m'havia aturat a analitzar-lo. Mataró decideix. És molt diferent dir-ho així, que dir "Mataró vol decidir". D'aquesta forma no hem de demanar permís a ningú. Nosaltres decidim què volem fer i què volem ser, li pesi a qui li pesi. 

Ha arribat també, doncs, el moment que Mataró decideixi. Gairebé tres-centes persones vam assitir ahir a la presentació de la plataforma mataronina, que neix des de la mateixa ciutadania popular, i que s'encarregarà de tirar endavant la preparació de la futura consulta per la independència. L'acte va ser curt, ràpid. Però potser no calia més. No és moment de discursos grandiloqüents i sí de posar-se a treballar. Perquè, ara sí... Mataró decideix!