Qui s'ha emportat el meu formatge?

"Qui s'ha emportat el meu formatge?" és un llibre del que feia temps que n'havia sentit parlar però que fins ara, gràcies a la recomanació d'una amiga, no havia pogut llegir. Aquest cap de setmana per fi he tingut l'oportunitat de fer-ho i realment és una lectura que, a més d'oportuna personalment parlant, ha valgut molt la pena.

És un breu conte que ens explica la història de dos esforçats ratolins i dos follets que intenten descobrir el seu tipus de formatge favorit en el laberint on transcorren les seves vides. Cada matí, els quatre es calcen les seves sabatilles i es perden pels obscurs passadissos i de vegades perillosos racons de la seva llar, amb l'esperança de trobar el desitjat "Formatge". Després d'innumerables aventures i de provar moltes classes de formatge, veuen recompensats els seus esforços. Per fi un depòsit enorme de de Formatge i amb la varietat especial que cadascú desitjava. La recerca ha acabat. La vida és més fàcil. Tot és millor. Fins que un bon dia... el formatge desapareix! Com? Per què?

A partir d'aquestes preguntes i d'una senzilla paràbola, el doctor Spencer Johnson estructura una divertida e instructiva rondalla destinada a recordar una màxima comú a la vida, encara que no sempre assimilada: "el canvi existeix". I el que encara és més important, és imprescindible adaptar-se a un món en constant transformació. 

Els quatre personatges imaginaris presentats en aquesta rondalla, els ratolins "Fisgon" i "Escurridizo" i els follets "Hem" o "Haw", pretenen representar les parts simples i complexes de nosaltres mateixos, independentment de la nostra edat, del nostres sexe, cultura o nacionalitat. De vegades podem actuar com Fisgon, que és espavilat i detecta aviat el canvi; o com Escurridizo, que s'apresta cap a l'acció; o com Hem, que es nega i es resisteix al canvi, per por a que condueixi a quelcom pitjor; o com Hem, que aprèn a adaptar-se a temps, quan comprèn que el canvi pot conduir a alguna cosa millor.

Al marge de la part de nosaltres mateixos que decidim utilitzar, tots compartim una cosa en comú: la necessitat de trobar el nostre camí en el laberint i assolir tot allò que ens hem proposat a nivell professional, personal, de parella... Només de nosaltres depèn actuar com fan cadascú dels personatges que aquí es representen.

Comentaris

Unknown ha dit…
"Qui s'ha endut el meu formatge?" és un pamflet impresentable que intenta justificar el capitalisme salvatge sobre la base de la "llei del més fort". Se'n fot de conceptes com els drets bàsics de les persones (en el llibre se'n fot dels ratolins que "creuen ingènuament" que tenen dret a la seva ració de formatge). Defensa el model ianqui de societat, en la qual cadascú s'ha d'espavilar i qui no ho aconsegueix s'ha de fotre. Obvia o ridiculitza conceptes com la solidaritat o la justícia social i presenta una imatge de l'obrer com una peça més de la maquinària industrial que no es mereix tenir vida pròpia, sinó que està a disposició de l'empresari per desplaçar-se allà on calgui i quan calgui per continuar produint (o "buscant el seu formatge").

Per als qui creiem que les persones sí que tenim dret a arrelar en un lloc on tenir-hi una vida digna, prop dels nostres familiars i amics, i que tenim dret a una feina estable i en condicions acceptables i a rebre en conseqüència la nostra part de la riquesa que entre tots produïm, "Qui s'ha endut el meu formatge?" és un subproducte més del sistema de propaganda d'aquest sistema capitalista que, com bonament van denunciar Noam Chomsky i Ignacio Ramonet, intenta "vendre'ns la moto" per generar el consens social que el seu sistema injust i abominable és "el millor dels possibles".
Elfreelang ha dit…
Joanfer jo també fa temps que en sento a parlar d'aquest llibre i no em decidia a llegir-me'l, gràcies per la teva ressenya, ara sé que segur me'l llegiré ,moltes gràcies! a més tinc curiositat ara per si com t'han dit en l'anterior comentari es defensa el model americà o no...tanmateix deu ser un llibre interessant!
Cris ha dit…
Penso que el què el llibre ve a dir és que tot depèn de la nostra actitud enfront els diferents fets que succeeixen en la nostra vida.

Del mateix autor i editorial he llegit "Cimas y valles" també molt recomanable.

Petons Joanfer! :-)
Carme Rosanas ha dit…
A mi sempre em fan una mica de mandra aquest tipus d ellibre, tot i que quan me'ls llegeixo sempre acabo treient-ne algun profit o altre.

L'adaptació als canvis em sembla fonamental a la vida. N'hem d'aprendre...
Anònim ha dit…
Ostres! Doncs em van dir de regalar-me'l i vaig dir que no, perquè no n'havia rebut gaires bones crítiques. Potser em vaig equivocar?
Laura T. Marcel ha dit…
Fa anys que el vaig llegir. Quan va sortir moltes empreses el van regalar als seus treballadors per Nadal. Això ja diu una mica a favor del que deia l'Albert. Si evidentment defensa el model capitalista en una de les seves lectures, però penso que també és una bona metàfora per retratar als diferents personatges que hi sol haver davant d'una situació "X" i evidentment guanya el qui millor s'adapta als canvis, l'inquiet, el buscador, el que lluita per a superar les dificultats. I això Albert, és en el sistema capitalista però crec que també hauria de ser l'actitud de tots davant de la nostra realitat. Cadascú en la seva. I això no vol dir que si algú vol optar per una altra posició, no tingui la llibertat per a fer-ho...
Sigui com sigui, el llibre és de molt fàcil lectura i penso que prou agradable com per a ser recomanat.
Sergi ha dit…
Aquest llibre va tenir molta anomenada, el consideraré una opció de futur. Ara per ara prefereixo llegir novel·les, però de tant en tant va bé intercal·lar algun llibre per aprendre una mica, encara que no ens el creguem massa.
Anònim ha dit…
Jo el tinc a la prestatgeria al costat de "el monje que vendió su ferrari". Potser és hora de que li tregui la pols :)
Albanta ha dit…
Ufff, ara és necessari fer la lectura... m'heu despertat la curiositat amb tantes interpretacions d'aquest conte.
Del que m'alegre és que serveixca a nivell de reflexió personal, per una o altra banda...
Una abraçada des del PV
joanfer ha dit…
Albert. No posaré en dubte la lectura crítica que fas del llibre. Però, malgrat tot, crec que en podem treure una altra lectura molt més positiva que la que fas, que no és més que el fet d'aturar-nos a pensar quin és el paper que fem nosaltres, quina és l'actitud que prenem, davant els canvis que ens trobem a la nostra vida. Recorda que de tot allò que pots veure negatiu, alguna cosa de positiva se'n podrà treure... ;) Una abraçada.

Elvira. Sigui quina sigui la lectura que en treguis, estic segur que no et deixarà indiferent. Una abraçada! ;)

Cris. Gràcies per la teva recomanació, aquest no el coneixia... Petons! ;)

Carme. La vida està en constant canvi sempre i moltes vegades no ens aturem a pensar com actuem davant d'aquests canvis. Si més no, el llibre a mi m'ha fet pensar. Ni que sigui per això, val la pena... ;)

Albert. Els llibres de vegades són com una capsa de bombons. Mai sabràs si t'agradarà o no fins que l'hagis provat. La seva lectura és molt amena i ràpida. Ja ens diràs si al final ho llegeixes! Una abraçada!

Laura. Estic totalment d'acord amb la teva opinió. Crec que aquesta és la lectura que hem de fer tot i que no vull treure-li cap raó a l'Albert. Gràcies! ;)

Xexu. Tens raó, sempre van bé aquest tipus de lectura de tant en tant. És trobar el moment adequat per fer-ho, res més.

Malsònia. Potser és el moment, qui sap... Per cert, li va sortir rentable al monje vendre el seu ferrari... jajaja... Petons! ;)

Albanta. Sempre és bo compartir diferents punts de vista sobre els llibres. Et fa molt més enriquidora la seva lectura. Una altra abraçada per tu! ;)
onatge ha dit…
Hola Joan, quina casualitat, aquests dies també he llegit el llibre..., És dorça interessant, s'hauria de recomanar a les universitats, instituts, polítics -que no estic segur de si en queden...-. Un llibre oper pensar, per llaurar sembrar i canviar de llavors si és el cas...

Des del far amb pluja.
onatge

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat