Qui s'ha emportat el meu formatge?
"Qui s'ha emportat el meu formatge?" és un llibre del que feia temps que n'havia sentit parlar però que fins ara, gràcies a la recomanació d'una amiga, no havia pogut llegir. Aquest cap de setmana per fi he tingut l'oportunitat de fer-ho i realment és una lectura que, a més d'oportuna personalment parlant, ha valgut molt la pena.
És un breu conte que ens explica la història de dos esforçats ratolins i dos follets que intenten descobrir el seu tipus de formatge favorit en el laberint on transcorren les seves vides. Cada matí, els quatre es calcen les seves sabatilles i es perden pels obscurs passadissos i de vegades perillosos racons de la seva llar, amb l'esperança de trobar el desitjat "Formatge". Després d'innumerables aventures i de provar moltes classes de formatge, veuen recompensats els seus esforços. Per fi un depòsit enorme de de Formatge i amb la varietat especial que cadascú desitjava. La recerca ha acabat. La vida és més fàcil. Tot és millor. Fins que un bon dia... el formatge desapareix! Com? Per què?
A partir d'aquestes preguntes i d'una senzilla paràbola, el doctor Spencer Johnson estructura una divertida e instructiva rondalla destinada a recordar una màxima comú a la vida, encara que no sempre assimilada: "el canvi existeix". I el que encara és més important, és imprescindible adaptar-se a un món en constant transformació.
Els quatre personatges imaginaris presentats en aquesta rondalla, els ratolins "Fisgon" i "Escurridizo" i els follets "Hem" o "Haw", pretenen representar les parts simples i complexes de nosaltres mateixos, independentment de la nostra edat, del nostres sexe, cultura o nacionalitat. De vegades podem actuar com Fisgon, que és espavilat i detecta aviat el canvi; o com Escurridizo, que s'apresta cap a l'acció; o com Hem, que es nega i es resisteix al canvi, per por a que condueixi a quelcom pitjor; o com Hem, que aprèn a adaptar-se a temps, quan comprèn que el canvi pot conduir a alguna cosa millor.
Al marge de la part de nosaltres mateixos que decidim utilitzar, tots compartim una cosa en comú: la necessitat de trobar el nostre camí en el laberint i assolir tot allò que ens hem proposat a nivell professional, personal, de parella... Només de nosaltres depèn actuar com fan cadascú dels personatges que aquí es representen.
Comentaris
Per als qui creiem que les persones sí que tenim dret a arrelar en un lloc on tenir-hi una vida digna, prop dels nostres familiars i amics, i que tenim dret a una feina estable i en condicions acceptables i a rebre en conseqüència la nostra part de la riquesa que entre tots produïm, "Qui s'ha endut el meu formatge?" és un subproducte més del sistema de propaganda d'aquest sistema capitalista que, com bonament van denunciar Noam Chomsky i Ignacio Ramonet, intenta "vendre'ns la moto" per generar el consens social que el seu sistema injust i abominable és "el millor dels possibles".
Del mateix autor i editorial he llegit "Cimas y valles" també molt recomanable.
Petons Joanfer! :-)
L'adaptació als canvis em sembla fonamental a la vida. N'hem d'aprendre...
Sigui com sigui, el llibre és de molt fàcil lectura i penso que prou agradable com per a ser recomanat.
Del que m'alegre és que serveixca a nivell de reflexió personal, per una o altra banda...
Una abraçada des del PV
Elvira. Sigui quina sigui la lectura que en treguis, estic segur que no et deixarà indiferent. Una abraçada! ;)
Cris. Gràcies per la teva recomanació, aquest no el coneixia... Petons! ;)
Carme. La vida està en constant canvi sempre i moltes vegades no ens aturem a pensar com actuem davant d'aquests canvis. Si més no, el llibre a mi m'ha fet pensar. Ni que sigui per això, val la pena... ;)
Albert. Els llibres de vegades són com una capsa de bombons. Mai sabràs si t'agradarà o no fins que l'hagis provat. La seva lectura és molt amena i ràpida. Ja ens diràs si al final ho llegeixes! Una abraçada!
Laura. Estic totalment d'acord amb la teva opinió. Crec que aquesta és la lectura que hem de fer tot i que no vull treure-li cap raó a l'Albert. Gràcies! ;)
Xexu. Tens raó, sempre van bé aquest tipus de lectura de tant en tant. És trobar el moment adequat per fer-ho, res més.
Malsònia. Potser és el moment, qui sap... Per cert, li va sortir rentable al monje vendre el seu ferrari... jajaja... Petons! ;)
Albanta. Sempre és bo compartir diferents punts de vista sobre els llibres. Et fa molt més enriquidora la seva lectura. Una altra abraçada per tu! ;)
Des del far amb pluja.
onatge