Va de mestres...
En el meu post nº 100 no hi podia faltar un cita del gran mestre Borges, ni la cançó dels mestres dels mestres...
"...Amb el temps t'adones que, en realitat, el millor no era el futur,
sinó el moment que estaves vivint en aquest instant.
Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que estan al teu costat,
enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i ara han marxat...".
(Jorge Luis Borges)
Comentaris
felicitats i endavant!!!
un gran dia per celebrar!!!
l'instant, els moments que vius, i els vius amb amb intensitat queden impregnats en el teu ésser, són part de tu, són eterns, per sempre...
una abraçada,
Joan
Molts petons!!.
Ei, que és broma, eh? Felicitats!
Salut i combat.
onatge
Enhorabona!
B7s!!
Moltes felicitats pels 100!
Salut!
Aquesta frase és certa. Cal valorar el que vivim ara, en aquest moment.
ostrees kin èxit Joan :)
Per cert, m'encanta la cita més k res pk diu una gran veritat. Per exemple.... anyoro les classes de quart jeje
un petó ben fort :)
La reflexió del Bucay, interessant com sempre.
I la cançó? del J.Cela? Segur que en tot cas una altra gran lliçó.
I a tu,llarg camí, com el de la foto.
Joan. Nosaltres som el resultat de tot el que hem viscut i de amb qui hem conviscut. Fem de cada moment, de cada instant, quelcom especial i unic...
Una abraçada per tu! ;)
Nikkita. Aquí, ahora... y siempre! Muchas gracias! Molts petons... ;)
Rits. Gràcies, maca! ;)
Xexu. Si, home, ara no em deprimeixis jopeta! jajajaj... ;P Moltes gràcies, maco.
Clídice. El mestre sempre serà el mestre... ;) Moltes gràcies! ;)
Onatge. Moltes gràcies, company. Seguirem en les trinxeres...
Salut! ;)
Fanal. Gràcies, maca! ;)
Ull de cuc. Moltíssimes gràcies i benvinguda! ;)
Elvira. A mi no m'importa l'originialitat. M'importa que seguixis passejant per aquí... ;D Moltes gràcies! ;)
Xiqueta. Tot això he aconseguit?? Espero no haver-me de sentir culpable... ;P Gràcies, xiqueta. Per mi també ets una referent important. No deixis mai d'escriure com ho fas i de dir la teva amb la forma com ho fas. Moltíssimes gràcies, simpàtica! Besets! ;)
Goculta. Ufff, sóc de lletres... Això no és molt??? jajaja... Moltes gràcies, maca. ;)
Trena. Per sort o per desgràcia sempre tenim alguna cosa a la que enyorar... D'això també n'hem d'aprendre. Gràcies, Trena! ;)
Vida. Continuarem... fins que el cos i la ment aguanti... ;) Gràcies!
Montse. Tant de bo poguem mantenir sempre aquesta inspiració... Gràcies! M)
Albert. Malauradament no sempre ho fem... Gràcies, company! ;)
Sandra!! Aissss, què t'haig de dir... Que en lloc dels 100 hauria de celebrar els 99!! T'enrecordes que un és teu, veritat? Aquest: http://filojoanfer.blogspot.com/2009/03/el-temps_08.html.
I saps què vas aconseguir? Que a l'animar-te a obrir el teu, pogués animar-me a mi mateix a seguir amb aquest. Així que tens part de "culpa" per haver arribar fins aquí.
Jo també enyoro una cosa: a algunes alumnes tan trempades com tu...
Gràcies i un altre petó per tu! ;)
Lolita. Gràcies 100 vegades...;)
Thera. Preciós qui?? Ah, el post... val! jajajaj... A per ells anem! Moltes gràcies, maca! ;)
Cris. Gràcies a tu sense dubtes! Un petó! ;)
Garbi. És el millor que podem fer i l'únic que veritablement tenin entre mans... Moltes gràcies! ;)
Laura. Bucay sempre hi és per donar-nos alguna de les seves grans lliçons. La cançó és dels Lax'n'Busto... i no té desperdici! Seguiré caminant... però no sol! Gràcies! ;)
Pluja. Això espero jo també. Tant de bo tothom veiés la filosofia i la reflexió tan important com tu... Gràcies! ;)
CARPE DIEM!!!
Felicitats.
No pateixis, jo mateix te la faré arribar. Però no et pensis que serà de gratis, eh? Aixó et valdrà un cafè! ;)
Elena. Muchísimas gracias! Disfrutémoslos si dudas! Carpe deiem! ;)
Agnès. Ostres, quin trauma!! Començo a tenir complexe de substitut! Com si no fes suficients substitucions a l'escola... jajajaja... ;P
Moltes gràcies, maca. És tot un plaer... ;)
Que us tinc abandonats. No es poden fer tantes coses... jejeje
Les cites que esculls, sempre tan plenes de veritat. Carpe Diem! Malgrat el pecat de la tristesa, són els moments de màxima lucidesa els que ens permeten veure clar el present i viure, irreductiblement, simplement amb el significat de la paraula, ni més ni menys, com diu Einstein. El valor de les coses simples.
Una abraçada!
i en bucay és molt bucay...
Una abraçada filosof!
Lídia! No pateixis, dona. Tots anem com anem... ;) L'important és que, en algun moment o altre, passes per aquí i ens saludes.
I tens molta raó en el que dius. De vegades són aquests moments, malgrat aquest estat de tritesa, quan pots arribar a valorar aquell o aquells moments en concret per veure les coses com són i, així, poder-les viures (o no) tal i com es mereixen.
Gràcies per la teva visita, aquí sempre ets benvinguda... ;) Petons.
Rokins. Si tots estan d'acord, serà, o perquè tindran raó, o perquè potser no són tan savis... M'inclino a que déu ser per la primera raó.
Una abraçada.
Diuen que és de savis saber rectificar i en aquests paràgrafs he comés un greu lapsus amb l'autor. Aquestes paraules no són de Jorge Bucay sinó de Jorge Luis Borges. Ja ho he rectificat al post i demano disculpes per la confusió...
Una abraçada per tothom!