Quan compartim sumem, la felicitat és més gran, la tristesa en solitari és insuportable,en canvi si tenim suport és més lleugera.. Ara bé, hi haurà també persones que puguin ser felices si lliurement han triat anar soles per la vida, hi ha qui considera cert tipus de soledat no com absència de compartir vivències sinó com absència de dependència emocional. Jo, prefereixo compartir la vida.
Estic d'acord amb les dues premises. La felicitat si no la compartím no és res... Qui no estima no viu... Ai la tristesa... i la soledat... Dues bones reflexions.
No és fàcil aquesta frase, la vida, per sort o per desgràcia, té infinits matisos. Com a tret general, com a cosa absoluta, la podríem donar per bona. Però què em dius d'una relació que s'acaba perquè ja no pot ser, per mil motius, però els dos s'estimen per tot el que han viscut, però saben que no poden viure junts. I es queden mirant-se, en silenci, i el cor se'ls trenca a trossets als dos mentre assumeixen que aquesta vegada ha arribat de veritat el final. No és tristesa això? No és una tristesa immensa compartida?
I d'exemples contraris tant per una cosa com per l'altra en podríem anar trobant, perquè no hi ha res que sigui blanc o negre només, però com et deia, a grans trets, podríem donar-la per bona.
Elvira, lolita, onatge, fanal, xexu, vida, Albert, montse, Ada... Moltes gràcies. Sempres és un plaer poder llegir els vostres comentaris, opinions i interpretacions tan enriquidores per a mi i per a tots i totes... ;) Petonets i abraçades..
Mi querido Joanfer... somos seres sociales... y dependientes afectivamente unos de otros, por eso esta frase es tan exacta, nada es completamente satisfactorio si no podemos compartirlo. Un beso, te sigo. Reme ( Paz)
Paz. Tienes toda la razón... No sólo es satisfactorio compartir, sino que también es necesario hacerlo. Es un placer recordar, en la medida que hemos podido y sabido, todo lo que hemos compartido y seguimos compartiendo... Un petonet ben fort! ;)
Rits. Respira, respira!! jajajaj...;P I tant que es pot compartir! Si més no, expressar allò que ens fa estar trist. És per això que, d'una altra manera, s'esdevé autèntica tristesa... Gràcies! ;)
La felicotat es mes gran si ho es comparida, la tristessa cal que pensem que es nomes nostre i oculta per sentir mes dolor de vegades ens agrada burxar-nos la ferida.
"No hay ventura ni desgracia en el mundo sino la comparación de un estado con otro, he ahí todo. Sólo el que ha experimenthado el colmo del infortunio puede sentir la felicidad suprema. Es preciso haber querido morir, amigo mío, para saber cuán buena y hermosa es la vida." El Conde de Montecristo A.Dumas
Gurmet. Jo crec que tan la felicitat com la tristesa que podem sentir en un moment donat és autènticament nostra. Depén de nosaltres si volem compartir o no aquests sentiments per engrandir-los encara més... Moltes gràcies pel comentari i benvingut! ;)
Goculta. Sí, realment dur. Però la realitat és aquesta... ;)
Irianesh. Boníssima, LLum!! Fa anys qe vaig llegir el llibre i ja gairebé no el recordava! No hi ha millor cita que aquesta per comparar... ;) Gràcies! ;)
P.D. Per cert, te la robo!! jajaja ;P
Agnès. Donc sí, Agnés. Sempre va bé que ens recordin, sigui com sigui, que no estem sols encara que de vegades pensem el contrari... ;)
Carme. Afortunadament excepcions i reinterpretacions sempre n'hi hauran. D'una altra manera seria molt aburrit... ;) M'alegro que t'agradi... ;)
Creo que es muy cierta Joanfer, cuando compartes la felicidad parece que suplicas su efecto, pero la tristeza, cuando es verdadera, se sufre en soledad. Molts petons!! :)
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida. El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí... FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por.
Comentaris
Ara bé, hi haurà també persones que puguin ser felices si lliurement han triat anar soles per la vida, hi ha qui considera cert tipus de soledat no com absència de compartir vivències sinó com absència de dependència emocional.
Jo, prefereixo compartir la vida.
Salut i combat.
onatge
Una abraçada compartida!
I d'exemples contraris tant per una cosa com per l'altra en podríem anar trobant, perquè no hi ha res que sigui blanc o negre només, però com et deia, a grans trets, podríem donar-la per bona.
Salut!
Petonets i abraçades..
Un beso, te sigo.
Reme ( Paz)
però crec que la tristesa es pot compartir, segurament cadascú la pot viure intensament de diferents graus, però es comparteix.
Un petonet ben fort! ;)
Rits. Respira, respira!! jajajaj...;P
I tant que es pot compartir! Si més no, expressar allò que ens fa estar trist. És per això que, d'una altra manera, s'esdevé autèntica tristesa...
Gràcies! ;)
Sólo el que ha experimenthado el colmo del infortunio puede sentir la felicidad suprema. Es preciso haber querido morir, amigo mío, para saber cuán buena y hermosa es la vida."
El Conde de Montecristo
A.Dumas
;)
Moltes gràcies pel comentari i benvingut! ;)
Goculta. Sí, realment dur. Però la realitat és aquesta... ;)
Irianesh. Boníssima, LLum!! Fa anys qe vaig llegir el llibre i ja gairebé no el recordava! No hi ha millor cita que aquesta per comparar... ;)
Gràcies! ;)
P.D. Per cert, te la robo!! jajaja ;P
Agnès. Donc sí, Agnés. Sempre va bé que ens recordin, sigui com sigui, que no estem sols encara que de vegades pensem el contrari... ;)
Carme. Afortunadament excepcions i reinterpretacions sempre n'hi hauran. D'una altra manera seria molt aburrit... ;)
M'alegro que t'agradi... ;)
Petons!;)
Molts petons!! :)