Aprendre
Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència
entre sostenir una mà i encadenar un ànima.
I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit
i una companyia no significa seguretat.
I un comença a aprendre...
Que els petons no són contractes i els regals no són promeses,
i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts.
I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui,
perquè el terreny de matí és massa insegur per a plans...
i els futurs tenen una forma de caure en la meitat.
I després d'un temps un aprèn que si és massa, fins a la calor del sol crema.
Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima,
en lloc d'esperar que algú li porti flors.
I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val,
i un aprèn i aprèn... i amb cada dia un aprèn.
Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'oferix un bon futur,
significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat.
Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb els teus defectes,
sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges.
Amb el temps t'adones que si estàs al costat d'aquesta persona
només per acompanyar la teva solitud,
irremediablement acabaràs no desitjant tornar-la a veure.
Amb el temps entens que els veritables amics són contats,
i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses.
Amb el temps aprens que les paraules fetes en un moment d'ira
poden seguir llastimant a qui vas ferir durant tota la vida.
Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa,
però perdonar és només d'ànimes grans.
Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament,
molt probablement l'amistat mai tornarà a ser igual.
Amb el temps t'adónes que encara que siguis feliç amb els teus amics,
algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar.
Amb el temps t'adónes que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible.
Amb el temps t'adónes que el que humilia o menysprea a un ésser humà,
tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus multiplicats al quadrat.
Amb el temps aprens a construir tots els teus camins en l'avui,
perquè el terreny del matí és massa incert per a fer plans.
Amb el temps comprens que apressar les coses o forçar-les que passin
ocasionarà que al final no siguin com esperaves.
Amb el temps t'adones que en realitat el millor no era el futur,
sinó el moment que estaves vivint just en aquest instant.
Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç
amb els que estan al teu costat,
enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu
i ara s'han marxat.
Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó,
dir que estimes, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic,
davant una tomba, ja no té cap sentit.
Però desafortunadament, solament amb el temps...
Jorge Luis Borges
Comentaris
M'ha encantat el text, és preciós*
Muà!
Bona nit Joanfer.
Molts petons :)
"Amb el temps t'adones que si estàs al costat d'aquesta persona només per acompanyar la teva solitud,
irremediablement acabaràs no desitjant tornar-la a veure".
Sempre m'ha fet especialment llàstima la gent que comparteix sa vida amb algú només per evitar la soledat. Em sembla realment trist. Què millor cosa que l'amor!
Salutacions,
Eff.
A vegades, però, hi ha ànimes inflexibles que, tot i al temps, no arriben a aprendre res. A mi em queda un llar camí.
Un gran escrit!
"Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret"
Salut!
Ho sigui o no diu veritats com a temples!
Els humans només aprenem a base de patacades...i a vegades ni així!
Gràcies per recordar-me el text, és boníissim!
Petons! :-)
Felicitats per la tria, joanfer!
Y, mientras seguimos sumidos en la contemplación de nuestro ombligo, pasan, sin vuelta atrás, los instantes, las personas, la vida...
Desgraciadamente, dejamos la vida pasar...
de tant en tant apareix per recordar-me unes quantes cosetes!
Ull de cuc. Estic segur que si tu vols, pel temps no t'hauràs de preocupar... MOltes gràcies! ;)
Xiqueta. No podem deixar l'oportunitat de ser d'aquesta gent que no es deixa perdre la partida. Hem de seguir respirant vida, instants, i lluitar pel present i així forjar-nos un futur més que esperançador. I el temps... fem que en tinguem de sobres! ;)
Besets... ;)
Elvira. I el desaprendre no deixa de ser una forma més per aprendre, no creus? ;)
Pere. Però hi ha coses que el temps no podrà esborrar mai si no volem: els records, les persones, les experiències, el aprendre cada dia. No fem que aquestes coses caiguin en l'oblit i compartim-les...
Una abraçada, Pere. ;)
Nikkita. Nunca es tarde si la dicha es buena. Seguramente no todo lo que dice el texto lo habremos aprendido, pero no podemos dejar que el tiempo pasa para hacerlo...
Molts petons! ;)
Effy. Doncs sí, al llarg de la vida et vas trobant molta gent que viu amb algú per no estar sola; i és una pena, perquè de vida només en tenim una, i si no l'aprofitem i la vivim amb aquells que realment omplen aquesta solitud, aquesta sensació no deixapareixerà mai...
Salutacions... ;)
Vida. Ostes, tant de bo sapigues escriure així de bé. I sí, em sento una mica identificat, però sé que hi ha moltes coses que em queden per aprendre de tot el que diu. A tu, a mi i a tots també ens queda un llarg camí per poder fer-ho... ;)
Gràcies!
Montse. Un gran savi també en Llach. Hem de despendre'ns dia a dia cada vegada més de l'ignorància...
Salut! ;)
Garbi. L'important és que ho aprenguis... ara només quedarà aprendre posar-ho en pràctica. I potser aquesta és la part més difícil...
Cris. Doncs mira, desconeixia aquest apunt. Jo sempre havia sentit que pertanyia a ell... :(
I si només aprendrem a patacades... potser es que no sabem fer-ho d'una altra manera.
Celebro que t'agradi... Petons! ;)
Albert. No tinc cap dubte d'això que dius. No sé si fer-nos cada dia més savis ens farà més feliços, però no podem deixar d'intentar assolir aquesta saviesa... ;)
Rita. No importa de qui sigui, realment. El que importa és el que transmet... que no és més que vida! ;)
Gràcies, Rita... ;)
Elena. Hemos de intentar romper con todo eso que no hace más que mirarnos a nosotros mismos. Porque se lo debemos a los que nos rodean, a los momentos que vivimos... a nosotros mismos e, incluso, se lo debemos a la propia vida para que no se nos vaya escapando como arena entre los dedos.
Petonets! ;)
Rits. Sí, l'original és en castellà, i jo mateix he fet una traducció. És bo que ens vagi recordant aquestes coses... mai no cal perdre-les de vista... ;)
http://sortejantlesones.blogspot.com/2008/12/aprendre.html
Però si ho busques a google, els 'estudiosos' de Borges apunten amb tota seguretat que no és d'ell. De fet crec haver trobat el nom de qui era, però no el recordo, perquè m'era desconegut.
Una altra abraçada!!! :-)
Una abraçada
Besets
Petons! ;)
Laura. De tot el que ens passa, de tot el que llegim, de tothom que coneixem podem aprendre molt... I el temps, com ja he dit en un altre comentari, mai no serà un problema... Gràcies! ;)
Carme. Moltes gràcies! Gaudirem d'ella. Fes-ho tu també! ;)
Cris. Tot per tu, Cris. Crec que t'has fet un gran autoregal. Espero que l'aprofiteu com es mereix. Bona revetlla per tu també! Petons... ;)
Petons! ;)
que ben triat!!! m'ha encantat. Sembla que un ha de ser molt vell per a tenir aquesta gran saviesa. Però jo crec cada vegada més que molta gent jove ja té aquesta saviesa, els fem viure molt ràpid... fins i tot els nens.... saben apreciar l'amistad i l'estimació d'algú al mateix moment normalment, ho fan saber i en corresponen.... almenys és el que jo observo...
Una abraçada.
Mar
Una abraçada
Petons!
Joan És veritat, només depén de nosaltres mateixos...
Una abraçada! I per cert, felicitats! ;)
Esper que tot vagi bé Joan!!Felicitats atrassades pel teu Sant!! ;) un abraç
Petons
Irianesh. M'alegro que t'agradi. Aquestes reflexions val la pena tenir-les sempre ben presents... ;)
Jo també desitjo que et vagi tot molt bé, maca. Moltes gràcies per les felcitacions! Petons! ;)
Eau. Doncs si ho hem d'aprendre per segona, per tercera o per quarta vegada, fem-ho. L'important és el voler aprendre sempre, encara que ens equivoquem...
Petons! ;)
aprendre cada dia... aquest és el veritable camí cap al creixement personal...
aquestes paraules expressen moltes coses que encara em queden per aprendre!
ja veig que continuo tenint feina... i això vol dir que tenim vida per viure!
felicitats joan (pel teu sant i per recordar-me aquestes paraules que siguin o no de borges sempre em fan aturar-me i reflexionar)
Ets un solete, moltes gràcies!
Un beset!
Mar. No podria fegir ni un punt, ni una coma a tot el que has dit. Afotunadament tenim molta vida per endavant per seguir aprenent, inclús de les coses que no considerem tan bones...
Moltes gràcies per les felicitacions i gràcies a tu pel comentari... ;)
Petons.
felicitats Joan encara que sigui amb retard...
(ah el sonet que posa en Borges, d'en W S , veus per on! el tinc ficat a la capçalera del bloc)
salut i bon estiu
Rosa Mari
Felicitas igualment per tu, company!
Ostres, si ara em dius que aquest tros és de Shakespeare, l'autoria queda més en qüestió encara... bé, què més dóna. El que importa és el missatge... ;)
Salut i bon estiu... ;)
Rosa. Moltíssimes gràcies i benvinguda. Tot un plaer per mi que t'agradi... ;)
Salut!
Un pto!
Salut i fresca.
onatge
Petons!
Onatge. Estic amb tu onatge... Tan se val on el tinguem. L'important és que, com a molts d'altres poemes, en podem aprendre sempre d'ell. I potser seré una mica utòpic, però sóc dels que pensa que sempre s'és a temps per aprendre...
Salut... ;)