Entre el món i l'amor...



"Si un dia has de triar
entre el món i l'amor, recorda:
si tries el món quedaràs sense amor;
però si tries l'amor,
amb ell conqueriràs el món." 
(Albert Einstein)

Comentaris

romanidemata ha dit…
si, l'amor quan se sent, és fantàstic, el món, la realitat és el cel!

salut i bon cap de setmana
Sergi ha dit…
Home, no és per faltar, eh... però quan Einstein va dir això no devia ser el seu millor dia...
hahahaha...el seu millor dia o estar fortament enconyat... :o

Digues que sí, l'amor fa que el món continue girant!...i que no ens falte mai!


B7s Joanfer
Vida ha dit…
La tria és clara llavors...
Anònim ha dit…
Eestà clar, no? Cap dubte!
Aix, si totes aquestes bones intencions tothom les posés en pràctica, de ben segur que viuríem en un entorn ben diferent!
Carme Rosanas ha dit…
Home, doncs jo trobo que està bé, la frase...
joanfer ha dit…
Joan. Tens tota la raó. És com si pugessis tocar aquest cel amb els dits... Però el més difícil de tots i viure aquesta experiència amb la mateixa intensitat quan tornis a tocar de peus a terra...
Salut i molt bon cap de setmana per tu també! ;)

Xexu. No faltes en absolut, company! ;) No sé si tindria un mal dia o no, però, tot i així, la frase en sí val molt tenir-la en compte i reflexionar. ;)

Xiqueta. hahahah... segurament seria el seu millor dia d'enconyament!! ;P hahahah...
L'amor no ha de faltar mai. En tot allò que fem, que vivim, que compartim... El secret no és fer el que volem o estimem, sinó estimar allò que fem... L'amor pot moure muntanyes si volem! ;D
Molts petons! ;)

Vida. Sense cap dubte, no? Doncs apostem per ella! ;)

Albert. I tan diferent, company. El gran problema d'avui dia és que moltes vegades ens movem per amor... a nosaltres mateixos únicament.

Carme. M'alegro que t'agradi, Carme... ;) Gràcies!
lolita lagarto ha dit…
Un món sense amor no m'interessaria gens ni mica, estic d'acord amb la frase de l'Albert ... és que de tant veure la seva cara pertot, és com de la família....
Albanta ha dit…
I tant que si!!! que seria el Món sense l'Amor?? Ohh, m'ho imagine com a molt trist, neutre, impersonal...
Rokins ha dit…
l'amor tot ho omple de sentit...
Una abraçada.
Ada ha dit…
A mi m'encanta aquesta frase... La tenia oblidada però em sembla preciosa... i no entenc al Xexu! Què seria un món sense amor? quin rollo home, per l'amor de 10!! jjajaaj... És la frase perfecta per a l'ideal utòpic tipus "la Pau és el camí"!!
joanfer ha dit…
Lolita. Per un moment no sabia si parlaves de l'Alber B. i R. o de l'Einstein, jajajaj... Ara ho he entés!! (Sóc d'efectes retardats...;P).
A mi tampoc m'interessa un món sense amor. I en aquest nostre en falta mor, malauradament...

Albanta. Si jo visqués en un món així, demanaria baixar-me a la primera vegada. No tindria dubtes! ;)

Rokins. I sense ell, res no té sentit...
Una forta abraçada... ;)

Ada. Doncs si sapiguessis on la vaig trobar, no t'ho creuries... jajajaj** La Pau és el camí i l'amor és el seu encanteri... ;)
Me'n alegro que t'agradi!
Elfreelang ha dit…
És cert l'amor fabrica mons nous! el món sense amor és força anodí...no coneixia aquesta faceta del senyor Einstein
joanfer ha dit…
Jo tampoc la coneixia, Elvira. Però és bo saber que no només era un cervell amb cames i braços... ;)
Agnès Setrill. ha dit…
Si hagués de viure en un món sense amor, de debó que la vida no tindria sentit, no
i hauria motiu per sofrir!!!!
joanfer ha dit…
Jo crec, Agnés, que una món sense amor seria, precisament, un constant patiment...
Mireia ha dit…
Aquesta vessant de l'Enstein la desconeixia!!
Nikkita ha dit…
Hola Joanfer!, sin duda ninguna me quedo el amor, que aunque no te haga conquista el mundo, se convierte en el tuyo particular.
Que pases buen domingo :).
Molt petons!!
joanfer ha dit…
Mireia. La veritat és que jo tampoc. I crec que ha estat una troballa interessant... ;)

Nikkita. Me gusta tu reinterpretación de la frase. Amando creas un submundo de sensaciones y experiencias... ;)
Feliz domingo para ti también, maca!;)
Molts petons!

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat