Un dolç xiuxiueig
A l'acabar el dia, el sol s'esmicolava esgotant els seus últims rajos de llum. Ella no gosava moure's i el mirava fixament veient com s'allunyava a cada segon que passava. Prenent el mar com a testimoni, el sol s'apropà a ella, la mirà fixament als ulls, i amb un dolç xiuxiueig li digué:
Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà, dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
(Lluís Llach recordant a Miquel Martí i Pol)
Comentaris
Salut i filosofia.
onatge
dóna'm la ma!
salut
Es una canción?, no la conocía. Ha quedado una entrada fantástica.
Petons molt grans :)
m'agrada moltíssim la paraula xiuxiuejar, despren misteri i dolçor alhora.
besets
Per cert, quina enveja em dones la teva facilitat de lligar paraules de la manera com ho fas. Si t'expliqués el que m'ha costat fer les tres línies de collita pròpia...
Salut i poesia!;)
Joan. Fem que els somnis s'esdevinguin realitat! Per què no? Donem-nos la mà...
Salut!
Nikkita. Ya ves, al final las cosas salen al revés de como las prevees. Pero es que el poema venía que ni anillo al dedo. Muchísimas gracias!
Molts petons! ;)
Thera. Doncs, de fet, ni la foto és meva, ni el poema tampoc... ;P
Tans sols són meves les tres línies inicials i el gest virtual d'oferir la meva mà... Gràcies!
Rits. A mi també m'encanta aquesta paraula. L'has provat mai de prenunciar amb un xiuxiueig? Encara resulta més especial encara... ;)
Carme. Aquí la tens! Ja és hora que comencem a caminar de veritat tots junts... ;)
Ada. Jo crec que sí la mereix. Per mi és perfecta. Em complau que t'hagi agradat...
Elvira. Ho diguis com ho diguis, el que importa és la intenció. Aquest oferiment, aquesta confiança, aquest donar-se a l'altre. Gràcies!
Xexu. Sóc d'aquelles persones que no podrien viure sense la música. Va haver-hi una època que pensava que podria ser la meva eïna d'expressió. Però, malauradament, no he tingut mai aquest do.
Afortunadament, sí tinc el do de la paraula, de saber expressar, de saber comunicar cara a cara amb les persones. Ni tan sols escribint he sapigut a expressar tant. Mentre no aprengui, hauré d'aprofitar dels que, en aquest sentit, saben molt més que jo...
Gràcies, company! ;)
...Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
B7s! :)
Gràcies! ;)
Xiqueta!
...Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
També la coneixia. De fet estava dubtant quina de les dues posar. Al final no m'he pogut resistir de no posar a Martí i Pol...
Besets! ;)