Marxo!...
Marxo del blog!
Però no us espanteu abans d'hora (si és que algú s'espanta), perquè marxo només per uns dies, heheheh...
He pres aquesta decisió perquè en els propers deu, quinze dies, tinc una autèntica marató a nivell professional i personal que només de pensar-ho ja m'estresso i sento que arribo. De fet, aquest post el vaig escriure ahir per la tarda perquè, ara mateix, en el moment que s'ha publicat, seré a Barcelona i em serà impossible estar conectat.
El cas és que, entre la preparació diària de les classes; la feina de l'esprint final, en el que els treballs i exàmens de fi de curs han d'estar preparats, fets i corregits en poc més d'un mes; les reunions extraordinàries prèvies a final de curs i les del Grup de treball de Filosofia; els metges, que més que demanar hora jo, han estat ells els que me l'han de demanar a mi. Que, a més, en una setmana justa, marxo de colònies amb l'escola, i que, com a bon professor que porta més de vint anys marxant de colònies, porto uns nervis que ni us explico. I que, per arrodonir-ho, els dos caps de setmanes propers venen a visitar-nos a casa amics i familiars que venen de fora...
Però el fet més rellevant que ha fet que m'agafi aquests dies de petit recés, i que de forma gustosa em suposarà una feinada més que extra, és l'honor d'haver estat escollit com a membre jurat dels Premis Arnau de Vilanova, guardons de llarga tradició a Catalunya, i que pretenen promocionar la Filosofia i la seva didàctica al nostre país. Espero realment poder estar a l'alçada de les circumstàncies.
Ja veieu que m'agrada donar explicacions per tot, però crec que l'ocasió s'ho mereixia i, val a dir, també em venia de gust donar-les. Els comentaris (si n'hi han) que em podeu anar deixant, els contestaré en la mesura que pugui, però no amb la inmediatesa que m'agradaria. Tot i així, ja sabeu que teniu al vostre abast el meu correu electrònic (que per sort si podré buscar moments per mirar-ho) i que podeu contactar amb mi per a qualsevol cosa que necessiteu sigui urgent, o no.
No voldria marxar, però, amb les mans buides. Aquí us deixo la meva última pensada, que espero que us agradi. Ens veiem aviat i, a la tornada, espero que no falti ningú. Penso passar llista i tot!
Ei!!... Que us trobaré a faltar sí o sí, val?... ;)
Ei!!... Que us trobaré a faltar sí o sí, val?... ;)
Petons i abraçades per tothom!
"Alegra't de la vida perquè ella et dóna l'oportunitat d'estimar,
de treballar,de jugar i de mirar a les estrelles."
de treballar,de jugar i de mirar a les estrelles."
(Henry Van Dyke)
Comentaris
Me 'n alegro en part que descansis també, així no em perdré es...
Per tot el demés, vagi molt bé! quations
Que vagi molt bé tot: les colònies, fer de jurat, els exàmens,... i fins ben aviat!
fins la tornada
de vegades no arribem a tot, jo també vaig fer uh parèntesi del blog durant uns mesos.
Fins aviat
Buff, de colònies! Dur, dur, controlar a tanta i tanta gent! Que sigui lleu!
Qye puguis passar bé aquests dies i fins el proper apunt!
Petons
Besets, ací t'estarem esperant.
Aprovecha los ratines que tengas para descansar lo que puedas, que aquí estaremos esperándote pacientemente, y de jurado, seguro que estás más que a la altura.
Molts petons!!! :)
M'ha encanta t la frase de Voltaire, és d'un humor genial i també la del post. Mentre puguem fer totes aquestes coses la vida serà lena i feliç.
Una abraçada i no t'estressis per contestar... sempre hi ha prioritats a la vida.
Sort a les colònies, ja veuràs, que ho passaràs genial!
Ens trobem per ací, fins aviat!!
M'ha agadat molt la frase que has es escollit. Mirar les estrelles és un dels plaers destinats als mortals. Però no has pensat mai si les estrelles també ens miren a nosaltres? XD
Fins a la tornada!
1.Jopetas!! (perquè te'n vas i no podrem gaudir de les teves genials entrades =( )
2.Enhorabona!! (Per anar a les colònies -quina envejaa!!- i per allò del jurat que t'ha honrat tant -a l'altura no cal dir que estaràs perquè està clar que sí)
3.Cuida't molt!! (La salut és lo primer, i als metges MOLT DE CAS!! eh?? Res de veure'ls mendigant cites ¬¬ ejem ;)
P.D. M'encanta l'imatge rotllo post-it del principi ,es genial!! xD
P.P.D Val...N'eren 4...
Un blog molt de veritat...
Una abraçada!
;-)
Moltíssima sort, que et vagi tot mooolt bé i... fins a la tornada!
Gràcies! Mil gràcies a totes i a tots pel vostre suport...
Petonets i abraçades... ;)
Quantes coses, no?...anem a dir-ho millor...Quanta vida!!
Enhorabona!!!
Respira profundament i gaudeix molt, que al cap i a la fi és el que importa!
B7s!!
Una forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest bloc. Desitjo que també t'interessi el meu de cultura, una abraçada!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Petonets i abraçades! ;)