divendres, 12 de març de 2010

Vides que passen

 
"La vida és tot allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans" 
(John Lennon)

36 comentaris:

Carme ha dit...

Intentarem no distreure'ns de la vida... que després diem que passa de pressa i potse r és que no la mirem. :)

Ja la coneixia, però va bé de recordar-la. Sempre havia sentit que aquesta cita era de Jonh Lennon, i un dia la vaig trobar gairebé igual per Krishnamurti.

"No hi ha res de nou sota el cel, només allò que ja havíem oblidat" I no em preguntis de qui és, que no me'n recordo...

Ada ha dit...

Quina imatge més bonica! La vida se'ns escapa com grans en un rellotge d'arena. L'altre dia vaig veure "muerte en Venecia" i em va encantar la música, i la reflexió que feia d'un rellotge d'arena: http://www.youtube.com/watch?v=cOoJ2C1TYpI

Clidice ha dit...

Per això, el que cal, és viure tots els moments amb els cinc sentits activats :)

garbi24 ha dit...

Cal que els altres plans no ens distreguin el moments que no tornen a passar

Euria ha dit...

Té raó Lennon, però sempre hem de fer altres plans, sòn els nostres somnis. No es pot viure sense somiar. Ja esta la realitat desprès per aprofitar-la a tope.
Petons

Elvira FR ha dit...

L'hem de viure intensament moment a moment abans que passi i no ens adonem....Let it be!

aigua_clara_ ha dit...

Quina gran frase, encara que jo coneixia la versió en anglès (Life is what happens to you while you're busy making other plans)...

Doncs això, fem plans però gaudim de la "vida" :D

XeXu ha dit...

Pensava que aquesta frase era d'algú altre. Ara, no em facis dir de qui! És prou enginyosa. Però ho hauríem de controlar una mica, no?

Anònim ha dit...

"La vida és tot allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans"
(John Lennon)

Doncs, segons com la miri, no hi estic massa d'acord! A mi m'agrada planificar a ple i sempre, perquè això també m'és vida;
si vull fer entendre que fer plans perquè sí (que no pas perquè ho dic jo) no és viure, que
cauta seria oi? Perquè fóra un: vigila, no facis plans, no siguis incauta que potser no veuràs els resultats! Però a mi m'agrada la follia de fer plans quan possiblement ni veuré els resultats!

Tot té el seu encís en la vida i jo em vaig fent gràcies també a l'obstinació dels plans, encara que alguna frase em digui, amb altres paraules, que no toca perquè es perd vida...

Així doncs, crec en els plans que em faig fent avui; és aquesta obstinació de l'avui el que em permet un demà que és també un avui.

Ai, t'imagines que la neu pogués contemplar la primavera que ha planificat...!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Nikkita ha dit...

Como siempre, un acierto y un gusto increible para combinar frase e imagen :). Hay que intantar que no se nos vaya escapando entre los dedos, aunque a veces nos enfrascamos tanto en hacer otros planes que no nos damos cuenta.
Bon cap de setmana.
Petons!!

Gemma ha dit...

http://www.goear.com/listen/1d7d12f/tantes-coses-a-fer-els-pets

;)

joanfer ha dit...

Carme. És preciosa també aquesta cita. Amb el teu permís me la guardo en el meu calaix de frases cèlebres per, a l'igual que la vida, no perdre-les de vista... ;)

Ada. M'havien parlat vàries vegades d'aquesta pel·lícula, però encara l'he vist. Moltes gràcies per l'aportació, té molt bona pinta... ;)

Clídice. Exacte! I diuen que n'hi ha que en tenen sis. Doncs aquestes, amb els sis... No deixa de ser una una nova crida al Carpe díem! ;)

Garbi. Ens obsessionem moltes vegades per coses sense sentit i construïm castells de sorra pel futur i, de vegades, no som conscients que hem de viure el present i gaudir-ho al màxim... ;)

Euria. Tens tota la raó. Però jo penso que els somnis, els nostres somnis, formen part de la nostra vida i els hem d'anar construïnt, sí o sí, en el dia a dia... ;)
Petons per tu!

Elvira. Let it be! Deixa fer! La vida és tan gran que és una pena que sen's escapi com la sorra de les mans.

Aigua_clara. I tant que hem de gaudir de la vida. Només en tenim una! I no porta "ticket regal" per poder retornar-la per una altra. Com li deia abans a l'Euria, els nostres plans, els nostres somnis, els hem d'anar treballant en el dia a dia. Però no podem caure en l'error de somiar per poder viure, sinó en viure per somiar i mirar de fer-los realitat. ;)

Xexu. Segurament ha hagut personatges que han vingut a dir coses semblants. Passa en moltes que conec.
El controlar o no, suposo que depén d'un mateix. L'important és no perdre de vista que viure cada moment és el pla, el projecte més important que tens. Els altres, depén de de cadascú, però mai no poden fer que et passi la vida sense que t'adonis.

Anònim. M'encanta que no estiguis d'acord! jejeje... Les diferents opinions fan crear debat i això ens enriqueix a tothom.
Tens tota la raó en el teu plantejament. Però jo interpreto la frase d'una manera diferent.
El fer plans, tenir projectes també formen part de la vida, faltaria més. I com deia abans, la vida és el millor projecte que tenim entre mans. I jo crec que Lennon es referia una mica a això. Fixat que ell, el que realment critica, són "altres plans". Aquells que no és fan feliços, els que ens despisten per aprofitar cada moment, els que ens impedeixen realitzar realment els nostres plans, els nostres projectes; en definitiva, els nostres somnis.
Per cert, seria meravellòs que la neu pogués experimentar el que dius.
Moltes gràcies i benvinguda! ;)

Nikkita. Muchísimas gracias de nuevo, eres un solete. Tenemos que vivir de forma que, al final de nuestra vida, podamos mirar hacia atrás i ver que cada día, cada minuto de los que hemos vividos han valido la pena.
Bon cap de setmana per tu també!
Molts petons! ;)

Gemma.

"La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar."

Moltes gràcies per recordar-me-la i compartir-la. És una de les cançons que més m'agraden d'ells. Realment la seva lletra té molt a veure amb la frase que estem comentat...
Un petonet! ;)

Anònim ha dit...

"Aquells que no és fan feliços, els que ens despisten per aprofitar cada moment,
els que ens impedeixen realitzar realment els nostres plans, els nostres projectes;
en definitiva, els nostres somnis."
(Joanfer)

Potser sí que volia dir això. Però també és cert que és una frase que es pot interpretar de diferents maneres.
Encara que, si concreto una mica més, val a dir que no m'és un somni però sí un propòsit dinar amb en Saura (poso per cas). I justament, perquè existeix, no voldria pas que la meva aspror l'esquivi ni l'exclogui. Així doncs, he d'evitar de posar-hi barreres i autoconvidar-me a dinar amb ell. Que per què? Perquè la comunicació ha de ser bàsica si sobretot està al govern de Catalunya, encara que no em sigui fàcil ni còmode acceptar-lo. Malgrat la repugnància que em fa, em proposo no esquivar-lo!
M'esquivarà ell? O serà bona persona com vol fer entendre que ho és amb tots els catalans.

Què hauria fet en Lennon, a part de cantar i mirar d'esquivar alguns dels seus fans? Creus que el que el va matar, ell el va voler esquivar o potser no li va donar temps...?

Gràcies per acollir-me i obrir la porta sense posar-hi abans la cadena, per saber si vaig "armada" o no.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Afegitó: Mai no vaig armada; quina necessitat en tinc si l'AMOR em fa companyia?

Albanta ha dit...

Moltes vegades els plans i la meta on volem arribar no ens permet gaudir del que va passant-nos en la vida.
Volem, volem, volem arribar!!!.A mesura que he anat entrant en la maduresa, deixant enrere la joventut, vaig adonant-me de l'importància del dia a dia. I cada vegada gaudeix més, cada petjada del camí.
Preciosa l'imatge

joanfer ha dit...

Anònima. Tens raó quan dius que la frase es prodria interpretar de moltes maneres.
Tot i així, miraré de ser una mica més concís en la meva interpretació. I per això agafaré els exemples que tu mateixa m'has posat:
El fet que tu tinguis o no un sentiment concret cap al Saura, no et fa perdre de vista que tens un objectiu clar, que és anar a dinar amb ell. Dius que no és un somni. I fas entendre que no és un pla de bon gust. Però tens clar que ho has de fer. Doncs el que jo et diria és que, si per tu és important fer-ho, malgrat tot, has de mirar assolir aquest objectiu. Què és el que t'impediria no aprofitar aquesta oportunitat el dia que t'hi trobis? Les possibles pors, les inseguretats, el què diran, si estaràs a l'alçada de les circumstàncies. En resum, allò que, a l'últim moment, et faria llançar la tovallola.
En Lennon, per la seva part, crec que va fer el que havia de fer. Si hagués tingut un mínim de por, d'inseguretat, de dubtes de ser el que va ser, potser ara estaria viu, però hagués deixat passar el seu somni d'arribar on va arribar i que, en contra de la seva voluntat, va tenir un punt final quan el van assassinar.

Buff, acabo enrotllant-me com sempre... ;P

Aquí sempre seràs benvinguda, no ho dubtis. La diversitat d'opinions és el que ens enriqueix a tots i totes.
I per venir armada o no, no pateixis. Aquí l'única arma possible que tenim és la paraula. O sigui, que no hi ha res a témer... ;) La meva portada sempre restarà oberta per tu! ;)

Salut i independència! ;D

Albanta. És tan important ser conscient de tot això, Albanta... Avui dia vivim a un ritme frenètic, i aquells petits moments que ens van passant, molts vegades passen sense adonar-nos-hi. Mai no és massa tard per adonar-se.
Moltes gràcies! ;)

Cris ha dit...

Que significativa la imatge!
De fet si t'ho pares a pensar la vida se t'escapa d'entre els dits si no la vius i et perds en massa planificacions! :-(

Carpe Diem!
Una abraçada i gràcies per compartir aquests pensaments Joanfer!

joanfer ha dit...

Hola Cris! La vida se'n va volguem o no... De nosaltres depén que se'n vagi havent-la gaudit al màxim o no. Carpe diem!
Gràcies a tu per seguir-les.
Un petonet! ;)

Anònim ha dit...

"Doncs el que jo et diria és que, si per tu és important fer-ho, malgrat tot,
has de mirar assolir aquest objectiu."
(Joanfer)


Però l'intent, en sí, ja és l'essencial; ja és un assoliment!
L'intent és l'objectiu i el no cansar-se d'intentar-ho és assaborir l'objectiu
i no donar-ho pas per enllestit o matat. La realitat és infinita si no depèn de l'èxit.
És el que diu l'Albanta, oi? Però potser amb altres paraules, diria...

Joanfer: per què dius que la vida s'ha de gaudir al màxim?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

Per cert, Joanfer, tu potser ho deus saber:

Per què diries que no es fa filosofia a l'escola?
Per què has d'esperar a fer batxillerat i escollir aquesta temàtica?

Diries que és empipadora la filosofia, si es comença abans? I, si és així a qui fa nosa?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

"En Lennon, per la seva part, crec que va fer el que havia de fer.
Si hagués tingut un mínim de por, d'inseguretat, de dubtes de ser el que va ser,
potser ara estaria viu, però hagués deixat passar el seu somni d'arribar on va arribar i que, en contra de la seva voluntat, va tenir un punt final quan el van assassinar."
(Joanfer)


M'estàs dient potser que si no l'haguessin assassinat a la primera, en Lennon li hauria dit al futur assassí:
aquí estic intenta-ho de nou fins aconseguir la teva finalitat?
Dius potser que en Lennon era tan dur com en Jesucrist: el que parava l'altra galta... ?
I per altra banda, què et fa pensar que tota mort és un punt i final? Que potser ara al 2010 no estem parlant del Lennon? Per part meva jo no el penso matar, i a Jesucrist tampoc!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

joanfer ha dit...

Anònima. Moltes preguntes per començar un dilluns... jajajaj... ;P

Aniré per parts:

- Per mi la vida s'ha de gaudir al màxim perquè és la única que tenim. Perquè vivim quatre dies, el temps passa molt ràpid i no val la pena deixar que passi sense pena ni glòria...

- Quan a la pregunta de la necessitat de la Filosofia, sóc dels que pensa que s'hauria de començar des de ben petit a ensenyar-los a pensar. Com deia Kant, la Filosofia no s'ensenya; el que s'aprén és a filosofar. A les escoles existeix el "Projecte Filosofia", que es pot impartir des de p-3 fins al Batxillerat. Però l'administració tampoc posa massa interés.
I preguntes a qui fa nosa. Mira, això és una qüestió de model de societat. Si tu eduques nens i nenes que pensin, els faràs crítics amb el món que l'envolten i molts posaran en qüestió coses que, si no s'aturen a pensar, ni s'ho plantejen. Per tant, si no s'ensenya a pensar, no hi haurà persones crítiques. Si no hi ha persones crítiques, el poder pot seguir fent i desfent sense problemes.

- I concretant el teu últim comentari, el que volia dir és que si Lennon s'hagués deixat emportar per possibles pors, inseguretats o, inclús, la sospita que la fama podria tenir un preu tan alt com el que va tenir, mai hagués donat el pas per arribar on va arribar.
La mort, crec, només pot esdevenir un punt final per la persona que mor. Per la resta, no morirà fins que no hagi ningú que el recordi.

Salut! ;)

Nits ha dit...

Hola Joanfer,

M'agrada la frase. Jo l'entenc com que no perdem el temps planificant massa, perquè i plantejar-nos masses coses perquè la vida, en el seu dia a dia, ens va duent pel seu propi camí. Obviament tots pensem en el futur i com el volem, però potser no val la pena centrar-nos tant en objectius a assolir, sinó en el camí que anem fent per assolir-los o per apropar-nos-hi.
Com diu la canço let it be, com si anéssim en una petita barca i la vida fos la mar que ens va duent, volguem o no, cap on ella vol. Disfrutem del viatge i no ens passem el camí volent canviar el rumb o mai valorarem el què ens vol ensenyar.

Anònim ha dit...

Hola Joanfer! Escolta: si mai ens trobem al metro, al bus, a una conferència, a un dinar, fent cua al super,...
Et voldràs seure o estar al meu costat? ;-)
Gràcies per respondre!
Anem per feina, tu dius:


"Per mi la vida s'ha de gaudir al màxim perquè és la única que tenim."
(Joanfer)


El que em fa pensar i pensar és la paraula: "gaudir"; quan dius "gaudir" què vols dir?
És a dir, com dius que ha de ser aquest gaudi:
a.- Sentint l'espina en el cor i gaudint del seu dolor sense cap consol artificial?
b.- Anar tirant d'analgèsics per no sentir el dolor i gaudir de certa placidesa, que no
ens compliqui massa l'exitència del nostre cor?
c.- Conviure amb la "a" i amb la "b".
d.- Altres...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

"Perquè vivim quatre dies, el temps passa molt ràpid i no val la pena deixar que passi
sense pena ni glòria..."
(Joanfer)

a.-Això vol dir que la vida l'hem de resoldre ràpidament?
b.-Això vol dir que hem de posar la vida al servei de l'eficàcia?
c.-La vida ha de ser útil i per aquesta raó li hem de treure un bon profit?
d.-Els diners ho solucionarien tot, perquè són en ells mateixos la fi,
fins i tot ja no cercaríem cabrons expiatoris ni caldria competir per guanyar premis?
e.-Altres...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"Quan a la pregunta de la necessitat de la Filosofia, sóc dels que pensa que s'hauria
de començar des de ben petit a ensenyar-los a pensar. Com deia Kant, la Filosofia no s'ensenya;
el que s'aprén és a filosofar."
(Joanfer)

Dius que filosofar és pensar?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"... Si no hi ha persones crítiques, el poder pot seguir fent i desfent sense problemes."
(Joanfer)

El poder vol eficàcia i no pas qui l'empipi, oi?
I el poder no mourà ni un dit per a desaprendre's, oi que no?
I la resta estem massa enfeinats... I potser per aquesta raó, renunciem tantes vegades
a fer-li nosa o a empipar-lo! Oi? Som àvids a fer escarafalls, però en el fons ens escarxofem
en ells; ens és més fàcil...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"I concretant el teu últim comentari, el que volia dir és que si Lennon s'hagués deixat emportar
per possibles pors, inseguretats o, inclús, la sospita que la fama podria tenir un preu tan alt
com el que va tenir, mai hagués donat el pas per arribar on va arribar."
(Joanfer)

On dius que va arribar?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"La mort, crec, només pot esdevenir un punt final per la persona que mor."
(Joanfer)

I què dius que vol dir i/o és, un punt i final?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"Per la resta, no morirà fins que no hagi ningú que el recordi."
(Joanfer)

Només que un infant pregunti qui era en Lennon, o qui era aquella
altra persona que va morir per al poble, la mort deixarà de tenir la victòria.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Fina ha dit...

Sens dubte, Carpe Diem!:-)

Cris (V/N) ha dit...

Jo com la Fina, Carpe Diem, si senyor.... i un gran tema, diuen que és amb diferència el tema que més sona al mateix temps a les ràdios de tot al món (llegit en anècdotes).... Bona tria, la foto també em sembla molt suggeridora :) petons!!

joanfer ha dit...

Nits. M'ha agradat molt la teva interpretació. Jo també entenc la vida com un camí que ens anem fent dia a dia. I l'important és això mateix, disfrutar d'aquest gran viatge que és la vida. Petons! ;)

Anònima. Si algun dia ens troben, cap problema; allà em posaré... ;P
Avia'm, no sé, potser no cal tampoc analitzar tant les meves paraules. Penso, de forma encertada o no, que s'entén quina és la meva interpretació de la frase. M'agrada aprofindir i debatre sobre els temes, però no sé si aquest és l'espai més adequat per fer un anàlisi tan exhaustiu dels comentaris (siguin o no meus). Gràcies pels teus comentaris!
Salut... ;)

Fina. Carpe diem, sempre! Moltes gràcies i benvinguda... ;)

Cris. Sembla que molts estem en aquesta onda. Desconeixia la dada que era de les cançons que més sonen encara avui dia, però la veritat és que no m'extranya...
Moltes gràcies! Petons!! ;)

Thera ha dit...

Sense adonar-me'n he quedat atrapada en aquests pensaments... Fa dies que hi dono voltes, no hi puc fer res i tot passa, passa tant depressa... Massa coses ens distreuen de viure!

Salut!

joanfer ha dit...

Tens raó, Thera. Massa ràpid passa el temps. I per les coses que ens distriuren de viure, hem de trobar la manera de distreure-les nosaltres a elles... ;)
Gràcies per comentar i benvinguda a casa meva que, com diu la cançó, també és casa vostra... ;)

Modgi ha dit...

Fals, la vida és la incassable recerca del mugró femení que se'ns extirpa quan encara no tenim consciència de com d'important serà. Un etern tornem-hi, com "el mite Sísfilis".

Lucia Luna ha dit...

cada dia com si fos l'ultim...però per assumir i posar-ho en pràctica has d'haver-ho passat magre, quina contradicció oi?
gràcies pel teu comentari

Anònim ha dit...

"...la vida és la incassable recerca del mugró femení que se'ns extirpa quan encara no tenim consciència de com d'important serà. Un etern tornem-hi..."
(Modgi)

Potser per aquesta raó, tan sovint, se m'alteren els mugrons...

I jo que creia que era un misteri?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

"Avia'm, no sé, potser no cal tampoc analitzar tant les meves paraules."
(Joanfer)

I per què no? Prefereixes que t'analitzi a tu?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Penso, de forma encertada o no, que s'entén quina és la meva interpretació de la frase."
(Joanfer)

Vols que em quedi en les zones fosques i tranquil.lament, quan tinc dubtes?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"M'agrada aprofindir i debatre sobre els temes"
(Joanfer)

I per què t'agrada?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

" però no sé si aquest és l'espai més adequat per fer un anàlisi tan exhaustiu
dels comentaris (siguin o no meus)."
(Joanfer)

A mi m'és ben igual que els comentaris siguin teus o no; el cas és
que ara els escrius tu.
I vull saber per què aquest espai no t'és adequat per a respondre
preguntes detalladament. Tu també vols resoldre les
preguntes ràpidament? Que et fan nosa, potser?
Què hauria fet en Lennon?

Bona nit...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

joanfer ha dit...

Modgi. És cert que hi ha coses que et passen a la vida que no són fàcils de superar. Però és bo seguir mirant endavant, precisament, per saber conviure amb això...
Gràcies pel teu comentar i benvinguda! ;)

Lucia Luna. La vida, malauradament, està plena de contradiccions que són difícils d'entendre. Però, malgrat tot, també hem de saber conviure amb això i, com li deia a la Modgi, seguir construïnt el nostre dia a dia.
Gràcies a tu per la visita i benvinguda! ;)

Anònima. Misteri resolt, doncs.
Salutacions.

llum ha dit...

Hi penso tant en aquesta frase del Lennon. Quanta raó! Sempre fent plans, projectant, pensant que faràs per setmana santa, l'estiu, quan et jubilis...i després resulta que et trobes que t'ha passat la vida i encara no saps que seràs quan siguis gran! En fí, gràcies per recordar la frase. En aquests moments es bo tenir-la ben present. I sí, carpe diem!

joanfer ha dit...

Llum. La vida passa només si nosaltres volem. És bo tenir-la present sempre; en els bons moment, però també en els que no són tan bons...
Molts ànims i carpe diem! ;)

Anònim ha dit...

Anònima. Misteri resolt, doncs.
(Joanfer)

I quan no se m'alteren els mugrons?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!