Silencis

"Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci." (Anònim)



Comentaris

Garbí24 ha dit…
Vaja que de vegades val més el que es calla que el que es diu
GAIA ha dit…
El silenci, a vegades, és agraït!
Sergi ha dit…
Aquesta frase m'encanta, i la trobo del tot encertada. Em costa estar amb gent que no sap callar, que necessita omplir el silenci com sigui. És una mica estressant.
Nikkita ha dit…
Una frase muy acertada, y la foto, como siempre, genial. A veces el silencio es más elocuente que las palabras.
Bon cap de setmana. Molts pentons ben forts :)
Anònim ha dit…
Quanta gent hauria de fer seva la seva paraula! Els polítics en podrien ser uns!
Cris ha dit…
Hi ha molta gent que parla per parlar, però les paraules que diuen són buides de contingut i no diuen res...com l'Albert B. i R. penso en molts polítics.

Diuen que som 'esclaus de les nostres paraules i senyors dels nostres silencis'
L'eloqüència dels silencis a vegades és molt més significativa que moltes paraules, però hi ha qui tem al silenci perquè es troba amb si mateix...

Gràcies per fer-nos reflexionar sempre Joanfer!
Una abraçada
Elfreelang ha dit…
Hi ha silencis que diuen més que un llarg discurs....
com era? ah si... sigues amo dels teus silencis o acabaràs sent esclau de les teves paraules...o potser sigues amo dels teus mots o acabaràs sent esclau dels teus silencis?
Ada ha dit…
També m'ha agradat sempre aquesta frase, et fa pensar eh... Molt encertada Joan!
... ha dit…
Aquesta frase m'ha recordat una de les frases de la cançó Cuando el Mar te tenga (el ultimo de la fila) Bé, tu ets de la meva quinta o sigui que segur que la coneixes de sobres.

Quants cop hauré escoltat aquesta cançó i sempre em va atrapar aquesta frase que tu has escollit avui. Bona tria :)

Aquí va:

"Vuela al viento espuma del mar,
vuela al viento y vuelvelo a volar.
Mezcla el mundo, ruge mistral,
mezcla el mundo y mezclanos con él.
Ahórrate esas palabras de amor
que nadie va a comprender,
ni tan sólo yo.
Si lo que vas a decir
no es más bello que el silencio,
no lo vayas a decir.
Que hable el mundo y calle el hombre,
calle el hombre y vuelvase a callar:
Mezcla el mundo, ruge mistral;
mezcla el mundo y mezclanos con él.
Ruge mistral, vuélvenos locos de atar
y con tu antiguo furor
llévate a aquel que ose hablar.
Mientras todos duerman te amaré.
Cuando todos hablen huiré.
Lejos, muy lejos, en silencio.
Lejos, muy lejos, en silencio.
Cuando el bosque te hable te hablaré;
cuando el mar te tenga te tendré.
Murmullo de una oración
minúscula y dulce;
murmullo de tu respiración
al despertar.
Ruge mistral, medio dios;
llevaté el mundo de aquí,
peina la espuma del mar
y llévanos muy lejos, muy lejos"


De vegades és dificil saber quan toca callar i quan posar paraules. En la meva vida sempre he necessitat molt de les dues coses.

Una abraçada i ja he signat al Manifest. Força!!!!
Idoia Laurenz ha dit…
Doncs si, moltes vegades que tenim que parlar, que es quan cal dir la veritat, no diem res i quan val més no dir res, doncs no deixem de ficar la pota. Com som....
Una abraçada
Lucia Luna ha dit…
I tant!!
no és habitual, però s'agrairia moltíssim que fos aixi :D
Un petonas, i bon diumenge
La imatge i la musica m'encanten, molt adients.
Albanta ha dit…
Es pot intentar, però no és sempre fàcil!!!
Sacis paraules, i preciosa imatge
joanfer ha dit…
Garbi. Doncs, sí. Però és an complicat de vegades... ;)

Gaia. I l'hem de gaudir, també. Trobem al dia pocs moments per buscar aquest silenci... ;)

Xexu. Em sento molt identificat amb tu. Sobretot aquells moments en el que estàs gaudint del silenci, dels teus pensaments... i algú va i salta dient: "en què penses?", "et passa alguna cosa"?... buff, quin "tallarotllos"! ;)

Nikkita. A veces creo que no somos del todo conscientes que el silencio puede comunicarnos tambén muchísimas cosas. Pero parece que si las cosas no se expresan con palabras, no valen.
Bon inici de setmana per a tu. Molts petonets! ;)

Albert. Aquests haurien de ser autèntics esclaus de les seves paraules. Però, malauradament, no paguen els suficient després de les seves demagògies i les seves mentides.

Cris. Mira, encara no havia llegit el teu comentari, i veig que, sense voler, he posat el mateix concepte que tu en el comentari a l'Albert sobre el "ser esclau de les paraules". I tens tota la raó. I, a part dels polítics, se m'ocorreix molta més gent... A mi m'agrada molt sentir i llegir segons quins discursos dels polítics. I no només els escolto o llegeixo, sinó que gaudeixo analitzant-los. Et sorprendries la quantitat de paràgrafs buïts i sense sentit que prometen i promenten. Si poguessin trobar aquest silenci per retrobar-se a si mateixos, estic segur que molts s'espantarien!
Gràcies sempre a tu. Un petonet! ;)

Elvira. Més val un silenci sincer que un mal discurs, això sempre.
Jo la coneixia com a "l'home és amo dels seus pensaments i esclau de les seves paraules", i si no recordo malament, era de Freud. I quanta raó tenia... ;)

Ada. Això és el que pretén, que ens faci pensar a cadacun de nosaltres i que poguem treure conclusions. Moltes gràcies! Petons! ;)

Nits. No sabia que erem de la mateixa quinta! O sigui, que tens vint-i-cinc anys com jo, no?? ;P
La cançó la coneixia, però com que no he estat molt seguidor d'ells, no m'havia fixat mai. La lletra és realment preciosa.
Si, moltes vegades és difícil saber quan toca o no callar. I penso que ens ho seguirem trobant.
Moltes gràcies, Nits. Ets la millor! ;)

Eau. Suposo que de vegades depén de la nostra consciència i de les nostres intencions. No sempre encertarem. I què vols que et digui. Som humans i també tenim dret a equivocar-nos. D'això també s'aprén... ;)
Petons!

Lucia. Doncs sí. De vegades els nostres impulsos i també els dels altres (sobretot... ;P) fan que les paraules sortin soles...;P
Motíssimes gràcies.
Un petonet i bona setmana! ;)

Albanta. I no només és que no sigui fàcil, sinó que sovint és tremendament difícil!!
Moltíssimes gràcies... ;)
Gemma ha dit…
El meu "cunyat" d'aleshores (ara ja no ho és, perquè ell i la meva germana es van separar, però continuem tenint molt bona relació) sempre em deia una frase que em va quedar gravada, i que avui me l'has recordada: "Si allò que dius no ha de ser bo, val més que no ho diguis". I és cert, de vegades, si has de parlar per parlar o parlar per fer mal, és millor estar-se callat, oi?

PD: Whiskin's m'encanta! Una cançó molt bonica.
fada ha dit…
A més amb un silenci es poden dir moltes coses...
joanfer ha dit…
Gemma. Doncs sí, el teu ex cunyat tenia tota la raó i, de fet, venia a dir exactament el mateix. El que podríem fer perfectament és, com que la frase és anònima, posar el nom del teu ex cunyat en parèntesi i així deixaria de ser-ho... ;P jajajaj...
A mi també m'agrada força Whiskin's, almenys les cançons que n'he sentit d'ells, les he vista prou bones... ;)

Fada. Tens molta raó. El que passa es que sembla que necessitem contínuament les paraules per poder saber comunicar i no crec que no estem gaire educats en el silenci. Si de tant en tant, en lloc de grans paraules ens regalessin petits silencis, podríem aprendre a valorar-ho... ;)
Clàudia ha dit…
Jo també aprecio els silencis.
Em quedo com a seguidora teva, un petó! ;)
joanfer ha dit…
Hola Key!

Benvinguda al meu blog i gràcies per voler seguir-me. Ens llegim, doncs!
Un petonet! ;)
onatge ha dit…
I tanta gent que espatlla la riquesa del silenci...
El silenci té cos i ànima, és flama i passió, és crit i cançó...

Salut i silenci.
onatge
joanfer ha dit…
... és amor i esperança, és un parlar-se amb la mirada, és una llagrima que baixa... I és gaudir d'unes boniques paraules com les teves. Gràcies!

Salut! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat