dilluns, 8 de març de 2010

8 de març

8 de març, Dia Internacional de la dona treballadora.

Molts són els referents històrics que inspiren aquesta diada. La idea de tenir un dia de la dona treballadora, va sorgir a finals del s. XIX, rememorant llavors la "vaga sexual" realitzada per Lisístrata a l'antiga Grècia ,per tal d'aturar al guerra, així com també la lluita de les dones parisines en plena Revolució Francesa, quan caminaven cridant la "llibertat, igualtat i fraternitat" també per a elles, alhora que reclamen el sufragi universal.

Però el fet històric més conegut per tots i totes ha estat la vaga que va tenir lloc el 25 de març de 1911 (algunes fonts mantenen que aquest fet es va originar el 8 de març), en el que més d'un centenar de dones treballadores van morir cremades a la fàbrica tèxtil "Cotton" de Nova York, quan les van tancar per protestar per les ínfimes condicions de treball i pel baix salari que rebien. Aquest mateix dia 25, i a la mateixa ciutat, també van morir 142 dones (la gran majoria joves) a l'empresa Triangle Shirtwaist Company. 

La celebració d'aquest dia, a principis del segle XX, tenia diferents dates de celebració en funció de cada país. Fins que el 8 de març de 1917, quan les dones dels soldats russos (que ja havien mort més de dos milions a la I Guerra Mundial) van sortir al carrer per demanar "pau i pa" fent caure, inclús, al seu propi Zar del poder dies després. Anys més tard, el "8 de març. Dia de la dona treballadora" va ser reconeguda per la ONU al 1977.

En ple segle XXI, quan suposadament la humanitat ha avançat i evolucionat tant, dir que encara sigui necessari reivindicar aquesta diada resulta molt trist. La futura desaparició d'un celebració com aquesta implicaria que s'han assolit els objectius d'igualtat entre l'home i la dona i, per tant, que aquesta diada ja no tindria cap mena de sentit. I cap això hem de d'anar tots i totes. S'ha avançat molt, però encara queda molt per fer.

"No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar 
a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf) 

12 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Interessant joanfer que hagis escrit la història de la diada ....lamentablement tal com encara estan les coses em sembla que tenim diada 8 de març per alguns anys encara..

XeXu ha dit...

La meva mare sempre m'ho havia dit, que hi hagi un dia a l'any per commemorar això és mal senyal, és la prova de que la situació és fotuda. Motius per recordar-ho no en falten, però tant de bo aviat puguem deixar de celebrar aquest dia, perquè no tingui cap sentit fer-ho.

garbi24 ha dit...

Algun dia això s'acabarà i tots serem iguals.....

Gemma ha dit...

Que arribi aquest dia, garbi24! Ja seria hora!

joanfer ha dit...

Malauradament, encara ha de canviar molt les coses perquè aquests tipus de conmemoracions deixin de tenir sentit. I no només en l'àmbit de la dona, sinó també amb altres sectors com la homosexualitat, la immigració,... Queda molt per fer!
Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris... ;)

Carme ha dit...

Gràcies per aquest post, queda feina i anar-la recordant ja és fer-la d'alguna manera. Una abraçada de persona a persona...

Ada ha dit...

Si, no cal oblidar aquests fets, gràcies per recordar-los JoanFer.
Bonica cita la que has escollit!

joanfer ha dit...

Carme. Mentre estiguin les coses com estan, què mínim que anar recordant i lluitar cada dia per superar les diferències.
Una altra abraçada de persona a persona per tu... ;)

Ada. És impossible oblidar-les i no cal fer-ho mai!
Moltes gràcies! ;)

Nikkita ha dit...

Hola Joanfer, me ha resultado muy interesante la entrada con la explicación sobre este día, aunque yo soy del grupo de "ovejas negras" que no está de acuerdo con celebrar los "dias de...". Si celebramos los avances, hemos de celebrarlos todos....
La frase final es magnífica.
Petons! :)

joanfer ha dit...

Nikkita! No creo, ni muchísimo menos, que por ello seas una "oveja negra". Tu punto de vista es tan respetable como el de los demás. Todo y que se tenga un punto de vista distinto, el objectivo siempre es el mismo; y eso es lo que realmente importa... ;)
Un petonet! ;D

Cris (V/N) ha dit...

I dent per dent.... i no podrem queixalar res més.... així ens va.... un post clar i concís, m'ha encantat :)

I el del nostre Admiradíssim Rubianes (en Pepe) també, ais, s'el troba a faltar, eh?

Petons JoanFer :)

joanfer ha dit...

Doncs sí, Cris. Així ens va. I així que ens anirà sinó canviem el "xip".
I del Rubianes, què t'haig de dir que no haguem comentar ja. Se'l troba massa a faltar. T'imagines el que hagués explicat de la nevada si l'hagués enxampat? jajaja...
Un petonet! ;)