dilluns, 8 de febrer de 2010

Primer aniversari!

"Tenia setze anys quan una professora de l'institut ens va explicar un conte"...

Així començà, tot just fa un any, el primer post d'aquest bloc. Tant aquest, com els dos següents, van ser escrits amb anterioritat i només reposaven en uns tímids esborranys arxivats en un calaix desastre.

Però és justament un dia com avui, un 8 de febrer, que vaig decidir que els meus tres escrits, amb la seva data original de redacció, veiessin la llum del dia juntament amb l'article que vaig escriure entre aquell mateix dia i el següent: "Viure sense viure".

En un primer moment, recordo que la meva intenció era fer un bloc exclusivament de Filosofia, d'aquí el nom de "Filosofia avui", però que pogués participar tothom amb els seus comentaris. Amb el temps he anat pensant altres noms per aquest lloc, doncs ha anat evolucionant en un bloc amb una mica de tot: reflexions, emocions, sentiments, crítica... però encara no he acabat de trobar un que em faci prou "patxoca". Tot i així, es podria dir que, potser, no m'he allunyat tant de la idea inicial que tenia, perquè no deixa d'haver-hi una mica de filosofia en tot això.

Aquest bloc ha estat un molt bon company de viatge en l'últim any. Amb ell he expressat tot el meu món; però amb ell també he rigut, he plorat, m'he enfadat i m'he entusiasmat. Ara bé, ni molt menys no hagués arribat on ha arribat si no hagués estat gràcies a tota la gent que ha anat seguint-me durant aquests 365 dies. A tots ells, a tots vosaltres, als seguidors fidels, als anònims, als que comenteu, als que només llegiu, als que passeu de tant en tant, als que us agrada el que escric, als que no, als que només heu estat una vegada i, inclús, als que us vàreu equivocar de pàgina... Gràcies!

20 comentaris:

Carme ha dit...

Entenc molt bé això que expliques, perquè cap blog dels que tinc oberts, no ha seguit fidelment allò que jo havia pensat en un començament. Les coses evolucionen i els blogs també i és com si tinguessin vida pròpia.

Felicitats pel teu primer any i espero q ue en siguin molts més!

Elvira FR ha dit...

Feliç aniversari! Joanfer a mi amb el meu bloc em va passar el mateix o semblant...inicialment em creia que volia fer-lo més filosòfic i d'aquí el nom extret de Descartes, però després , té raó la Carme, el bloc agafa els tombants més inesperats...té vida pròpia...Només sis dies de diferència ( el meu va nàixer el 2 i el teu el 8)

XeXu ha dit...

Felicitats pel primer aniversari! De vegades sembla que no triem el blog que tenim, sinó que és el blog que ha triat la persona perquè l'escrigui. I no hi podem fer res, si ell vol que no només parlis de filo, doncs fes-li cas, a veure si es buscarà un altre autor! Però el títol no cal tocar-lo, si ja està bé com està.

trena ha dit...

Felicitats :)

gerardeli ha dit...

Enhorabona pel blog: jo el llegeixo i el trobo interessant.
Ànims i endavant.

garbi24 ha dit...

Felicitats per el primer any i sempre endavant mentre vingui de gust, he vist molts blogs cremar-se en poc temps i es el que hem d'intentar que no ens passi.
A per el segon!!!!

Núria Talavera ha dit...

Bon dia Joan!

per molts molts molts anys!! a mi també em va fer molta il·lusió començar un blog l'any passat, i com molt bé dius, acompanya i ajuda a pensar i a entendre aspectes d'una mateixa que a vegades no hauríem sospitat mai que existien (o això m'ha passat a mi;).

Per cert, m'encanta el post anterior sobre la teva alumna, comparteixo 100% la visió que tens sobre l'educació, m'agrada creure que hi ha molts mestres que estimen i volen educar els seus alumnes en la llibertat i el pensament crític. Visca l'Educació de veritat!

petons

Clidice ha dit...

Moltes felicitats i, sobretot, gràcies per compartir :D

llum ha dit...

Per molts anys i endavant. Jo també vaig començar més o menys fa un any i entremig vaig tenir una crisi. Em vaig passar al facebook que era molt més ràpid, però finalment he tornat al blog que et permet molt més. El perill de la durada de vida dels blogs penso que és sobre tot la quantitat de temps que hi has d'invertir si vols que tingui contingut i sigui atractiu. En fí, com deia, per molts anys.

Frannia ha dit...

Felicitats! Gràcies per apropar-nos la filosofia a la realitat diària, que bona falta ens fa. Et llegeixo fa poc, però m'agrades. Senzill i profund al mateix temps.

Cris ha dit...

Per molts post i anys més!!!! :-)

Nikkita ha dit...

Joanfer, muchisimas felicidades.... y espero que sean muchos más aniversarios los que cumplas aquí. Por mi parte ha sido un placer haberte conocido.
Muchos besos.


P.D.: ¿que es patxoca? :)

Gemma ha dit...

Felicitats per aquest aniversari! Endavant, sempre endavant! :)

Mar y Pepe ha dit...

Te deseo primero y más importante que sigas disfrutando con la escritura de este blog, siempre he creído que tienes mucho que transmitir.

Y así a nivel más práctico, pero igual de relevante, que te conviertas en un blogger y/o famoso escritor y que te paguen las empresas un pastón por poner aquí publicidad, que la vida está mu mala, jajajajaaja.....

joanfer ha dit...

Carme i Elvira. Em quedo molt més tranquil em el que m'expliqueu; ja em creia un "bitxo" raro... ;P I de que el bloc sembla que tingui vida pròpia, estic totalment d'acord amb vosaltres. Qualsevol dia, el meu sortirà corrents, ja veureu! ;P
Moltes gràcies a les dues! ;)

Xexu. Com a bon mataroní que sóc (per lo de "capgròs" vull dir ;P) em sembla, malgrat tot, que no dessistiré en l'intent de canviar-li el nom. Però sense presses...
Moltes gràcies i una abraçada!;)

Trena. Moltes gràcies a tu! ;)

Gerardeli. Pel teu comentari, segur que no t'has equivocat de bloc? ;P
Moltíssimes gràcies! ;)

Garbi. De crisi n'hi han hagut, no et dic que no. Però aquí estem, per afrontar-les i tirar endavant. Ara sí, a pel segon!
Gràcies i una abraçada1 ;)

Núria. Moltes gràcies a tu també. M'ha agradat el comentari sobre aquest post en concret que, per diferents motius, he hagut de retirar. Malgrat tot, segueixo mantenint aquesta visió de l'educació i espero morir-me (d'aquí molts any, eh? no fotem!) amb ella...
Un petonet.

joanfer ha dit...

Clídice. Per això estem aquí, per compartir! I jo encantat de la vida...;D
Moltíssimes gràcies! ;)

Llum. Jo també vaig alternant amb el face, però sí que és de veritat que, de vegades colapsa una mica. De moment anirem aguantant. Pel que veig som uns quants els que vam néixer fa un any. A aquest pas podrem muntar una guarderia i tot! ;P
Moltes gràcies Llum! ;)

Frannia. Moltes gràcies a tu també. Aquí fem el que podem per parlar de filosofia i també de la realitat, vivències, etc... pero sempre des de molt endins.
Moltes gràcies, novament, i benvinguda! ;)

Cris. I fins que el cos (i sobretot el cap i els dits) aguanti!
Moltes gràcies! ;)

Nikkita. El placer es mío, de verdad. Espero cumplir muchos, pero no menos que el seguir leyendo tu bloc, donde es tan fàcil aprender... ;)
"Patxoca", "fer patxoca" es una expresión que quiere decir que te gusta, que te llena, de buen ver. Así, podríamos decir que tu blog, por ejemplo, "fa patxoca!" ;D
Muchísimas gracias! ;)

Gemma. Moltes gràcies! Endavant sempre! No ho oblidem mai! ;D

Mar. Jajaja... Eso es tener fe y lo demás son tonterías. Pero me gusta la idea, oye! ;P
Muchas gracias, Mar! Un besazo.

Adbega ha dit...

Felicitats amb una mica de retard...

El meu blog és una mica més jove, just avui fa 1/2 any, però també ha anat modificant-se; cap al març vaig començar a escriure un blog, empesa per la pena, que vaig destruir pocs mesos després, i ara puc dir que el meu blog actual va néixer d'aquella pena... com diria en Miquel Gil "Tinc una pena tan teva que no me la pots robar", i s'ha tranformat en una tranquilitat desfogadora, interessant, personal, pública i, sincerament, genial! I que em fa perdre (o aprofitar) molt el temps!

joanfer ha dit...

Hola Adbega!
De retard, res! Avui celebro el primer dia del meus segon any! ;P
Jo crec que els blocs (o blog, que ja no sé com escriure-ho) neixen per una necessitat d'expressar tot allò que som cadascú.
Com diu la dita castellana, "no hay mal que bien no venga". Tot va començar amb una pena i ara estàs com estàs: tranquila, interessant... genial! I això és el que importa. I el temps... ai, el temps...! El temps sempre s'aprofita encara que sigui perdent-lo.
M'alegro de descobrir-nos mutuament.
Ens llegim! ;)

Cris ha dit...

Joan Fer, moltíssimes felicitats, i estic amb en XeXu, quan diu que de vegades el bloc ens tria a nosaltres.... si deu vol, a l'abril faré un any jo, i no m'en sé avenir la de coses que hi he abocat allà, així que t'encoratjo a seguir endavant, tens un bloc molt personal i molt maco, amb molt de cor posat.... Que per molts anys més :) Un petó i una bufada d'espelma!!

joanfer ha dit...

Doncs celebrarem el teu aniversari, com no! I si és maco o no per sí mateix no ho sé. El que sí que sé és que si ho és gràcies a tots vosaltres. Mil gràcies!
Un petonet ben fort! ;)