divendres, 12 de febrer de 2010

Aprendre


"Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar d'allò que ensenyes"
(Ortega y Gasset)

10 comentaris:

Nikkita ha dit...

Fantástica frase de Ortega y Gasset para acabar la semana.
Que tengas feliz fin de semana!.

Carme ha dit...

Doncs realment val la pena de recordar-la! És boníssima i no es practica gaire, en general!

Una abraçada, Joan!

joanfer ha dit...

Muchísimas gracias, Nikkita! Que tenga un buen fin de semana tú también.
Un beso! ;)

Doncs sí, Carme. De vegades sen's oblida que eduquem perquè siguin persones i no robots.
Un petonet! ;)

XeXu ha dit...

L'Ortega i en Gasset en sabien molt. Hehehe, és broma, una bona aportació del filòsof, hauria de formar part del decàleg de tots els professors, de qualsevol àmbit.

Elvira FR ha dit...

Bona frase no sé si els meus alumnes dubten ...jo sí i molt...però jo crec que no els ensenyo res...bé potser m'agradaria guiar-los en el camí de l'aprendre

joanfer ha dit...

Xexu. No t'oblidis d'en José, que era el millor. Recorda que eren tres: José, Ortega i Gasset.
Si la docència estigués enfocada d'aquesta manera, no tinc cap dubte que les coses serien molt diferent.
Una abraçada! ;)

Elvira. Potser això és el que penses i tots pensem alguna vegada: que no els ensenyem res. T'equivoques. Tots aprenenem de tots. Inclús d'aquella persona amb la que no ens avenim. I els teus alumnes, per l'edat que tenen, són com una esponja. Tu ets un model per a ells, com ho són els teus companys, i es quedaran amb tot allò de bo que tens (que estic segur que és molt).
De que ells dubtin, no tinguis dubte. Ho qüestionen tot! Quan els hi expliques coses de vegades et miren com diuen "pero qué m'estás contando, profe". I aquí és quan comença la nostra tasca. L'important és treure-li suc a aquesta pregunta.
I que tu dubtis és boníssim! Descartes va tenir la barra de copiar-li la seva frase del cogito a una bloggeramiga meva, però només ho va fer a mitges. Deuria estar cansat el pobre... ;P
Dubtar del que fas vol dir que fas autocrítica, t'exigeixes a tu mateixa. Si tens això és que estàs fent molt bé la teva feina.
Un petonet! ;)

caterina ha dit...

És important aprendre a fer-se preguntes i a entendre que les coses no sol poden ser blanques o negres, sinó que poden tenir més variants. Llàstima que molts cops a l'escola s'ensenyi de forma que només hi ha una resposta correcta. Bona frase! ;)

joanfer ha dit...

Tens raó, Caterina. Això és el que molts docents defensem des de fa temps.
Treballem amb personetes en procés de formació que tenen els seus neguits, els seus dubtes, els seus pensaments, els seus bons i mal moments, la seva pròpia identitat... De vegades pensem que els fer-los crítics pot desencadenar un arma en contra nostra. Jo penso que no. Això pot enriquir molt més el sistema de classes doctrinals, pot animar-los a un veritable esperit d'investigació, entre altres coses, i, de pas també ens serveix a nosaltres com a educadors, a no deixar d'aprendre també d'ells... ;)

GEMMA ha dit...

Un aprenentatge ben complert.
Molt maca la imatge, Joan.
Salut!

joanfer ha dit...

Moltes gràcies, Gemma!
Salut! ;D