dissabte, 30 de gener de 2010

Raons


"Quan la vida et presenti raons per plorar, demostra-li que tens mil i una raons per riure."

22 comentaris:

trena ha dit...

anava a posar "com li demostres a la vida que tens mil i una raons per riure, si tu mateixa no ets capaç de trobar-ne ni una?" i mentre ho escrivia he sentit riure al meu fill :)

Elvira FR ha dit...

Bona idea, bona proposta...és curiós com de vegades de tant riure podem acabar plorant però no conec ningú que de tan plorar hagi acabat rient ...

Carme ha dit...

A vegades pot costar, com diu la trena... però sempre els acabem trobant si volem. Motius per riure o al menys per somriure.

Bona nit!

Núria Talavera ha dit...

m'agrada respirar optimisme :)

garbi24 ha dit...

Saber sobreposar el riure a la tristesa es alguna cosa que tothom hauria d'aprendre a fer, val la pena.
Es clar que costa,però s'ha de intentar

joanfer ha dit...

Trena. Doncs mira, tu t'ho has dit tot! ;P I la veritat és que aquesta raó ja val per mil!
Que no trobis cap raó per somriure, no vol dir que no en tinguis cap. Simplement has de canviar el xip.
No deixis mai que res, ni ningú, et trigui el teu somriure. I recorda que la vida no és esperar que passi la tempesta, sinó aprendre a ballar sota la pluja... ;)

Elvira. Doncs mira, coses més estranyes n'he vist. El trobar a algú plorant com una "magdalena" i que acabi rient (més que rient, somrient), no seria la primera vegada que ho veig, i espero que no la última! Déu ser que tinc cara d'acudit... ;P

Carme. Sempre podem trobar motius per somriure. I això és de les coses més maques que tenim; no la podem desaprofitar. I si la vida et dóna l'esquena, no et tallis, toca-li el cul! ;P

Bon dia! ;D

Núria. D'això es tracta, de ser optimista, de tirar endavant, de no deixar mai de somriure... ;)

Garbi24. I mira que n'és difícil de vegades, veritat? Però com molt bé dius tu, s'ha d'intentar, n'hem d'apredrem per això mateix, perquè val molt la pena.

XeXu ha dit...

Em sembla que no és tan fàcil de fer això. Però quede bé dir-ho.

La cançó és magnífica, sempre em posa de bon humor quan se m'apareix per casualitat.

Gemma ha dit...

Una gran cançó! M'encanta!

Una abraçada!

joanfer ha dit...

Xexu i Gemma. La cançó posa de bon humor, encanta... però també és autèntica, vital, sensacional... bé què us ha de dir un laxfan de cap a peus! ;)
Fora conyes. Sempre que tinc l'oportunitat me l'escolto o la penjo d'una forma o una altra al bloc (no és la primera vegada). Va ser una cançó que em va marcar en una època complicada de la vida i, des de llavors, sempre miro de porar-la amb mi...

Salutacions!

Nikkita ha dit...

Fantástica foto, fantástica musica, y mucho más fantástica frase :).
Espero que las cosas hayan ido mejor que en la última entrada :).
Que tengas buen inicio de semana!!.
Un abrazo

rits ha dit...

me l'apunto!!! i tant que me l'apunto, doncs em costa molt de complir!!!!!

Cris ha dit...

Per molt que les circumstàncies del moment ens puguin ofuscar, sempre, sempre tenim raons per plantar cara i somriure.

Una abraçada i ànims!

joanfer ha dit...

Nikkita. Muchísimas gracias, guapísima. Me alegro que te haya gustado.
Que tengas muy buena semana tu también... ;)

Rits. I si no tens llapis i paper ja te'l deixo jo!! ;P Ningú diu que aquestes coses siguin fàcils, però almenys s'ha d'intentar, no? ;)

Cris. Tens tota la raó. A més, si fem l'esforç, sempre hi hauran més coses per les que somriure que per plorar.
Una forta abraçada per tu també i gràcies! ;)

Nits ha dit...

Suposo que ens deu passar a tots que de vegades que ho veiem tot negre, però si realment volem ho podem canviar. No sempre és fàcil perquè hi ha situacions que per molt que diguis prou! costen d'readreçar, però col.leccionant somriures, per petits que siguin, il.lusions,... es pot fer clar un dia gris.
I a més, potser cal tenir dies tristos per valorar encara més quan els transformem en dies clars. Podem canviar-ne el color, tot comença amb un pas.


i com diuen a la cançó "Llença't cada instant és únic i no es repetirà"

M'agrada llegir en positiu. S'encomana! :)

joanfer ha dit...

Aquesta és l'actitud, Nits. Que s'encomani, que s'encomani... Els colors amb els que volem pintar la nostra vida, només el podem decidir nosaltres. Atreveix-te a pintar! ;)

GEMMA ha dit...

Joanfer, m'encanta aquesta cita, quanta raó té, cal no oblidar-se mai d'ella quan ens trobem "pillats" per estats llagrimosos. Gràcies!

Cris ha dit...

Que bé em senta llegir aquesta "cita".... Quan estàs baix d'ànim, decaigut, sempre s'ha de pensar que al menys (com els haitians) estem vius, oi? Un petó :)

joanfer ha dit...

Gemma i Cris. Veig que la cita segueix encomanant, com diu la Nits. Està tenint més éxit del que m'esperava. A final hauré de fer una secció especial de cites "encomanables"... ;P Gràcies a vosaltres!

Un petonet!! ;D

Clidice ha dit...

no podem oblidar-ho mai i hauria de ser un pensament d'obligat compliment :)

joanfer ha dit...

Que així sigui, Clídice! Avui, precissament, necessito no oblidar aquest pensament...
Gràcies! ;)

Kati ha dit...

No és la primera vegada que veig aquesta oració. Llegint tots aquests comentaris, opinions, totes arriben a la conclusió de que a vegades realment pot ser difícil somriure sigui com sigui la situació, però molt en el fons hi ha alguna cosa que pugui fer-te riure, o fer-te sentir bé. Jo, personalment opino el mateix.

joanfer ha dit...

Hola Kati!

Aquesta actitud només depén de nosaltres. Sí, és cert; no és fàcil. Però sempre podem donar la volta a la truita i fer que, d'allò que és negatiu, li trobem el seu punt positiu...
Gràcies per la teva visita! ;)