divendres, 31 de juliol de 2009

Dialoguin, si us plau!

Justament quan es compleix el cinquanta aniversari de la seva fundació, ETA ha tornat a actuar. Una vegada més veiem que ni la pressió policial, ni els discursos de condemna, ni les lleis d'il·legalització d'associacions i de partits -de dubtós caire democràtic, per una altra banda-, ni tan sols les manifestacions, estan servint per acabar amb un conflicte que, per desgràcia, està durant massa.

Com és possible que després de cinc dècades no s'hagi pogut acabar amb un problema com aquest? Com pot ser que l'Estat espanyol, el País Basc i ETA segueixin mantenint les seves postures i, alhora, mantenir la tensió política sense donar una via de solució vàlida? De vegades faig córrer la imaginació i em pregunto si no hi ha interessos "ocults" que precisament el que volen és que això, almenys de moment, no s'aturi. Però no... No pot haver gent tan mesquina...

No entraré a valorar temes com el dret d'autodeterminació del poble basc, ni tampoc de la "unidad de España". No crec l'arrel del conflicte estigui exclusivament aquí. Estic més que convençut que hi ha molts més interessos darrere de tot això, però ara mateix no hi entraré.

Sí crec, però, que ha arribat el moment que tan uns com els altres de fer autocrítica. Però autocrítica de veritat. Perquè les coses no s'estan fent bé. Ha d'haver de forma urgent una treva bilateral sense condicions i establir una via de negociació que condueixi a la pau definitiva. Intensificant la lluita armada per una banda, i la pressió policial per una altra, no s'arribarà enlloc i a les proves em remeto. L'únic que s'aconseguirà d'aquesta manera és radicalitzar postures (si és que es pot més).

Quanta gent més haurà de morir perquè se'n adonin? Quants anys més pensen allargar el conflicte? A què esperen, doncs, per dialogar? Dialoguin, si us plau. Però dialoguin, ja!

dimarts, 21 de juliol de 2009

De soca-rel

Durant el cap de setmana passat, la notícia de les violacions de dues nenes de dotze i tretze anys per joves menors d'edat ha tornat a rebifar la polèmica sobre si s'ha d'endurir o no la Llei del Menor. Altres casos recents, recordarem el cas de Marta del Castillo o de Maore Ramírez, assassinades també per menors, van suscitar també aquest debat.

Per una banda, ens trobem amb les víctimes i les seves famílies. El fet de sentir-nos solidaritzats i, inclús, identificats amb elles fa que sigui difícil d'entendre com algú que arriba a fer una barbaritat com aquesta pugui sortir al carrer en uns pocs anys, pel fet de ser menor. Però, per una altra, ens trobem que un delicte no s'entén de la mateixa manera fet per un adult que per un menor. A més, hem de tenir en compte que les condemnes, siguin quines siguin, tenen com a objectiu pagar pel que s'ha fet i tenir una posterior reinserció a la societat.

El Partit Popular ja s'ha apresurat (no sabem si per "ètica social", populisme o oportunisme polític) a demanar l'enduriment de les penes del menor, de forma que un adolescent de dotze anys pugui anar a la presó. Sí, hem llegit bé: a la presó amb dotze anys!

Penso que ens estem equivocant amb aquests plantejaments. I quan dic "ens estem" vull dir tots i totes, la societat en general. Evidentment, les persones de carrer només ens queda poder opinar amb més o menys criteri. Però la classe política, no. La classe política no pot entrar en demagògies ni en populismes. I parlo de la classe política perquè la justícia, ens agradi o no, la maneguen ells. I així ens va. Les cases no es comencen mai pel terrat, sinó pel fonaments. Si creiem realment que l'enduriment de les penes resoldrà aquests problemes, no anirem enlloc.

El primer que ens hem de plantejar és com prevenir-los. I per poder prevenir-los s'ha de fer un anàlisi exhaustiu i crític de per què arriben a donar-se aquestes situacions i quins són els fonaments que s'han de posar perquè això no es torni a repetir. Sense voler ser defensor del diable, ni molt menys, algú s'ha preguntat qui eren aquests nens; com vivien, qui eren els seus pares, com eren abans i que recoi els va passar pel cap per arribar a fer una barbaritat com aquesta? Alguns em contestarien "perquè són així, dolents per naturalesa". Però, siguem sincers, han d'haver condicionats, situacions prèvies que hagin influït per poder fer un acte tan salvatge com per violar o assassinar una persona.

Entenc perfectament, o almenys així ho intento, el dolor i la ràbia que pateixen les famílies. Però, com he dit abans, s'ha de ser objectiu i fred per tractar un tema així. L'enduriment de les penes no solucionarà cap problema. És per això que ens cal de forma urgent un gir en la política de prevenció perquè poguem tallar el problema de soca-rel.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Aprendre fent

Portant la crisis educativa a debat, Eduard Punset entrevista al programa televisiu "Redes" a Roger Schank, especialista en Ciències de l'aprenentatge. Una aportació més per reflexionar sobre què i com estem portant a terme l'educació als nostres dies.

"Diga'm alguna cosa i ho oblidaré. Ensenya'm alguna cosa i ho recordaré. Fes-me partícip i ho aprendré."