dimecres, 28 de gener de 2009

La Ciutadania respira...

Avui el Tribunal Suprem espanyol ha dictamitat que no es pot objectar contra l'assignatura de "Educació per la Ciutadania".
Sembla, a priori, una bona notícia, no? Doncs no ho tinc tan clar... Els denunciants ja han anunciat que recorren a la sentència, doncs segueixen pensant que aquesta assignatura "vulnera el dret dels pares a escollir la lliure educació dels seus fills" (deu ser una assignatura proposada pel dimoni!!).
Recentement al País Valencià ja van retirar la llei que proposava donar aquesta mateixa assignatura en anglès (ironitzada per aquesta vinyeta de "El Jueves") gràcies a les manifestacions de les AMPES, sindicants, professorat, alumnes...
Però ben segur que tot això no quedarà aquí. Si uns ja han dit que recorreran a la sentència d'un "totpoderòs" Tribunal Suprem, al qual quan els hi convé el beneren com a defensor a ultrança de la seva Constitució Espanyola, els governats del país veí deuen estar maquinant alguna de bona. Així, com l'esglèsia (que novament amb ella hem topat) que es creu amb l'única potestat d'imposar les seves lleis morals com un pensament únic. I no se'n adonen que l'Ètica va molt més enllà dels seus dogmatismes. El cas és tocar constantment els nassos a tot allò que faci olor al lliurepensar i a Filosofia (que total com no serveix per res...)
És tot tan absurd...

diumenge, 25 de gener de 2009

Amb seny

A ningú se'ns escapa que la Filosofia, dintre del nostre sistema educatiu, està passant pel seu pitjor moment. Portem més d'una dècada patint retallades d'hores en els diferents plans d'estudis que han anat proposant els governs de torn. Els esforços i les lluites que s'han fet fins al moment, han servit únicament per no empitjorar encara més la situació per culpa de la intransigència d'aquests governs. Hem passat, doncs, de ser una disciplina important a una absolutament prescindible.

Els últims desgavells van sorgir a finals del curs passat. Varen aconseguir retallar 1 hora de Filosofia en el nou decret del Batxillerat i ofertar, a última hora i després d'hores de negociació, l'assignatura de Psicologia i Sociologia. Tots sabem com està aquesta última assignatura en molts centres; en alguns, ni s'oferta; en d'altres, qui la imparteix no és ni tan sols un filòsof. Amb això s'ajunta el boicot a l'assignatura de "Educació per la ciutadania", només cal mirar de reüll a Madrid o al País Valencià i a la "Santa Madre Iglesia". A més a més, només compta amb una hora a la setmana, a l'igual que "Educació eticocívica" de 4t. Algú creu realment que es pot portar a terme unes assignatures com aquestes amb només una hora a la setmana? I, a més, seguim ofertant l'ètica de secundària com a "alternativa a la religió"...

L'últim despropòsit del govern de la Generalitat ha estat, en un primer moment, treure'ns les places d'oposicions que havien promès pel curs vinent. Ara "rectifiquen" i ens ofereixen 8. Això sí, no han deixat de recordar-nos que hem de donar les gràcies als companys d'Educació Física. Amb això deuen pensar que ja no estarem tan tristos.... I, potser, d'aquí uns dies, surt una altra novetat i ens donen unes quantes més, per alegrar-nos del tot. Què es pensen que no ens adonem que s'estan rient de nosaltres?

Evidentment, amb aquest panorama (i amb el que es preveu amb les LEC, BOLONYA i companyia), cal fer alguna cosa. Per s'ha de fer amb seny.

La iniciativa d'ADEF de començar a plantejar-se que cal fer alguna cosa, a mi, personalment, m'ha semblat extraordinària. Hem d'arribar a on sigui i com sigui per tal de tornar a dignificar la Filosofia. I aquest hauria de ser la nostra màxima. Alguns (per no dir tots i totes) ens hem quedat frustrats per l'incompliment de l'acord. Però crec que centrar la nostra protesta en la recuperació d'aquestes places no soluciona absolutament res. La pèrdua de places no és res més que la conseqüència de la pèrdua d'hores a Secundària. A menys hores, menys professors. Si no es necessiten tants professors, quin sentit té oferir places? Encara hi ha companys que varen aprobar anys enrere que no tenen adjudicada la seva plaça. Què passarà amb els que aprobaran en els propers anys? No estic dient, ni molt menys, que deixem de protestar per les places perdudes, ens al contrari. El que sí que penso, torno a repetir, que la lluita està en la recuperació de les hores perdudes a curt plaç, que és el veritable problema de fons.

Per altra banda, també voldria destacar que no podem perdre de vista als companys d'AD HOC. Aquesta associació és la que ens ha defensat en els últims anys i la responsable que a hores d'ara la cosa no la tinguem pitjor. Jo vaig ser dels que van assistir a la reunió entre AD HOC i ADEF, i vaig sortir esperançat, per una banda, i neguitós per una altra. Esperançat perquè va haver-hi entesa entre les dues associacions i perquè es va concloure que els objectius a defensar eren els mateixos, encara que amb propostes d'accions diferents (que no incompatibles). Inclús es va parlar de renovació, d'acció conjunta, col·laboració...

El neguit ve perquè encara no acabo d'entendre el perquè hi ha dues associacions que tenen el mateixos objectius. Realment val la pena? No creieu que és dividir esforços i multiplicar riscos? Correm el risc, si realment no es fan les coses bé, que cadascuna faci la batalla pel seu compte i es converteixi en una "guerra de sigles", cosa que no ens convé gens. La Generalitat hauria guanyat amb el "divide y vencerás" sense haver mogut un dit. Tots estem en el mateix vaixell i busquem el mateix. No és millor anar tots junts i lluitar per allò que és comú aprofitant l'experiència d'uns i la nova empenta d'uns altres?

No m'agradaria que ningú pensés que estic insinuant que marxem tots cap a ADHOC, ni tots cap a ADEF, ni molt menys. El que haguem de fer, fem-ho amb la decisió de tots i totes. Però fem-ho amb seny, que per això som filòsofs, recoi!!