dilluns, 14 de desembre de 2009

Viu la vida amb mi

Després de passar ahir més de quatre hores a urgències, he descobert que el meu cap serveix per alguna cosa bona: aguantar un collarí!

Avui, doncs, no ha estat dels millors dies ni física, ni psicològicament. Això d'haver-me de quedar a casa obligat per les circumstàncies mai ha estat el meu fort. Tot i així, m'he envalentit i he anat igualment l'escola ,com si no res, amb el meu nou accessori. Però, com era d'esperar, no he tingut més remei, tot i les males cares de segons qui, que tornar-me cap a casa. Doncs res, que déu ser que haig de demanar perdó per no estar en condicions d'anar a treballar...

Davant el panorama, necessitava escoltar alguna cosa que m'animés una mica i, qui bé em coneix, sabrà que una cançó com aquesta, cantada pels Lax, i que també vull compartit amb vosaltres, haurà aportat el seu granet de sorra...



Quan et costa entendre el teu voltant.
Quan no dius tot el que estàs pensant.
Quan els teus amics se'n van.
És hora de pensar-s'ho.

Quan ja res no té una solució.
Quan el teu món és l'habitació.
Quan el que era ja no és.
És hora de pensar-s'ho.

Si no saps el que vols,
si res no t’està bé,
tan sols queda un consol:
uneix-te a mi!

Ni cridar, ni lluitar,

ni la força d’un sol puny...
Ni abraçar la foscor,

ni sentir-te exclòs del món..
Res d’això no et fa sentir millor,

res d’això no va amb tu.
Mai més res no et farà por:
viu la vida amb mi!

El problema no és ser tal com ets,
El problema és no entendre els demés,
Si tots volem un món per tots
Començem per entendren’s.


Quan l’amic sigui tan evident
Quan no compti quanta pasta tens,
Si arriba un dia aquest moment,
Al món s’hi podrà viure.

(Tornada)

Tu saps que jo no et fallaré,
jo sé que tu no em fallaràs,
La vida es fa simple en un món tan complicat.

Mira’t cara a cara davant del mirall.
Comença el dia amb força dins d’un món real.
Jo hi vull viure amb tu..., hi viuré amb tu.

(Tornada)

6 comentaris:

Clidice ha dit...

caram! que et milloris! La cançó molt xula :)

joanfer ha dit...

Moltes gràcies Clídice! Segur que demà serà un dia millor... ;)

SILOE ha dit...

Joan ¿ que te sucede?... cachis no se te puede dejar solo...
Bonita musica.
Un besazo niño, cuidate y Feliz navidad... Reme.

GEMMA ha dit...

Anims, cada cosa té el seu moment. Salutacions Sr. Collarí!

joanfer ha dit...

Ya ves, Paz! Algunos, que me dicen que a cierta a edad... jajajaj
Afortunadamente nada grave. Ahora toca reponerse poco a poco.
Feliz Navidad para ti también, guapísima.

Muchas gracias y un petonet!!

joanfer ha dit...

Moltes gràcies pels ànims, Gemma! Tot té el seu moment i bo o dolent s'ha de viure... ;)
Per cert, lo de Sr Collarí molt bo! Només espero que els alumnes no ho llegeixin, que diuen que encara no m'han trobat el "mot"! ;P

Una abraçada!