dilluns, 9 de novembre de 2009

Què arribaríem a fer per amor?

El fill li va preguntar al pare: "Pare, formaries part a la marató amb mi?". El pare va respondre que "Sí".




Van anar a la marató i el van completar junts. Pare i fill van anar a altres maratons, el pare sempre deia que "sí" a les sol·licituts del seu fill d'anar junts a les carreres. Un dia, el fill li va preguntar al seu pare: "Pare, participem junts en l'Ironman. El pare va tornar a afirmar. Abarca 2,4 milles nadant a l'oceà, passeig en bicicleta durant 112 milles i 26,2 milles de marató per la costa de Big Island.

I tu, què estaríem disposats a fer per amor?

6 comentaris:

jordimar ha dit...

De Jordi Marinetto

Que faría jo, per amor?
Molt bona pregunta però com contestar-la...

Jo per l'amor de vritat;l'amor més sincer,algú amb qui passar-t'ho bé o estar bé, ho donaria tot(material)però l'ho més important es que donaría fins i tot la meva vida(no material)

pd: esper-ho que em possis un positiu profe ;D

jordimar ha dit...

també volia dir que hi ha molts amors però el que jo he escollit ha sigut el de parella (matitzat)

joanfer ha dit...

Està molt bé el que dius, Jordi. Ara bé; no has de fer mai les coses, com és el cas de donar una opinió, per després esperar un "premi", una recompensa o, com dius tu en aquest cas, un "positiu".

El premi, precisament, està en que penses el que penses per tu mateix, sense que ningú t'ho hagués dit ni obligat a fer-ho. I d'això n'has d'estar molt orgullós! A més, el que has explicat, és molt maco i amb molt de sentiment... ;)

Gràcies per deixar el teu comentari! ;D

jordimar ha dit...

darres profe ja tornare a fer algún cmentari d'aquests :D!!

jordimar ha dit...

i l'ultim que vull dir es que aquest video m'ha tratocat molt però a bé!!

joanfer ha dit...

Això tambe està molt bé, Jordi; que t'hagi fet pensar... ;D

Seràs sempre benvingut al bloc i lliure de comentar els que vulguis!