dimecres, 25 de novembre de 2009

Dóna'm la mà

Dia internacional contra la violència de gènere. La commemoració d'un dia així no tindria sentit, si no fos per l'existència d'allò que realment no té sentit. Si el que no té sentit no hauria d'existir, per què existeix?

Un petit homenatge a totes les dones víctimes de maltractaments, i un missatge d'esperança de que, malgrat tot, i amb paraules de Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
(Miquel Martí i Pol)


2 comentaris:

zel ha dit...

Un gust entrar en un espai que acompanyi a pensar...la filosofia fa falta, molta falta des de només i just començar l'escola, si els mals que patim, molts vénen de manaca de reflexió...

joanfer ha dit...

Moltes gràcies, zel!

Ara que la filosofia cada vegada té menys paper a l'escola, hem de seguir creant espais de reflexió pels que entenem l'educació d'una forma diferent.

Per cert, el teu bloc m'ha semblat fantàstic! Amb el teu permís, prometo anar visitant-lo.

Gràcies, novament, per entrar i deixar el teu pensament...