dimecres, 23 de setembre de 2009

Somiadors i perdedors

M'ha cridat molt l'atenció, llegint avui el diari "La Vanguardia", la introducció d'un article ("Todos contra la izquierda") del seu corresponsal a Berlín, Rafael Poch, que parlava sobre l'augment de popularitat del partit alemany "l'Esquerra". L'article comença de la següent manera:
 "En la Europa de hoy hay una línea de marginalidad que comienza a la izquierda de la socialdemocracia. Más allá de ella, están los soñadores y perdedores [...]"
No voldria, ni molt menys, descontextualitzar aquest fragment de l'article sencer que, per altra banda, m'ha semblat interessant i desenvolupa molt bé el tema. Però sí m'agradaria dir al respecte que, sense conèixer el treball de l'autor, i desconeixent si el fragment correspon o no amb la seva ideologia política, el considerar dins la marginalitat als que no comparteixen l'ideal únic del neoliberalisme -perquè hem de recordar que la socialdemocràcia l'accepta, encara que amb matisos- i titllar-los de somiadors i perdedors, demostra molt poca ètica des del punt de vista polític i també periodístic.

Sembla cada vegada més que la tendència avui dia és que hem de pensar tots d'una mateixa manera. Hem de coincidir tots i totes en un pensament únic. Del contrari, estaràs fora del sistema. Seràs diferent; marginat. Alguns polítics, inclús, gosen  acusar als que no pensen com ells d'antidemòcrates! Si Aristòtil aixequés el cap...

Però en això, precisament, consisteix la democràcia: en l'acceptació mútua de totes les formes de pensaments i tendències polítiques, que són les que enriqueixen una societat. Perquè, del contrari, quina té més potestat per decidir que l'altra ideologia és pròpia de somiadors i perdedors? La història ha demostrat que són precisament els somiadors i els lliurepensadors, que han anat a contracorrent, els que han aconseguit, amb petites idees, grans avanços per la humanitat i han pogut transformar el món.

Potser alguns estarem "fora del sistema". Perquè no creiem en ell. Perquè volem un món diferent; perquè és possible. Potser alguns voldran relegar-nos a la marginalitat i ens veuran com a perdedors. Però ni ho som, ni ens sentim. I el que mai podran fer és privar-nos, malgrat tot, de la llibertat de seguir somiant...