dimarts, 21 de juliol de 2009

De soca-rel

Durant el cap de setmana passat, la notícia de les violacions de dues nenes de dotze i tretze anys per joves menors d'edat ha tornat a rebifar la polèmica sobre si s'ha d'endurir o no la Llei del Menor. Altres casos recents, recordarem el cas de Marta del Castillo o de Maore Ramírez, assassinades també per menors, van suscitar també aquest debat.

Per una banda, ens trobem amb les víctimes i les seves famílies. El fet de sentir-nos solidaritzats i, inclús, identificats amb elles fa que sigui difícil d'entendre com algú que arriba a fer una barbaritat com aquesta pugui sortir al carrer en uns pocs anys, pel fet de ser menor. Però, per una altra, ens trobem que un delicte no s'entén de la mateixa manera fet per un adult que per un menor. A més, hem de tenir en compte que les condemnes, siguin quines siguin, tenen com a objectiu pagar pel que s'ha fet i tenir una posterior reinserció a la societat.

El Partit Popular ja s'ha apresurat (no sabem si per "ètica social", populisme o oportunisme polític) a demanar l'enduriment de les penes del menor, de forma que un adolescent de dotze anys pugui anar a la presó. Sí, hem llegit bé: a la presó amb dotze anys!

Penso que ens estem equivocant amb aquests plantejaments. I quan dic "ens estem" vull dir tots i totes, la societat en general. Evidentment, les persones de carrer només ens queda poder opinar amb més o menys criteri. Però la classe política, no. La classe política no pot entrar en demagògies ni en populismes. I parlo de la classe política perquè la justícia, ens agradi o no, la maneguen ells. I així ens va. Les cases no es comencen mai pel terrat, sinó pel fonaments. Si creiem realment que l'enduriment de les penes resoldrà aquests problemes, no anirem enlloc.

El primer que ens hem de plantejar és com prevenir-los. I per poder prevenir-los s'ha de fer un anàlisi exhaustiu i crític de per què arriben a donar-se aquestes situacions i quins són els fonaments que s'han de posar perquè això no es torni a repetir. Sense voler ser defensor del diable, ni molt menys, algú s'ha preguntat qui eren aquests nens; com vivien, qui eren els seus pares, com eren abans i que recoi els va passar pel cap per arribar a fer una barbaritat com aquesta? Alguns em contestarien "perquè són així, dolents per naturalesa". Però, siguem sincers, han d'haver condicionats, situacions prèvies que hagin influït per poder fer un acte tan salvatge com per violar o assassinar una persona.

Entenc perfectament, o almenys així ho intento, el dolor i la ràbia que pateixen les famílies. Però, com he dit abans, s'ha de ser objectiu i fred per tractar un tema així. L'enduriment de les penes no solucionarà cap problema. És per això que ens cal de forma urgent un gir en la política de prevenció perquè poguem tallar el problema de soca-rel.