dissabte, 13 de juny de 2009

Com la vida mateixa


Noia jove o dona gran?

A simple vista, pots arribar a veure en aquesta imatge qualsevol de les figures. N'hi ha que veuen només la noia jove; n'hi han que només la vella. I, fins i tot, alguns s'encaparren en que només n'hi ha una, i no dues. Quina és la bona, doncs...? Perquè només pot haver-hi una de bona, no? Quin dilema!!

És com la vida mateixa.

Quan creus que les coses són d'una manera i no pas d'una altra...

Quan creus que el que veus, el que perceps, el que sents és el que és i no pot ser diferent...

Quan creus que la veritat està a les teves mans i que ningú serà capaç de treure-te-la; perquè és teva, te l'has guanyada... o almenys això és el que hi creus...

Quan estàs tan convençut que la realitat és tan transparent com tu la veus, i la defenses fins a les últimes conseqüències, perquè són els altres el que no saben veure-la...

Quan...

Però alguna cosa, en un instant, et fa veure que los coses no són com tu et pensaves. Que tot allò que veies, percebies, senties... no era real. Que la realitat pot esdevenir il·lusió i que la veritat no pot tenir propietat. Que de vegades les coses són com una moneda que té dues cares. I que les dues poden ser verdaderes; però també poden ser falses.

I te'n adones que les dues cares de la veritat no és una ficció, no és una pel·lícula. Realment, és com la imatge de la jove i la dona gran, real, així.... com la vida mateixa.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La veritat només dos cares. I a vegades moltes més, tantes com persones, Joan.