diumenge, 28 de juny de 2009

Arreveure

"Con el tiempo te das cuenta que, en realidad, lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas
viviendo
justo en ese instante.

Con el tiempo verás que, aunque seas feliz con los que están a tu lado, añorarás terriblemente a los que ayer estaban contigo y hoy se han marchado.
Con el tiempo aprenderás que intentar perdonar, o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, ante una tumba,
ya no tiene sentido.


Pero, desafortunadamente, sólo con el tiempo..."
(Jorge Bucay)


Fa nou messos començàvem junts l'últim tram d'un camí llarg i dur, però que ha donat els seus fruits. Ara toca encetar nous camins. I aquests, els heu d'escollir vosaltres mateixos. Els que hem estat acompanyant-vos durant tot aquest temps, podem donar-vos per satisfets per la feina feta, de vegades bona, i, de vegades, potser no tan bona. En qualsevol cas, tot el que hem donat, tot el que hem fet per vosaltres, ha estat des del fons del nostre cor.

Hem passat bons i mal moments...
Hem estudiat què vol dir ser persona, ser humans, ser lliures, ser dignes...
Hem comprobat que les coses poden ser vistes de moltes maneres diferents i que totes elles poden ser verdaderes... o no.
Hem conegut i llegit a alguns dels gran filòsofs de la històra (i que extranys eren alguns)...
Hem après que hem de viure cada instant de la nostra vida com si fos l'últim...
Hem reigut, plorat, emprenyat, conviscut, compartit, debatut, ens hem emocionat... i, el més important: hem viscut.

Us dessitjo tota la sort del món en aquest nou camí que ara enceteu. No deixeu mai de ser vosaltres mateixos. Penseu que sou únics i irrepetibles; i aquesta és la vostra grandesa.

Per últim, i si fèssim cas de la concepció cíclica de la vida de Nietzsche, us diria que, potser, d'aquí a deu mil mil·lions d'anys aproximadament, ens tornarem a trobar en el mateix lloc, les mateixes persones, per tornar a reviure tot el que hem viscut durant aquest curs que ja ha acabat. Fins aleshores, i per si no ens tornem a veure, que tigueu uns "bons dies", "bones tardes" i "bones nits"...

Això no és un adéu; és un arreveure. Mil gràcies i fins sempre!

4 comentaris:

Sandra~* ha dit...

A sigut un any inolvidable i sempre perdurarà en el record les classes de filosofia, t'ho ben prometo. Bueno, això fins que m'omplin el cap amb altres cosetees ;P
Ara de veritat, ets un professor insuperable i et desitjo a tu també tot el millor.
I un consell: que les decepcions que puguis rebre de certs alumnes no t'impedeixin ensenyar amb tant ànim i força perquè als alumnes ens cal professors així i perquè això et fa gran.

Gràcies per tot Joan i et prometo seguir escribint. :)

joanfer ha dit...

Veig que també fas bon consells... Doncs et faré cas, t'ho asseguro. De fet, quan mires enrere i recordes el que has viscut, et venen aquells moments que han estat mes positius. I això és amb el que em quedaré; amb els bons moments, amb la gent com tu.

Em farà molt il·lusió que segueixis escribint. Jo, amb el teu permís, no ho deixaré de fer amb tu.

Moltes gràcies per tot.

Àlex Mir i Romero ha dit...

Mercès a tu també per tot allò que m'has ensenyat en el camp de la filosofia, que al cap i a la fi, s'ha convertit ja en una part més de la meva vida. I dóna per suposat que no deixarem de parlar ni perdrem el contacte, ja que si no és per explicar-te alguna moguda que em passi, per parlar de política, el que sigui, tu ja saps... ;)
Vagi bé Juanito! ;)

joanfer ha dit...

Pobre de tu que perdem el contacte!! ;P Encara queden moltes coses de les que parlar...

Doncs el que jo us he pogut ensenyar no és res amb el que encara us queda per aprendre. Espero que gaudiu i visqueu d'igual forma, o més, que com ho heu fet amb mi.

Una abraçada molt forta!