dimecres, 4 de març de 2009

L'adéu d'un mestre

Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa. Así de simple.
Un día, no lejano,
habrá que comenzar hacer el equipaje;
porque el viejo tren espera.
Siempre espera.
Pepe Rubianes

Diumenge ens va deixar en Pepe Rubianes. L'actor "galaicocatalán", aquell que patia unes particulars crisis d'identitat quan algú li saludava com a "Paco Rubiales", acaba de deixar un buit en el panorama de la nostra cultura que serà difícil de cobrir. Admirat per molts i criticat pels de sempre, ha estat un personatge polèmic, extravagant, agosarat, excèntric, independent, lliure (gairebé llibertí), crític, mestre... únic. En qualsevol cas, un actor d'aquells que, per poc que l'hagis gaudit, sempre has acabat aprenent alguna cosa. Els que encara intentem aprendre de la teva filosofia de vida, mai podrem donar-te prou les gràcies per aquelles nits màgiques al Capitol que tant ens has regalat...
Pepe, ara sí t'ha arribat la teva hora perfecta i, ja que te n'has d'anar, pots fer-ho amb el cap ben alt...

Fins aviat, company! Et trobarem a faltar.