El temps...

Sandra Martínez Horta - Granollers

Diuen que el temps és la força més poderosa. Més que l'amor, diuen... L'amor mor; el temps, no. El temps perdura i ho transforma tot. Ens canvia, es vulgui o no. Un creu que maneja el temps. Parlem de guanyar o perdre el temps, de deixar de passar el temps. Però el temps passa, el deixem o no.

Diuen que el temps ho arregla tot. "Amb el temps t'estimarà...", "amb el temps l'oblidaràs...". Però també diuen que el temps no arregla res, que el temps arrasa i, el que el temps trenca, no s'arregla. Diuen...

Diuen que el temps és la força més poderosa. Els arqueòlegs lluiten contra això; tracten de rescatar objectes, histories i tracten de salvar-les del pas del temps. Però el temps avança, avança i avança...

El temps no és bo ni dolent. A algunes coses les destrueix; a d'altres les torna millors, com un bon vi. També estan les que resisteixen el pas del temps, com una cadira de roure. El temps passa i el roure segueix intacte, com els sentiments nobles, que passi el que passi, no moren amb el pas del temps. Hi ha moltes, masses especulacions del què és el temps en realitat.

Però jo pregunto: si és tot un misteri del que mai en sabrem la resposta, no seria millor donar-li cada persona el seu propi significat? Aquí enumero uns quants, però al cap i a la fi, has de ser tu qui, a última hora, has de donar-li la teva interpretació.

Per a mi el temps és un gran tresor. No et capfiquis en guardar-lo, perquè no podràs. Gasta'l, però fes-ho de la millor manera possible. Procura que el teu tresor més preuat sigui utilitzat bé, perquè no tinguis la sensació, en el últim dels teus dies, d'haver-lo perdut, sinó invertit.

Comentaris

pau ha dit…
Tant de bo tinguéssim tots aquesta visió del temps i la visió d'aprofitar-lo al màxim. Si puguéssim analitzar les vegades que, sense adonar-nos, sen's escapa de les mans...
Elena ha dit…
Estic d'acord.
Hem d'aprofitar cada instant de la nostra vida perquè el temps es com un riu que mai torna a passar.
Per cert, molt bon article! Si senyor!!!!
joanfer ha dit…
Crec que aquest article no és només un reclam poètic que ens exhorta a que aprofitem cada instant de la nostra vida -que també ho és-. Va molt més enllà. És un crit rebel contra aquesta concepció que el temps ens domina, ens esclavitza, ens fa dependre d'ell com si fossim unes simples titelles. Hem de ser amos i senyors del nostre temps, sense perdre més temps...
Hi ha una frase cèlebre, del cual em fa molta gràcia, que explica això últim que tu(Joan)has dit: "Tothom intenta matar el temps, però és ell qui ens acaba matant a nosaltres."
Una mica dràstica, ho sé però no s'allunya gaire de la realitat. Per això, com diueu, em d'aprofitar el nostre temps perquè si no... qui ho farà per nosaltres?

Gràcies pels comentaris *-*
moliiii :P:O ha dit…
dereees pels comentariis xdd :P
no me le llegiit del tot
però el principi ja magrada..
i sembla interesant..
San.. tranqi qe acasa mel llegire millor!
muaaà
Unknown ha dit…
v8240rfl

tiempo.
sólo aze falta tiempo.
dejár korrér el tiempo.
kon eso básta.
el tiempo es omnipotente.
es lento, pero inesorable.
kauteloso, pero despiadado.
biene kon disimulo, pero kon krueldá.
i lo kambia todo...
i en un alarde,
kizás por demostrarnos ke es el dueño
nos resigna
i azeptamos los kambios
kon el tiempo.

Aulus S. Vekors
Cape Guy, 10 de novembre de 1982

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat